La selecció

  • Sonatines
    Escolta àudio

    Sonatines

    Una sonatina és, literalment, una sonata petita. Com a terme musical, "sonatina" no té cap definició estricta per si mateixa; és un títol aplicat pel compositor a una peça normalment construïda amb l'estructura en forma sonata, però que és més curta, més lleugera o tècnicament més elemental que una sonata típica.

    El terme s'ha utilitzat com a mínim des de la primera meitat del s. XVIII, quan compositors com Händel i Bach en van fer un ús personal i divers. Ben aviat, però, el terme es va aplicar a obres per a teclat sol, entre les quals destaquen les de Muzio Clementi que s'han utilitzat molt com a material didàctic per a l'aprenentatge de piano.

    Però un cert nombre de compositors han escrit sonatines fent servir instrumentacions diverses i això és precisament el que volem resseguir en aquesta selecció de "Tots els matins del món".

    Una sonatina és, literalment, una sonata petita. Com a terme musical, "sonatina" no té cap definició estricta per si mateixa; és un títol aplicat pel compositor a una peça normalment construïda amb l'estructura en forma sonata, però que és més curta, més lleugera o tècnicament més elemental que una sonata típica. El terme s'ha utilitzat com a mínim des de la primera meitat del s. XVIII, quan compositors com Händel i Bach en van fer un ús personal i divers. Ben aviat, però, el terme es va aplicar a obres per a teclat sol, entre les quals destaquen les de Muzio Clementi que s'han utilitzat molt com a material didàctic per a l'aprenentatge de piano. Però un cert nombre de compositors han escrit sonatines fent servir instrumentacions diverses i això és precisament el que volem resseguir en aquesta selecció de "Tots els matins del món".

  • El so de cacera (I)
    Escolta àudio

    El so de cacera (I)

    Si tenim en compte que el so de la trompa es va començar a fer familiar per l'ús que se'n feia en les caceres que organitzava l'aristocràcia i l'alta burgesia durant els segles XVII i XVIII, no és sorprenent que cada vegada que es volia evocar el so d'una cacera a través de la música s'utilitzessin trompes o, fins i tot, s'intentés imitar el so de les trompes amb altres instruments. En aquesta selecció, resseguim el so de la cacera en compositors com Händel, Locatelli, Vivaldi, Mozart, Moretti i Krommer.

    Si tenim en compte que el so de la trompa es va començar a fer familiar per l'ús que se'n feia en les caceres que organitzava l'aristocràcia i l'alta burgesia durant els segles XVII i XVIII, no és sorprenent que cada vegada que es volia evocar el so d'una cacera a través de la música s'utilitzessin trompes o, fins i tot, s'intentés imitar el so de les trompes amb altres instruments. En aquesta selecció, resseguim el so de la cacera en compositors com Händel, Locatelli, Vivaldi, Mozart, Moretti i Krommer.

  • Rossini al Teatre San Carlo de Nàpols (I)
    Escolta àudio

    Rossini al Teatre San Carlo de Nàpols (I)

    A la primavera del 1815, Domenico Barbaia, empresari dels teatres reials de Nàpols, va contractar Rossini per compondre tota una sèrie d'òperes, tant per al Teatre San Carlo com per a altres sales de la capital napolitana.

    La proposta de Barbaria va convèncer Rossini per diverses raons. Una era l'orquestra de què disposava el San Carlo, a diferència dels teatres de Roma i Venècia. Però no només se li va oferir una orquestra de primera, també va poder comptar amb una plèiade de cantants famosos. Així, va escriure per a artistes com Andrea Nozzari, Giovanni David, Manuel García i la prima donna que més tard es convertiria en la seva esposa, Isabella Colbran. El cor també era dels millors d'Europa.

    L'associació de Rossini amb el Teatro San Carlo de Nàpols va començar amb "Elisabetta, regina d'Inghilterra" el 1815 i va acabar amb "Zelmira" el 1822, un fèrtil període de set anys. En aquesta selecció resseguim alguns d'aquests títols.

    A la primavera del 1815, Domenico Barbaia, empresari dels teatres reials de Nàpols, va contractar Rossini per compondre tota una sèrie d'òperes, tant per al Teatre San Carlo com per a altres sales de la capital napolitana. La proposta de Barbaria va convèncer Rossini per diverses raons. Una era l'orquestra de què disposava el San Carlo, a diferència dels teatres de Roma i Venècia. Però no només se li va oferir una orquestra de primera, també va poder comptar amb una plèiade de cantants famosos. Així, va escriure per a artistes com Andrea Nozzari, Giovanni David, Manuel García i la prima donna que més tard es convertiria en la seva esposa, Isabella Colbran. El cor també era dels millors d'Europa. L'associació de Rossini amb el Teatro San Carlo de Nàpols va començar amb "Elisabetta, regina d'Inghilterra" el 1815 i va acabar amb "Zelmira" el 1822, un fèrtil període de set anys. En aquesta selecció resseguim alguns d'aquests títols.

  • Concerts per a violí i violoncel de Saint-Saëns
    Escolta àudio

    Concerts per a violí i violoncel de Saint-Saëns

    El dia 16 de desembre, d'aquí un mes, arribarà la commemoració del centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: Camille Saint-Saëns. En aquesta selecció, fem un repàs dels seus concerts per a violí i per a violoncel.

    El dia 16 de desembre, d'aquí un mes, arribarà la commemoració del centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: Camille Saint-Saëns. En aquesta selecció, fem un repàs dels seus concerts per a violí i per a violoncel.

  • Diferents usos de la trompa
    Escolta àudio

    Diferents usos de la trompa

    Una petita mostra dels diferents usos musicals que ha tingut la trompa, com a instrument musical. Especialment des de finals del segle XVII, en ple barroc, després que la trompa s'hagués associat a la vida cortesana i a les caceres a cavall de l'aristocràcia.

    Una petita mostra dels diferents usos musicals que ha tingut la trompa, com a instrument musical. Especialment des de finals del segle XVII, en ple barroc, després que la trompa s'hagués associat a la vida cortesana i a les caceres a cavall de l'aristocràcia.

  • Vivaldi i el llaüt
    Escolta àudio

    Vivaldi i el llaüt

    Durant el Renaixement, el llaüt va ser molt popular entre la noblesa europea, i ja al barroc, aquest instrument va ampliar el nombre d'ordres, o cordes dobles, fins a 10 o fins i tot 13 en el cas del llaüt alemany.
    A la Itàlia del barroc hi trobem algunes mostres de l'ús del llaüt, i Antonio Vivaldi ens va deixar quatre obres utilitzant aquest instrument. Són les protagonistes d'aquesta selecció.

    Durant el Renaixement, el llaüt va ser molt popular entre la noblesa europea, i ja al barroc, aquest instrument va ampliar el nombre d'ordres, o cordes dobles, fins a 10 o fins i tot 13 en el cas del llaüt alemany. A la Itàlia del barroc hi trobem algunes mostres de l'ús del llaüt, i Antonio Vivaldi ens va deixar quatre obres utilitzant aquest instrument. Són les protagonistes d'aquesta selecció.

  • Andante cantabile
    Escolta àudio

    Andante cantabile

    La indicació de tempo "Andante cantabile" comença a fer acte de presència durant la segona meitat del segle XVIII. A partir del caminar propi del ritme serè d'un "Andante", els compositors aixequen un desplegament melòdic lluminós. En aquesta selecció sentirem alguns d'aquests "Andante cantabile" de compositors com Mozart, Beethoven, Txaikovski, Ireland i Poulenc.

    La indicació de tempo "Andante cantabile" comença a fer acte de presència durant la segona meitat del segle XVIII. A partir del caminar propi del ritme serè d'un "Andante", els compositors aixequen un desplegament melòdic lluminós. En aquesta selecció sentirem alguns d'aquests "Andante cantabile" de compositors com Mozart, Beethoven, Txaikovski, Ireland i Poulenc.

  • Siroe de Metastasio
    Escolta àudio

    Siroe de Metastasio

    Pietro Metastasio va ser un poeta i llibretista italià, considerat l'autor més important de llibrets d'òpera seriosa del segle XVIII. Entre els seus textos hi trobem "Siroe, rei de Pèrsia", el protagonista d'aquesta selecció. Aquest llibret va ser utilitzat per més de 30 compositors, entre ells Leonardo Vinci, Domenico Sarro, Georg Friedrich Händel, Johann Adolf Hasse i Hermann Raupach.

    Pietro Metastasio va ser un poeta i llibretista italià, considerat l'autor més important de llibrets d'òpera seriosa del segle XVIII. Entre els seus textos hi trobem "Siroe, rei de Pèrsia", el protagonista d'aquesta selecció. Aquest llibret va ser utilitzat per més de 30 compositors, entre ells Leonardo Vinci, Domenico Sarro, Georg Friedrich Händel, Johann Adolf Hasse i Hermann Raupach.

  • Tres obertures sobre temes russos
    Escolta àudio

    Tres obertures sobre temes russos

    Quan Mili Balakirev va impulsar la creació dels grups de compositors i intèrprets que esdevindria l'origen de l'anomenat "El grup dels cinc", una de les pautes més importants va ser deixar enrere la influència exercida fins aleshores per la música germànica i italiana, per prioritzar la inspiració en la música popular autòctona i en la música exòtica i oriental.
    Aquella nova actitud davant el fet creatiu va generar obres on eren força comunes les cites de temes populars de la música russa. I això és el que resseguim en aquesta selecció de "Tots els matins del món", en obres dels compositors Balakirev, Rimski-Kórsakov i Xostakóvitx.

    Quan Mili Balakirev va impulsar la creació dels grups de compositors i intèrprets que esdevindria l'origen de l'anomenat "El grup dels cinc", una de les pautes més importants va ser deixar enrere la influència exercida fins aleshores per la música germànica i italiana, per prioritzar la inspiració en la música popular autòctona i en la música exòtica i oriental. Aquella nova actitud davant el fet creatiu va generar obres on eren força comunes les cites de temes populars de la música russa. I això és el que resseguim en aquesta selecció de "Tots els matins del món", en obres dels compositors Balakirev, Rimski-Kórsakov i Xostakóvitx.

  • Inspiracions asiàtiques
    Escolta àudio

    Inspiracions asiàtiques

    Una selecció dedicada a Àsia i a músiques inspirades en la idea d'Orient que tenien els compositors europeus.

    Una selecció dedicada a Àsia i a músiques inspirades en la idea d'Orient que tenien els compositors europeus.

  • Tardor romàntica
    Escolta àudio

    Tardor romàntica

    La tardor té un poder evocador que va servir com a font d'inspiració a molts compositors, sobretot a partir del segle XIX. En aquesta selecció recollim alguns dels panorames sonors de tardor de compositors com Grieg, Spohr, Raff i Goritzki.

    La tardor té un poder evocador que va servir com a font d'inspiració a molts compositors, sobretot a partir del segle XIX. En aquesta selecció recollim alguns dels panorames sonors de tardor de compositors com Grieg, Spohr, Raff i Goritzki.

  • 401
    Escolta àudio

    401

    Ahir, 2 de novembre del 2021, a "Tots els matins del món" vam fer el programa 400. I avui hem dedicat la selecció a obres catalogades amb el número 400+1. Ja podeu sospitar que no és fàcil, ja que han de ser compositors molt prolífics. Tot i això, aquí teniu una col·lecció de peces amb número de catàleg 401 de compositors com Schütz, Bach, Vivaldi, Schubert, Ziehrer i Strauss.

    Ahir, 2 de novembre del 2021, a "Tots els matins del món" vam fer el programa 400. I avui hem dedicat la selecció a obres catalogades amb el número 400+1. Ja podeu sospitar que no és fàcil, ja que han de ser compositors molt prolífics. Tot i això, aquí teniu una col·lecció de peces amb número de catàleg 401 de compositors com Schütz, Bach, Vivaldi, Schubert, Ziehrer i Strauss.

  • Rèquiems
    Escolta àudio

    Rèquiems

    Algunes de les grans pàgines de la història de la música han sorgit al voltant de la mort, com a ritual religiós, com a record de la passió i mort de Jesucrist, com a acompanyament en la mort de persones properes, homenatge a personatges il·lustres o com a reflexió filosòfica. Aquesta vegada, la selecció està dedicada a alguns d'aquests rèquiems, firmats per Victoria, Mozart, Verdi, Fauré i Brahms.

    Algunes de les grans pàgines de la història de la música han sorgit al voltant de la mort, com a ritual religiós, com a record de la passió i mort de Jesucrist, com a acompanyament en la mort de persones properes, homenatge a personatges il·lustres o com a reflexió filosòfica. Aquesta vegada, la selecció està dedicada a alguns d'aquests rèquiems, firmats per Victoria, Mozart, Verdi, Fauré i Brahms.

  • Marxes fúnebres
    Escolta àudio

    Marxes fúnebres

    Dilluns serà Tots Sants, una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats i que se celebra el dia 1 de novembre. Una festa que íntimament està relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, dia 2, la del Dia dels Morts.

    La història de la música ens ha deixat alguns frescos sonors imponents sorgits com a homenatge o descripció de la pèrdua de personatges tant mítics com reals. En aquesta selecció en sentim alguns d'Emil Nikolaus von Reznicek, Hector Berlioz, Engelbert Humperdinck i Richard Wagner.

    Dilluns serà Tots Sants, una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats i que se celebra el dia 1 de novembre. Una festa que íntimament està relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, dia 2, la del Dia dels Morts. La història de la música ens ha deixat alguns frescos sonors imponents sorgits com a homenatge o descripció de la pèrdua de personatges tant mítics com reals. En aquesta selecció en sentim alguns d'Emil Nikolaus von Reznicek, Hector Berlioz, Engelbert Humperdinck i Richard Wagner.

  • Mirades marítimes
    Escolta àudio

    Mirades marítimes

    S'acosta el canvi d'horari d'hivern. Són dies per a la melangia i la contemplació. Dies per passejar davant el mar i gaudir de la inspiradora sensació de solitud que la costa desprèn en aquestes dates. Per això, en aquesta selecció, hem decidit mirar al mar. Concretament, a la costa britànica.

    S'acosta el canvi d'horari d'hivern. Són dies per a la melangia i la contemplació. Dies per passejar davant el mar i gaudir de la inspiradora sensació de solitud que la costa desprèn en aquestes dates. Per això, en aquesta selecció, hem decidit mirar al mar. Concretament, a la costa britànica.

Anar al contingut