TOTS ELS ÀUDIOS

  • Rutes migratòries: què passa al País Basc a banda i banda de la frontera?
    Escolta àudio

    Rutes migratòries: què passa al País Basc a banda i banda de la frontera?

    Irun és parada obligatòria per a centenars de migrants que han sobreviscut a les rutes per mar i volen continuar el camí. El riu Bidasoa, que fa de frontera entre el País Basc del nord i el del sud, s'ha convertit en una trampa mortal. Arran dels atemptats jihadistes de París el 2015 els controls fronterers s'han endurit. Per això, els migrants que són retornats, sense cap garantia legal, des d'Hendaia cap a Irun ho tornen a provar per vies que els poden costar la vida. Parlarem amb l'escriptora, traductora i activista bascofrancesa Marie Cosnay, que coneix molt bé aquesta realitat. També coneixerem la tasca que fa la xarxa d'acollida d'Irun Irungo Harrera Sarea de la mà d'una de les seves voluntàries Ohiana Galardi. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem "Now you see me Moria", un projecte col·laboratiu que documenta, amb imatges dels mateixos refugiats, les condicions en què viuen al camp.

    Fotografia: Anna Surinyach

    Irun és parada obligatòria per a centenars de migrants que han sobreviscut a les rutes per mar i volen continuar el camí. El riu Bidasoa, que fa de frontera entre el País Basc del nord i el del sud, s'ha convertit en una trampa mortal. Arran dels atemptats jihadistes de París el 2015 els controls fronterers s'han endurit. Per això, els migrants que són retornats, sense cap garantia legal, des d'Hendaia cap a Irun ho tornen a provar per vies que els poden costar la vida. Parlarem amb l'escriptora, traductora i activista bascofrancesa Marie Cosnay, que coneix molt bé aquesta realitat. També coneixerem la tasca que fa la xarxa d'acollida d'Irun Irungo Harrera Sarea de la mà d'una de les seves voluntàries Ohiana Galardi. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem "Now you see me Moria", un projecte col·laboratiu que documenta, amb imatges dels mateixos refugiats, les condicions en què viuen al camp. Fotografia: Anna Surinyach

  • Crisi ecosocial: la inviabilitat del creixement sense límits
    Escolta àudio

    Crisi ecosocial: la inviabilitat del creixement sense límits

    El 1972, un grup de 17 científics del MIT, l'Institut Tecnòlogic de Massachusetts, van publicar un estudi exhaustiu i rigorós sobre la sostenibilitat planetària. L'informe, titulat "Els límits del creixement", el va liderar la biofísica nord-americana Donella Meadows i les seves prospeccions van demostrar la inviabilitat que, per a un planeta amb recursos finits, implica el creixement il·limitat. 50 anys després d'aquell informe, les dinàmiques han empitjorat. Parlarem de la crisi ecosocial amb l'antropòloga i activista ecofeminista Yayo Herrero, que ha publicat "Los cinco elementos. Una cartilla de alfabetización ecológica" a Arcadia Editorial. També entrevistarem Eduard de Ribot, portaveu de SOS Costa Brava, i Luca Telloli, membre de la plataforma Eixample Respira. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, parlarem amb el fotoperiodista Santi Palacios i del projecte per documentar els efectes de la contaminació a les grans ciutats asiàtiques.

    El 1972, un grup de 17 científics del MIT, l'Institut Tecnòlogic de Massachusetts, van publicar un estudi exhaustiu i rigorós sobre la sostenibilitat planetària. L'informe, titulat "Els límits del creixement", el va liderar la biofísica nord-americana Donella Meadows i les seves prospeccions van demostrar la inviabilitat que, per a un planeta amb recursos finits, implica el creixement il·limitat. 50 anys després d'aquell informe, les dinàmiques han empitjorat. Parlarem de la crisi ecosocial amb l'antropòloga i activista ecofeminista Yayo Herrero, que ha publicat "Los cinco elementos. Una cartilla de alfabetización ecológica" a Arcadia Editorial. També entrevistarem Eduard de Ribot, portaveu de SOS Costa Brava, i Luca Telloli, membre de la plataforma Eixample Respira. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, parlarem amb el fotoperiodista Santi Palacios i del projecte per documentar els efectes de la contaminació a les grans ciutats asiàtiques.

  • La llei trans catalana: Visibilitat, drets i reparació
    Escolta àudio

    La llei trans catalana: Visibilitat, drets i reparació

    Aquest any a Catalunya s'ha d'aprovar una llei específica que ha de recollir els drets de les persones trans i de la qual ja s'ha obert el període de consulta pública. En parlarem amb Rosa Almirall, ginecòloga, fundadora del Servei de Promoció de la Salut de les Persones Trans, Trànsit; Roberto Piqueras, tècnic responsable de l'entitat Ca l'Enredus d'Actua Vallès; Ana Valenzuela, presidenta de l'Associació de Famílies d'Infància i Joventut Trans Chrysallis, i Xavier Florensa, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat. També coneixerem les experiències dels activistes LGTBI Ixeya Quesada, una noia trans de 23 anys tècnica de l'associació Colors de Ponent; Clara Palau, una dona trans de 64 anys, impulsora de l'entitat Ca l'Enredus de Sabadell, i Camilo Perdomo, un home trans de 58 anys d'origen colombià, que treballa a l'associació ACATHI, que acull persones LGTBI migrades i refugiades.

    Aquest any a Catalunya s'ha d'aprovar una llei específica que ha de recollir els drets de les persones trans i de la qual ja s'ha obert el període de consulta pública. En parlarem amb Rosa Almirall, ginecòloga, fundadora del Servei de Promoció de la Salut de les Persones Trans, Trànsit; Roberto Piqueras, tècnic responsable de l'entitat Ca l'Enredus d'Actua Vallès; Ana Valenzuela, presidenta de l'Associació de Famílies d'Infància i Joventut Trans Chrysallis, i Xavier Florensa, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat. També coneixerem les experiències dels activistes LGTBI Ixeya Quesada, una noia trans de 23 anys tècnica de l'associació Colors de Ponent; Clara Palau, una dona trans de 64 anys, impulsora de l'entitat Ca l'Enredus de Sabadell, i Camilo Perdomo, un home trans de 58 anys d'origen colombià, que treballa a l'associació ACATHI, que acull persones LGTBI migrades i refugiades.

  • El futur de l'atenció primària, la salut comunitària en joc?
    Escolta àudio

    El futur de l'atenció primària, la salut comunitària en joc?

    Sis onades de covid a l'esquena, sumades a una dècada de retallades, de privatitzacions, d'infrafinançament i de fuga de talent, han deixat un paisatge devastat, sobretot a l'atenció primària; la ventafocs del sistema sanitari, en paraules dels que hi treballen. Visitarem els CAP de Trinitat Vella i Casanova de Barcelona, el CAP Centre de Sabadell i el CAP Torredembarra per conèixer de primera mà com és, avui, el dia a dia del personal sanitari. Parlarem d'inversió i pressupostos en salut amb els economistes Vicente Ortun, catedràtic emèrit i contractat de la Universitat Pompeu Fabra; i Guillem López Casasnovas, economista i catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. També escoltarem Ivan Planes, sotsdirector del Servei Català de la Salut. I entrevistarem Meritxell Sánchez-Amat, metgessa del CAP Besòs de Barcelona i presidenta del FOCAP, el Fòrum Català d'Atenció Primària.

    Sis onades de covid a l'esquena, sumades a una dècada de retallades, de privatitzacions, d'infrafinançament i de fuga de talent, han deixat un paisatge devastat, sobretot a l'atenció primària; la ventafocs del sistema sanitari, en paraules dels que hi treballen. Visitarem els CAP de Trinitat Vella i Casanova de Barcelona, el CAP Centre de Sabadell i el CAP Torredembarra per conèixer de primera mà com és, avui, el dia a dia del personal sanitari. Parlarem d'inversió i pressupostos en salut amb els economistes Vicente Ortun, catedràtic emèrit i contractat de la Universitat Pompeu Fabra; i Guillem López Casasnovas, economista i catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. També escoltarem Ivan Planes, sotsdirector del Servei Català de la Salut. I entrevistarem Meritxell Sánchez-Amat, metgessa del CAP Besòs de Barcelona i presidenta del FOCAP, el Fòrum Català d'Atenció Primària.

  • Victòria Molins, una vida dedicada als més vulnerables
    Escolta àudio

    Victòria Molins, una vida dedicada als més vulnerables

    Fa 25 anys que Victòria Molins viu al barri del Raval de Barcelona. Comparteix vida, compromís i pensions amb les germanes Pilar i Anna en un entresòl auster i senzill situat al carrer de la Cera, a tocar de la Ronda de Sant Pau. La religiosa teresiana, de 85 anys, ha dedicat tota la vida als pobres i marginats. El 2017 va posar en marxa l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna, juntament amb el vicari i el rector, que acull persones que s'han quedat al carrer. Entrevistem Victòria Molins a casa seva i visitem l'hospital de campanya per conèixer-ne el dia a dia. I ens visitaran la fotoperiodista Anna Surinyach i la fotògrafa Consuelo Bautista, que ha basat molts dels seus projectes en el Raval.

    Fa 25 anys que Victòria Molins viu al barri del Raval de Barcelona. Comparteix vida, compromís i pensions amb les germanes Pilar i Anna en un entresòl auster i senzill situat al carrer de la Cera, a tocar de la Ronda de Sant Pau. La religiosa teresiana, de 85 anys, ha dedicat tota la vida als pobres i marginats. El 2017 va posar en marxa l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna, juntament amb el vicari i el rector, que acull persones que s'han quedat al carrer. Entrevistem Victòria Molins a casa seva i visitem l'hospital de campanya per conèixer-ne el dia a dia. I ens visitaran la fotoperiodista Anna Surinyach i la fotògrafa Consuelo Bautista, que ha basat molts dels seus projectes en el Raval.

  • Històries que marquen. Les veus d'un any
    Escolta àudio

    Històries que marquen. Les veus d'un any

    Tornarem a sentir alguns dels i les testimonis que han volgut, de manera més que generosa, asseure's amb nosaltres i compartir la seva història. Relats que, en gairebé tots els casos, estan marcats per diferents tipus de violència però que estan explicats des d'una posició extremadament digna i esperançadora. En aquests dies excepcionals, de reunions limitades, sí, però en definitiva de trobades familiars, fem un petit homenatge a totes aquelles persones que ens ajuden a mantenir la mirada horitzontal, ferma i sempre compromesa amb la feina que fem. Gràcies a l'Ami, el Paco, la Marie, l'Àngela i l'Arcadi.

    Tornarem a sentir alguns dels i les testimonis que han volgut, de manera més que generosa, asseure's amb nosaltres i compartir la seva història. Relats que, en gairebé tots els casos, estan marcats per diferents tipus de violència però que estan explicats des d'una posició extremadament digna i esperançadora. En aquests dies excepcionals, de reunions limitades, sí, però en definitiva de trobades familiars, fem un petit homenatge a totes aquelles persones que ens ajuden a mantenir la mirada horitzontal, ferma i sempre compromesa amb la feina que fem. Gràcies a l'Ami, el Paco, la Marie, l'Àngela i l'Arcadi.

  • Activistes per la salut mental
    Escolta àudio

    Activistes per la salut mental

    Des del 2010 la plataforma Obertament lluita contra els estigmes i la discriminació que s'associa a les persones amb trastorns mentals. També dona eines i ajuda per visibilitzar una realitat que històricament s'ha explicat amb la boca petita i de portes endins. Avui sentirem les veus de l'Albert Piquer, de la Judit Miralda, del Manel Atserias i de la Júlia Campos. Tots ells, activistes per aquesta causa. Els seus casos dibuixen unes experiències marcades per l'ansietat, la depressió, l'agorafòbia. També de trastorns com el TOC (obsessivocompulsiu), o el trastorn límit de la personalitat, amb temptatives de suïcidi. El seu missatge sempre és en positiu. Tots quatre han fet un gran pas a les seves vides per aconseguir un canvi sociocultural i ajudar altres persones que es troben en la mateixa situació.

    Des del 2010 la plataforma Obertament lluita contra els estigmes i la discriminació que s'associa a les persones amb trastorns mentals. També dona eines i ajuda per visibilitzar una realitat que històricament s'ha explicat amb la boca petita i de portes endins. Avui sentirem les veus de l'Albert Piquer, de la Judit Miralda, del Manel Atserias i de la Júlia Campos. Tots ells, activistes per aquesta causa. Els seus casos dibuixen unes experiències marcades per l'ansietat, la depressió, l'agorafòbia. També de trastorns com el TOC (obsessivocompulsiu), o el trastorn límit de la personalitat, amb temptatives de suïcidi. El seu missatge sempre és en positiu. Tots quatre han fet un gran pas a les seves vides per aconseguir un canvi sociocultural i ajudar altres persones que es troben en la mateixa situació.

  • Joves i migrants, les noves cares de la ludopatia
    Escolta àudio

    Joves i migrants, les noves cares de la ludopatia

    Avui ens fixem en una realitat molt present als barris de classe treballadora de moltes ciutats. En pocs anys el paisatge habitual d'aquestes zones ha fet un canvi radical i per donar pas a locals de jocs d'atzar i d'apostes esportives. Són negocis que s'estableixen en àrees amb rendes baixes, amb alts índexs d'atur i amb un important percentatge de població migrant. En parlarem amb l'economista Pepe del Amo i amb la periodista i antropòloga Cristina Barrial, que acaben de publicar "L'aposta perduda. Ludopatia, ciutat i resistència" a Tigre de Paper. També entrevistarem Francesc Perendreu, president d'ACENCAS, Associació Centre Català d'Addiccions Socials, i el psicòleg Bruno Cortés. I la nostra companya Mònica Roca conversarà amb joves assidus a un local d'apostes de Girona.

    Avui ens fixem en una realitat molt present als barris de classe treballadora de moltes ciutats. En pocs anys el paisatge habitual d'aquestes zones ha fet un canvi radical i per donar pas a locals de jocs d'atzar i d'apostes esportives. Són negocis que s'estableixen en àrees amb rendes baixes, amb alts índexs d'atur i amb un important percentatge de població migrant. En parlarem amb l'economista Pepe del Amo i amb la periodista i antropòloga Cristina Barrial, que acaben de publicar "L'aposta perduda. Ludopatia, ciutat i resistència" a Tigre de Paper. També entrevistarem Francesc Perendreu, president d'ACENCAS, Associació Centre Català d'Addiccions Socials, i el psicòleg Bruno Cortés. I la nostra companya Mònica Roca conversarà amb joves assidus a un local d'apostes de Girona.

  • Esclavitud contemporània: les persones com a mercaderia (Primera part)
    Escolta àudio

    Esclavitud contemporània: les persones com a mercaderia (Primera part)

    El concepte d'esclavitud ha anat mutant al llarg dels segles igual que ho ha fet la societat. Les cadenes físiques ara s'han transformat en formes més subtils d'opressió i de violència. El que no ha canviat és l'objectiu final d'aquesta pràctica: el mercadeig de persones. El tràfic d'éssers humans és una de les formes contemporànies d'esclavitud i el segon negoci més lucratiu del món. Els nous esclaus tenen, majoritàriament, rostre de dona perquè la prostitució forçada és la pràctica més estesa. Parlarem amb la Maria i la Victòria, supervivents d'explotació sexual. Posarem context amb Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat Adoratrius d'atenció a dones i infants víctimes del tràfic d'éssers humans. I Alba Alfageme és psicòloga especialitzada en violències masclistes. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte de la fotògrafa documental Lorena Ros centrat en Nigèria i en les joves enviades a Europa a prostituir-se.

    El concepte d'esclavitud ha anat mutant al llarg dels segles igual que ho ha fet la societat. Les cadenes físiques ara s'han transformat en formes més subtils d'opressió i de violència. El que no ha canviat és l'objectiu final d'aquesta pràctica: el mercadeig de persones. El tràfic d'éssers humans és una de les formes contemporànies d'esclavitud i el segon negoci més lucratiu del món. Els nous esclaus tenen, majoritàriament, rostre de dona perquè la prostitució forçada és la pràctica més estesa. Parlarem amb la Maria i la Victòria, supervivents d'explotació sexual. Posarem context amb Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat Adoratrius d'atenció a dones i infants víctimes del tràfic d'éssers humans. I Alba Alfageme és psicòloga especialitzada en violències masclistes. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte de la fotògrafa documental Lorena Ros centrat en Nigèria i en les joves enviades a Europa a prostituir-se.

  • Humor i violència masclista
    Escolta àudio

    Humor i violència masclista

    En aquestes dates de reivindicació feminista, ens preguntem fins a quin punt l'humor sexista es pot convertir en el caldo de cultiu per a violències més greus. Sense oblidar, òbviament, que els acudits masclistes, per si sols, ja són una forma d'agressió. Parlarem amb les humoristes i activistes Ana Polo, Asaari Bibang i Pamela Palenciano, que, des dels escenaris, a través de les xarxes o en mitjans alternatius, fan una feina constant per desconstruir un relat ancorat en la perpetuació dels estereotips de gènere en espais dominats hegemònicament per veus masculines. També entrevistarem Esther Linares, doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat d'Alacant i membre del GRIALE, Grup d'Investigació sobre la Ironia i l'Humor en castellà. I descobrirem el compromís de la cantautora madrilenya Isabel Casanova, coneguda artísticament com La Otra.

    En aquestes dates de reivindicació feminista, ens preguntem fins a quin punt l'humor sexista es pot convertir en el caldo de cultiu per a violències més greus. Sense oblidar, òbviament, que els acudits masclistes, per si sols, ja són una forma d'agressió. Parlarem amb les humoristes i activistes Ana Polo, Asaari Bibang i Pamela Palenciano, que, des dels escenaris, a través de les xarxes o en mitjans alternatius, fan una feina constant per desconstruir un relat ancorat en la perpetuació dels estereotips de gènere en espais dominats hegemònicament per veus masculines. També entrevistarem Esther Linares, doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat d'Alacant i membre del GRIALE, Grup d'Investigació sobre la Ironia i l'Humor en castellà. I descobrirem el compromís de la cantautora madrilenya Isabel Casanova, coneguda artísticament com La Otra.

  • La violència com a epidèmia
    Escolta àudio

    La violència com a epidèmia

    Centreamèrica, i concretament el triangle format pel Salvador, Guatemala i Hondures, és una de les regions amb la taxa d'homicidis més alta del planeta. El periodista salvadoreny Óscar Martínez, cap de redacció del diari digital ElFaro.net, ha estat més d'una dècada cobrint aquesta zona. I n'ha publicat un llibre, "Los muertos y el periodista", que trobareu a l'editorial Anagrama. Parlarem amb ell sobre aquesta realitat i sobre l'exercici del periodisme en entorns fracturats per la barbàrie. Reflexionarem sobre la violència amb Ferran Giménez, sociòleg i professor dels estudis d'educació social de la UOC, i Joan Burdeus, filòsof i crític cultural. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la fotoperiodista Núria López Torres, que treballa en temes vinculats a la violència contra les dones a Mèxic.

    Centreamèrica, i concretament el triangle format pel Salvador, Guatemala i Hondures, és una de les regions amb la taxa d'homicidis més alta del planeta. El periodista salvadoreny Óscar Martínez, cap de redacció del diari digital ElFaro.net, ha estat més d'una dècada cobrint aquesta zona. I n'ha publicat un llibre, "Los muertos y el periodista", que trobareu a l'editorial Anagrama. Parlarem amb ell sobre aquesta realitat i sobre l'exercici del periodisme en entorns fracturats per la barbàrie. Reflexionarem sobre la violència amb Ferran Giménez, sociòleg i professor dels estudis d'educació social de la UOC, i Joan Burdeus, filòsof i crític cultural. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la fotoperiodista Núria López Torres, que treballa en temes vinculats a la violència contra les dones a Mèxic.

  • Reforma de la llei d'estrangeria. Més eines per a una vida digna
    Escolta àudio

    Reforma de la llei d'estrangeria. Més eines per a una vida digna

    Aquesta setmana ha entrat en vigor la reforma de la llei d'estrangeria, que agilitzarà la concessió de permisos de residència i de treball als menors migrats no acompanyats quan compleixin els 18 anys. A Catalunya, més de 5 MIL joves migrats, atesos per la Generalitat, podran regularitzar la seva situació. Quan les xifres es despullen, deixen pas a les experiències personals. Coneixerem el Babis Nacer i el Youssef Dahan, l'un originari d'Algèria, l'altre del Marroc. Parlarem amb l'educador social Nil Martínez. Posarem context amb Blanca Garcés Mascareñas, investigadora sènior del CIDOB; Neus Arnal, educadora social i investigadora, i Sara Agulló, advocada de FEPA, la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem la història de l'Omar Diallo. Declarat major d'edat, va sortir d'un centre de menors a Catalunya i es va acabar suïcidant.

    Aquesta setmana ha entrat en vigor la reforma de la llei d'estrangeria, que agilitzarà la concessió de permisos de residència i de treball als menors migrats no acompanyats quan compleixin els 18 anys. A Catalunya, més de 5 MIL joves migrats, atesos per la Generalitat, podran regularitzar la seva situació. Quan les xifres es despullen, deixen pas a les experiències personals. Coneixerem el Babis Nacer i el Youssef Dahan, l'un originari d'Algèria, l'altre del Marroc. Parlarem amb l'educador social Nil Martínez. Posarem context amb Blanca Garcés Mascareñas, investigadora sènior del CIDOB; Neus Arnal, educadora social i investigadora, i Sara Agulló, advocada de FEPA, la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem la història de l'Omar Diallo. Declarat major d'edat, va sortir d'un centre de menors a Catalunya i es va acabar suïcidant.

  • Fotografia i compromís
    Escolta àudio

    Fotografia i compromís

    El fotoperiodista Juan Carlos Tomasi treballa des de fa 25 anys a Metges Sense Fronteres. Ha documentat incomptables crisis humanitàries que ha recollit al llibre "La memoria del olvido", publicat a Blume, coincidint amb el 50è aniversari de l'organització. Tomasi, mestre i referent per a molts professionals, ha dignificat la fotografia humanitària, que arrossegava uns clixés dels quals s'havia de fugir. Parlarem amb ell i amb la nostra col·laboradora, la també fotoperiodista Anna Surinyach. També entrevistarem Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, encarregada d'organitzar el World Press Photo a Barcelona des de fa 17 anys, i amb Pablo Tosco, guanyador del certamen a la millor fotografia en la categoria de temes contemporanis. I coneixerem el projecte "Parir al segle XXI", un documental codigirit per Clàudia Reig que ha guanyat el premi al millor projecte educatiu interactiu de l'any en aquest certamen.

    El fotoperiodista Juan Carlos Tomasi treballa des de fa 25 anys a Metges Sense Fronteres. Ha documentat incomptables crisis humanitàries que ha recollit al llibre "La memoria del olvido", publicat a Blume, coincidint amb el 50è aniversari de l'organització. Tomasi, mestre i referent per a molts professionals, ha dignificat la fotografia humanitària, que arrossegava uns clixés dels quals s'havia de fugir. Parlarem amb ell i amb la nostra col·laboradora, la també fotoperiodista Anna Surinyach. També entrevistarem Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, encarregada d'organitzar el World Press Photo a Barcelona des de fa 17 anys, i amb Pablo Tosco, guanyador del certamen a la millor fotografia en la categoria de temes contemporanis. I coneixerem el projecte "Parir al segle XXI", un documental codigirit per Clàudia Reig que ha guanyat el premi al millor projecte educatiu interactiu de l'any en aquest certamen.

  • Llei de suport a la discapacitat. Més drets. Més autonomia
    Escolta àudio

    Llei de suport a la discapacitat. Més drets. Més autonomia

    Al setembre va entrar en vigor la llei per afavorir l'autonomia de les persones discapacitades. Entre altres aspectes, es deroga la incapacitació judicial i es va cap a un model de suports en lloc de tuteles. Per posar-hi context, parlarem amb Judith Franco, advocada del Col·lectiu Ronda; Josep Tresserras, director de Som Fundació, i Maise Balcells, vicepresidenta de Dincat. Entrevistarem Montse Durà, de 34 anys, amb síndrome de Down, i el seu pare, Jordi Durà, advocat i representant de les famílies de Dincat. També ens acompanyarà Jordi Costa, empresari. El seu fill Oleguer té la síndrome de Pitt-Hopkins i no té autonomia.

    Al setembre va entrar en vigor la llei per afavorir l'autonomia de les persones discapacitades. Entre altres aspectes, es deroga la incapacitació judicial i es va cap a un model de suports en lloc de tuteles. Per posar-hi context, parlarem amb Judith Franco, advocada del Col·lectiu Ronda; Josep Tresserras, director de Som Fundació, i Maise Balcells, vicepresidenta de Dincat. Entrevistarem Montse Durà, de 34 anys, amb síndrome de Down, i el seu pare, Jordi Durà, advocat i representant de les famílies de Dincat. També ens acompanyarà Jordi Costa, empresari. El seu fill Oleguer té la síndrome de Pitt-Hopkins i no té autonomia.

  • Salut mental, salut per a rics?
    Escolta àudio

    Salut mental, salut per a rics?

    L'accés a la salut mental és un dret humà, tal com recull Amnistia Internacional. La realitat, però, és una altra. Els CAPs estan debilitats després de molts anys de retallades. Falta personal i els metges de família, que són els que han de fer la derivació pertinent, si és que convé, estan sobrepassats després de mesos de pandèmia. Parlarem amb Rafael Penadés, psicòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i amb la doctora Zoe Herreras, metge de família al CAP Comte Borrell de Barcelona. Coneixerem els casos de Paola Hernández i d'Ylènia Morros. La Paola va arribar fa un any a Catalunya amb els seus fills de 7 i 15 anys i la seva parella. Té 42 anys i és de l'Uruguai, on ha deixat una filla de 25 anys. Viu en un pis de lloguer social de Càritas i rep ajuda psicològica de l'entitat. La Ylènia té 29 anys, és periodista però no pot exercir. Està diagnosticada de TCA, trastorn de la conducta alimentària.

    L'accés a la salut mental és un dret humà, tal com recull Amnistia Internacional. La realitat, però, és una altra. Els CAPs estan debilitats després de molts anys de retallades. Falta personal i els metges de família, que són els que han de fer la derivació pertinent, si és que convé, estan sobrepassats després de mesos de pandèmia. Parlarem amb Rafael Penadés, psicòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i amb la doctora Zoe Herreras, metge de família al CAP Comte Borrell de Barcelona. Coneixerem els casos de Paola Hernández i d'Ylènia Morros. La Paola va arribar fa un any a Catalunya amb els seus fills de 7 i 15 anys i la seva parella. Té 42 anys i és de l'Uruguai, on ha deixat una filla de 25 anys. Viu en un pis de lloguer social de Càritas i rep ajuda psicològica de l'entitat. La Ylènia té 29 anys, és periodista però no pot exercir. Està diagnosticada de TCA, trastorn de la conducta alimentària.

Anar al contingut