Tot feia pensar que l'escut franquista que presidia l'antiga Capitania al turó de Gardeny estava esculpit en pedra, però quan els operaris s'han enfilat per començar a desmuntar-lo han tingut una sorpresa compartida pel primer tinent d'alcalde, Toni Postius:

"Ens pensàvem que era de pedra, però finalment és un escut fet amb un motlle i ciment o formigó. Per tant, des del punt de vista del valor, encara es redueix molt més."

Tot i que és simplement un escut de ciment, pesa 12 tones i mesura tres metres d'alt per dos i mig d'ample. Les dimensions i la poca consistència han complicat el trasllat a l'Arxiu Arqueològic Municipal, on s'ha de guardar:

"Amb aquest pes i amb aquest tonatge, i sense ser d'un material de qualitat, pot passar de tot."

Treure l'escut era un deute amb la ciutat

Per complir amb la llei de memòria històrica, l'anterior govern socialista de la Paeria va tapar l'escut amb una lona l'any 2017. I així es va quedar fins que la lona s'havia deteriorat i l'àliga franquista tornava a treure el cap.

L'actual govern de la Paeria, liderat pel republicà Miquel Pueyo, va assegurar que retiraria l'escut abans d'acabar el 2021 i finalment ho ha fet:

"És obvi que pot haver-hi opinions diferents, però nosaltres creiem que hem de tenir el coratge polític i cívic de fer allò que, des de la mort del dictador, molts partits polítics, entitats i milers de ciutadans ens havien demanat."

L'Associació Cultural Castell de Gardeny havia demanat a la Paeria transformar l'edifici de l'antiga Capitania en un centre d'interpretació de la Guerra Civil mantenint la façana original, escut inclòs, però l'Ajuntament va descartar la proposta.

Amb la retirada de l'escut de Gardeny, desapareix l'últim gran símbol franquista que quedava a Lleida. Hi ha, encara, unes pintades de la postguerra al carrer Almodí Vell i algunes plaques del Ministeri d'Habitatge, que la Paeria vol estudiar.

Un edifici amb fonaments marcats per l'horror

Les casernes militars de Gardeny, entre elles aquesta Capitania d'Infanteria, amaguen un passat fosc des de la seva construcció. I és que les van fer, després de la Guerra Civil, personers o treballadors forçats. L'alcalde Pueyo vol que siguin recordats.

"Tant al turó de la Seu Vella com al de Gardeny, es farà algun gest de memòria per a les persones que van ser obligades a treballar per aixecar aquestes casernes."

De moment, no s'ha decidit què passarà amb l'edifici, que ara està buit i abandonat. La intenció, però, és que acabi formant part del Parc Científic i Agroalimentari de Gardeny, que està ubicat al mateix turó.