TOTS ELS ÀUDIOS

  • Esclavitud contemporània: les persones com a mercaderia (Primera part)
    Escolta àudio

    Esclavitud contemporània: les persones com a mercaderia (Primera part)

    El concepte d'esclavitud ha anat mutant al llarg dels segles igual que ho ha fet la societat. Les cadenes físiques ara s'han transformat en formes més subtils d'opressió i de violència. El que no ha canviat és l'objectiu final d'aquesta pràctica: el mercadeig de persones. El tràfic d'éssers humans és una de les formes contemporànies d'esclavitud i el segon negoci més lucratiu del món. Els nous esclaus tenen, majoritàriament, rostre de dona perquè la prostitució forçada és la pràctica més estesa. Parlarem amb la Maria i la Victòria, supervivents d'explotació sexual. Posarem context amb Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat Adoratrius d'atenció a dones i infants víctimes del tràfic d'éssers humans. I Alba Alfageme és psicòloga especialitzada en violències masclistes. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte de la fotògrafa documental Lorena Ros centrat en Nigèria i en les joves enviades a Europa a prostituir-se.

    El concepte d'esclavitud ha anat mutant al llarg dels segles igual que ho ha fet la societat. Les cadenes físiques ara s'han transformat en formes més subtils d'opressió i de violència. El que no ha canviat és l'objectiu final d'aquesta pràctica: el mercadeig de persones. El tràfic d'éssers humans és una de les formes contemporànies d'esclavitud i el segon negoci més lucratiu del món. Els nous esclaus tenen, majoritàriament, rostre de dona perquè la prostitució forçada és la pràctica més estesa. Parlarem amb la Maria i la Victòria, supervivents d'explotació sexual. Posarem context amb Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat Adoratrius d'atenció a dones i infants víctimes del tràfic d'éssers humans. I Alba Alfageme és psicòloga especialitzada en violències masclistes. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte de la fotògrafa documental Lorena Ros centrat en Nigèria i en les joves enviades a Europa a prostituir-se.

  • Humor i violència masclista
    Escolta àudio

    Humor i violència masclista

    En aquestes dates de reivindicació feminista, ens preguntem fins a quin punt l'humor sexista es pot convertir en el caldo de cultiu per a violències més greus. Sense oblidar, òbviament, que els acudits masclistes, per si sols, ja són una forma d'agressió. Parlarem amb les humoristes i activistes Ana Polo, Asaari Bibang i Pamela Palenciano, que, des dels escenaris, a través de les xarxes o en mitjans alternatius, fan una feina constant per desconstruir un relat ancorat en la perpetuació dels estereotips de gènere en espais dominats hegemònicament per veus masculines. També entrevistarem Esther Linares, doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat d'Alacant i membre del GRIALE, Grup d'Investigació sobre la Ironia i l'Humor en castellà. I descobrirem el compromís de la cantautora madrilenya Isabel Casanova, coneguda artísticament com La Otra.

    En aquestes dates de reivindicació feminista, ens preguntem fins a quin punt l'humor sexista es pot convertir en el caldo de cultiu per a violències més greus. Sense oblidar, òbviament, que els acudits masclistes, per si sols, ja són una forma d'agressió. Parlarem amb les humoristes i activistes Ana Polo, Asaari Bibang i Pamela Palenciano, que, des dels escenaris, a través de les xarxes o en mitjans alternatius, fan una feina constant per desconstruir un relat ancorat en la perpetuació dels estereotips de gènere en espais dominats hegemònicament per veus masculines. També entrevistarem Esther Linares, doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat d'Alacant i membre del GRIALE, Grup d'Investigació sobre la Ironia i l'Humor en castellà. I descobrirem el compromís de la cantautora madrilenya Isabel Casanova, coneguda artísticament com La Otra.

  • La violència com a epidèmia
    Escolta àudio

    La violència com a epidèmia

    Centreamèrica, i concretament el triangle format pel Salvador, Guatemala i Hondures, és una de les regions amb la taxa d'homicidis més alta del planeta. El periodista salvadoreny Óscar Martínez, cap de redacció del diari digital ElFaro.net, ha estat més d'una dècada cobrint aquesta zona. I n'ha publicat un llibre, "Los muertos y el periodista", que trobareu a l'editorial Anagrama. Parlarem amb ell sobre aquesta realitat i sobre l'exercici del periodisme en entorns fracturats per la barbàrie. Reflexionarem sobre la violència amb Ferran Giménez, sociòleg i professor dels estudis d'educació social de la UOC, i Joan Burdeus, filòsof i crític cultural. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la fotoperiodista Núria López Torres, que treballa en temes vinculats a la violència contra les dones a Mèxic.

    Centreamèrica, i concretament el triangle format pel Salvador, Guatemala i Hondures, és una de les regions amb la taxa d'homicidis més alta del planeta. El periodista salvadoreny Óscar Martínez, cap de redacció del diari digital ElFaro.net, ha estat més d'una dècada cobrint aquesta zona. I n'ha publicat un llibre, "Los muertos y el periodista", que trobareu a l'editorial Anagrama. Parlarem amb ell sobre aquesta realitat i sobre l'exercici del periodisme en entorns fracturats per la barbàrie. Reflexionarem sobre la violència amb Ferran Giménez, sociòleg i professor dels estudis d'educació social de la UOC, i Joan Burdeus, filòsof i crític cultural. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la fotoperiodista Núria López Torres, que treballa en temes vinculats a la violència contra les dones a Mèxic.

  • Reforma de la llei d'estrangeria. Més eines per a una vida digna
    Escolta àudio

    Reforma de la llei d'estrangeria. Més eines per a una vida digna

    Aquesta setmana ha entrat en vigor la reforma de la llei d'estrangeria, que agilitzarà la concessió de permisos de residència i de treball als menors migrats no acompanyats quan compleixin els 18 anys. A Catalunya, més de 5 MIL joves migrats, atesos per la Generalitat, podran regularitzar la seva situació. Quan les xifres es despullen, deixen pas a les experiències personals. Coneixerem el Babis Nacer i el Youssef Dahan, l'un originari d'Algèria, l'altre del Marroc. Parlarem amb l'educador social Nil Martínez. Posarem context amb Blanca Garcés Mascareñas, investigadora sènior del CIDOB; Neus Arnal, educadora social i investigadora, i Sara Agulló, advocada de FEPA, la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem la història de l'Omar Diallo. Declarat major d'edat, va sortir d'un centre de menors a Catalunya i es va acabar suïcidant.

    Aquesta setmana ha entrat en vigor la reforma de la llei d'estrangeria, que agilitzarà la concessió de permisos de residència i de treball als menors migrats no acompanyats quan compleixin els 18 anys. A Catalunya, més de 5 MIL joves migrats, atesos per la Generalitat, podran regularitzar la seva situació. Quan les xifres es despullen, deixen pas a les experiències personals. Coneixerem el Babis Nacer i el Youssef Dahan, l'un originari d'Algèria, l'altre del Marroc. Parlarem amb l'educador social Nil Martínez. Posarem context amb Blanca Garcés Mascareñas, investigadora sènior del CIDOB; Neus Arnal, educadora social i investigadora, i Sara Agulló, advocada de FEPA, la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem la història de l'Omar Diallo. Declarat major d'edat, va sortir d'un centre de menors a Catalunya i es va acabar suïcidant.

  • Fotografia i compromís
    Escolta àudio

    Fotografia i compromís

    El fotoperiodista Juan Carlos Tomasi treballa des de fa 25 anys a Metges Sense Fronteres. Ha documentat incomptables crisis humanitàries que ha recollit al llibre "La memoria del olvido", publicat a Blume, coincidint amb el 50è aniversari de l'organització. Tomasi, mestre i referent per a molts professionals, ha dignificat la fotografia humanitària, que arrossegava uns clixés dels quals s'havia de fugir. Parlarem amb ell i amb la nostra col·laboradora, la també fotoperiodista Anna Surinyach. També entrevistarem Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, encarregada d'organitzar el World Press Photo a Barcelona des de fa 17 anys, i amb Pablo Tosco, guanyador del certamen a la millor fotografia en la categoria de temes contemporanis. I coneixerem el projecte "Parir al segle XXI", un documental codigirit per Clàudia Reig que ha guanyat el premi al millor projecte educatiu interactiu de l'any en aquest certamen.

    El fotoperiodista Juan Carlos Tomasi treballa des de fa 25 anys a Metges Sense Fronteres. Ha documentat incomptables crisis humanitàries que ha recollit al llibre "La memoria del olvido", publicat a Blume, coincidint amb el 50è aniversari de l'organització. Tomasi, mestre i referent per a molts professionals, ha dignificat la fotografia humanitària, que arrossegava uns clixés dels quals s'havia de fugir. Parlarem amb ell i amb la nostra col·laboradora, la també fotoperiodista Anna Surinyach. També entrevistarem Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, encarregada d'organitzar el World Press Photo a Barcelona des de fa 17 anys, i amb Pablo Tosco, guanyador del certamen a la millor fotografia en la categoria de temes contemporanis. I coneixerem el projecte "Parir al segle XXI", un documental codigirit per Clàudia Reig que ha guanyat el premi al millor projecte educatiu interactiu de l'any en aquest certamen.

  • Llei de suport a la discapacitat. Més drets. Més autonomia
    Escolta àudio

    Llei de suport a la discapacitat. Més drets. Més autonomia

    Al setembre va entrar en vigor la llei per afavorir l'autonomia de les persones discapacitades. Entre altres aspectes, es deroga la incapacitació judicial i es va cap a un model de suports en lloc de tuteles. Per posar-hi context, parlarem amb Judith Franco, advocada del Col·lectiu Ronda; Josep Tresserras, director de Som Fundació, i Maise Balcells, vicepresidenta de Dincat. Entrevistarem Montse Durà, de 34 anys, amb síndrome de Down, i el seu pare, Jordi Durà, advocat i representant de les famílies de Dincat. També ens acompanyarà Jordi Costa, empresari. El seu fill Oleguer té la síndrome de Pitt-Hopkins i no té autonomia.

    Al setembre va entrar en vigor la llei per afavorir l'autonomia de les persones discapacitades. Entre altres aspectes, es deroga la incapacitació judicial i es va cap a un model de suports en lloc de tuteles. Per posar-hi context, parlarem amb Judith Franco, advocada del Col·lectiu Ronda; Josep Tresserras, director de Som Fundació, i Maise Balcells, vicepresidenta de Dincat. Entrevistarem Montse Durà, de 34 anys, amb síndrome de Down, i el seu pare, Jordi Durà, advocat i representant de les famílies de Dincat. També ens acompanyarà Jordi Costa, empresari. El seu fill Oleguer té la síndrome de Pitt-Hopkins i no té autonomia.

  • Salut mental, salut per a rics?
    Escolta àudio

    Salut mental, salut per a rics?

    L'accés a la salut mental és un dret humà, tal com recull Amnistia Internacional. La realitat, però, és una altra. Els CAPs estan debilitats després de molts anys de retallades. Falta personal i els metges de família, que són els que han de fer la derivació pertinent, si és que convé, estan sobrepassats després de mesos de pandèmia. Parlarem amb Rafael Penadés, psicòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i amb la doctora Zoe Herreras, metge de família al CAP Comte Borrell de Barcelona. Coneixerem els casos de Paola Hernández i d'Ylènia Morros. La Paola va arribar fa un any a Catalunya amb els seus fills de 7 i 15 anys i la seva parella. Té 42 anys i és de l'Uruguai, on ha deixat una filla de 25 anys. Viu en un pis de lloguer social de Càritas i rep ajuda psicològica de l'entitat. La Ylènia té 29 anys, és periodista però no pot exercir. Està diagnosticada de TCA, trastorn de la conducta alimentària.

    L'accés a la salut mental és un dret humà, tal com recull Amnistia Internacional. La realitat, però, és una altra. Els CAPs estan debilitats després de molts anys de retallades. Falta personal i els metges de família, que són els que han de fer la derivació pertinent, si és que convé, estan sobrepassats després de mesos de pandèmia. Parlarem amb Rafael Penadés, psicòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i amb la doctora Zoe Herreras, metge de família al CAP Comte Borrell de Barcelona. Coneixerem els casos de Paola Hernández i d'Ylènia Morros. La Paola va arribar fa un any a Catalunya amb els seus fills de 7 i 15 anys i la seva parella. Té 42 anys i és de l'Uruguai, on ha deixat una filla de 25 anys. Viu en un pis de lloguer social de Càritas i rep ajuda psicològica de l'entitat. La Ylènia té 29 anys, és periodista però no pot exercir. Està diagnosticada de TCA, trastorn de la conducta alimentària.

  • Planeta finit. Recursos limitats
    Escolta àudio

    Planeta finit. Recursos limitats

    Al planeta hi ha actualment més de 14 mil milions de telèfons mòbils. Són aparells que tenen una vida mitjana que no supera els dos anys i que requereixen, per poder-se fabricar, pràcticament tots els elements químics de la taula periòdica. Alguns d'aquests materials són convencionals. D'altres, estan en risc d'escassetat aquest segle. Entrevistarem Alicia Valero, enginyera i investigadora de l'Institut CIRCE, el Centre d'Investigació de Recursos i Consums Energètics de la Universitat de Saragossa. Per parlar sobre economia i ecologia, ens acompanyaran Giorgos Kallis, científic ambiental i autor de l'assaig "Límits. Ecologia i llibertat", i les activistes climàtiques Alba Guerrero i Maria Serra. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem els projectes de la fotoperiodista Judith Prat al Sàhara Occidental, la República Democràtica del Congo i el delta del Níger sobre depredació de recursos.

    Al planeta hi ha actualment més de 14 mil milions de telèfons mòbils. Són aparells que tenen una vida mitjana que no supera els dos anys i que requereixen, per poder-se fabricar, pràcticament tots els elements químics de la taula periòdica. Alguns d'aquests materials són convencionals. D'altres, estan en risc d'escassetat aquest segle. Entrevistarem Alicia Valero, enginyera i investigadora de l'Institut CIRCE, el Centre d'Investigació de Recursos i Consums Energètics de la Universitat de Saragossa. Per parlar sobre economia i ecologia, ens acompanyaran Giorgos Kallis, científic ambiental i autor de l'assaig "Límits. Ecologia i llibertat", i les activistes climàtiques Alba Guerrero i Maria Serra. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem els projectes de la fotoperiodista Judith Prat al Sàhara Occidental, la República Democràtica del Congo i el delta del Níger sobre depredació de recursos.

  • L'herència colonial
    Escolta àudio

    L'herència colonial

    Espanya no ha de demanar perdó per la conquesta d'Amèrica. Aquest és el missatge que, de manera recurrent, anem sentint cada vegada que s'acosta el 12 d'octubre. Discursos sobre les bondats del descobriment i d'enaltiment de la pàtria. Parlarem sobre l'herència colonial amb Florencia Brizuela, doctora en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona, i Adilia de las Mercedes, investigadora sobre feminicidis i violència sexual en zones de conflicte, i directora de l'Associació de Dones de Guatemala (AMG). També abordarem les conseqüències de l'extractivisme amb Fiore Longo, antropòloga i directora de l'oficina a Espanya del moviment Survival International, i Paula Santos, coordinadora del col·lectiu Mujeres Migrantes Diversas. I sabrem per què la colonització també va afectar la concepció del gènere, la sexualitat i la identitat de les persones amb l'artista Mag de Santo, cocomissari de l'exposició "La petjada del nyandú" a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

    Espanya no ha de demanar perdó per la conquesta d'Amèrica. Aquest és el missatge que, de manera recurrent, anem sentint cada vegada que s'acosta el 12 d'octubre. Discursos sobre les bondats del descobriment i d'enaltiment de la pàtria. Parlarem sobre l'herència colonial amb Florencia Brizuela, doctora en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona, i Adilia de las Mercedes, investigadora sobre feminicidis i violència sexual en zones de conflicte, i directora de l'Associació de Dones de Guatemala (AMG). També abordarem les conseqüències de l'extractivisme amb Fiore Longo, antropòloga i directora de l'oficina a Espanya del moviment Survival International, i Paula Santos, coordinadora del col·lectiu Mujeres Migrantes Diversas. I sabrem per què la colonització també va afectar la concepció del gènere, la sexualitat i la identitat de les persones amb l'artista Mag de Santo, cocomissari de l'exposició "La petjada del nyandú" a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

  • Open Arms: compromís per la vida
    Escolta àudio

    Open Arms: compromís per la vida

    L'octubre del 2015, dos socorristes, Òscar Camps i Gerard Canals, van viatjar fins a l'illa grega de Lesbos. Ho van fer després que Camps quedés impactat per la imatge del cadàver, de bocaterrosa, d'un nen en una platja turca. L'Aylan tenia 3 anys i fugia de la guerra de Síria. Ara, la història d'aquesta ONG de Badalona, dels seus fundadors i també la del miler de refugiats que hi han participat ha arribat als cinemes de la mà de Marcel Barrena. Hem parlat amb Gerard Canals, un dels fundadors de l'ONG, que a "Mediterráneo" interpreta l'actor Dani Rovira. Coneixerem l'actor sirià Ahmad Alhamsho, que va sobreviure a un naufragi al mar Egeu i que ha ajudat en les tasques de traducció i doblatge. La seva experiència la relata a "Todos los Ahmad del mundo", publicat a Plataforma Editorial. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach tornarem a Lesbos, un any després de l'incendi al camp de Mória, per conèixer la Zahra, que va fugir de l'Afganistan amb la seva mare i la seva germana.

    L'octubre del 2015, dos socorristes, Òscar Camps i Gerard Canals, van viatjar fins a l'illa grega de Lesbos. Ho van fer després que Camps quedés impactat per la imatge del cadàver, de bocaterrosa, d'un nen en una platja turca. L'Aylan tenia 3 anys i fugia de la guerra de Síria. Ara, la història d'aquesta ONG de Badalona, dels seus fundadors i també la del miler de refugiats que hi han participat ha arribat als cinemes de la mà de Marcel Barrena. Hem parlat amb Gerard Canals, un dels fundadors de l'ONG, que a "Mediterráneo" interpreta l'actor Dani Rovira. Coneixerem l'actor sirià Ahmad Alhamsho, que va sobreviure a un naufragi al mar Egeu i que ha ajudat en les tasques de traducció i doblatge. La seva experiència la relata a "Todos los Ahmad del mundo", publicat a Plataforma Editorial. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach tornarem a Lesbos, un any després de l'incendi al camp de Mória, per conèixer la Zahra, que va fugir de l'Afganistan amb la seva mare i la seva germana.

  • El retorn dels talibans
    Escolta àudio

    El retorn dels talibans

    Els talibans han tornat al poder a l'Afganistan. Parlarem amb els nostres companys Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio, i amb la fotoperiodista Anna Surinyach, que han pogut entrar al país per documentar la situació. També entrevistarem Ana Ballesteros, doctora en estudis àrabs i islàmics per la Universitat Autònoma de Madrid i investigadora associada al CIDOB. I Dilara Ekmen, responsable d'incidència política i participació social de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Coneixerem la Rohafza Rezaee, de 27 anys, llevadora, nascuda a Kabul i resident a Barcelona des del 2017. Les seves germanes estan atrapades a l'Afganistan. I parlarem del documental "Afganistan, la tierra herida" amb la periodista Mayte Carrasco, que n'és la codirectora. (fotografia de l'Anna Surinyach)

    Els talibans han tornat al poder a l'Afganistan. Parlarem amb els nostres companys Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio, i amb la fotoperiodista Anna Surinyach, que han pogut entrar al país per documentar la situació. També entrevistarem Ana Ballesteros, doctora en estudis àrabs i islàmics per la Universitat Autònoma de Madrid i investigadora associada al CIDOB. I Dilara Ekmen, responsable d'incidència política i participació social de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Coneixerem la Rohafza Rezaee, de 27 anys, llevadora, nascuda a Kabul i resident a Barcelona des del 2017. Les seves germanes estan atrapades a l'Afganistan. I parlarem del documental "Afganistan, la tierra herida" amb la periodista Mayte Carrasco, que n'és la codirectora. (fotografia de l'Anna Surinyach)

  • Les Kellys: lluita contra l'explotació laboral
    Escolta àudio

    Les Kellys: lluita contra l'explotació laboral

    A Espanya hi ha entre 100.000 i 200.000 cambreres de pis, depenent de la temporada turística. És un sector molt feminitzat. Per tant, invisible i precaritzat. I aquesta precarització s'explica per la reforma laboral del 2012, aprovada pel govern de Mariano Rajoy, que va donar llum verda a les externalitzacions. Això va provocar que les seves condicions laborals empitjoressin amb sous més baixos i molta temporalitat. Entrevistarem les portaveus de les Kellys Barcelona, Vania Arana i Míriam Rodríguez, i la portaveu del col·lectiu a Benidorm, Yolanda García. També escoltarem els investigadors de la Universitat Jaume I de València Jose Luis López González i Maria Medina-Vicent. Parlarem amb sindicats i amb el Departament de Treball de la Generalitat. I ampliarem el focus per conèixer la situació del sector de la neteja amb Isabel Gutiérrez, secretària general de Construcció i Serveis de CCOO.

    A Espanya hi ha entre 100.000 i 200.000 cambreres de pis, depenent de la temporada turística. És un sector molt feminitzat. Per tant, invisible i precaritzat. I aquesta precarització s'explica per la reforma laboral del 2012, aprovada pel govern de Mariano Rajoy, que va donar llum verda a les externalitzacions. Això va provocar que les seves condicions laborals empitjoressin amb sous més baixos i molta temporalitat. Entrevistarem les portaveus de les Kellys Barcelona, Vania Arana i Míriam Rodríguez, i la portaveu del col·lectiu a Benidorm, Yolanda García. També escoltarem els investigadors de la Universitat Jaume I de València Jose Luis López González i Maria Medina-Vicent. Parlarem amb sindicats i amb el Departament de Treball de la Generalitat. I ampliarem el focus per conèixer la situació del sector de la neteja amb Isabel Gutiérrez, secretària general de Construcció i Serveis de CCOO.

  • Escola i segregació
    Escolta àudio

    Escola i segregació

    Catalunya és una de les regions europees amb més segregació escolar. Aquest desequilibri a les aules es tradueix en menys oportunitats educatives per als més desafavorits. També suposa, entre altres efectes, un problema de cohesió social, especialment per als alumnes d'origen estranger. Coneixerem l'experiència d'èxit de l'escola Samuntada, al barri de la Creu Alta de Sabadell. Un centre que estava en risc de tancar, amb molt poques preinscripcions i on hi anaven a parar nois i noies amb problemes de conducta, nouvinguts i alumnat en acollida. Després d'un canvi de direcció i d'involucrar-se en el projecte Magnet --que potencia l'aliança entre un centre educatiu i una institució científica de referència--l a situació es va capgirar. També parlarem amb Jaume Muriel, director de l'Institut Domus d'Olivet de Canovelles. Un centre de màxima complexitat on va estudiar Fatoumata Barry, que, després de molt d'esforç, s'ha acabat traient el graduat escolar.

    Catalunya és una de les regions europees amb més segregació escolar. Aquest desequilibri a les aules es tradueix en menys oportunitats educatives per als més desafavorits. També suposa, entre altres efectes, un problema de cohesió social, especialment per als alumnes d'origen estranger. Coneixerem l'experiència d'èxit de l'escola Samuntada, al barri de la Creu Alta de Sabadell. Un centre que estava en risc de tancar, amb molt poques preinscripcions i on hi anaven a parar nois i noies amb problemes de conducta, nouvinguts i alumnat en acollida. Després d'un canvi de direcció i d'involucrar-se en el projecte Magnet --que potencia l'aliança entre un centre educatiu i una institució científica de referència--l a situació es va capgirar. També parlarem amb Jaume Muriel, director de l'Institut Domus d'Olivet de Canovelles. Un centre de màxima complexitat on va estudiar Fatoumata Barry, que, després de molt d'esforç, s'ha acabat traient el graduat escolar.

  • Conciliació i precarietat
    Escolta àudio

    Conciliació i precarietat

    Moltes famílies a Catalunya tenen escenaris laborals precaris que fan que els sigui impossible treballar i fer-se càrrec dels fills quan són petits. Sobretot per les mares, que són les que carreguen massa sovint amb la motxilla de les cures. La conciliació, en aquests casos, és una paraula buida de contingut. I no únicament això: com menys recursos també més dificultat per escolaritzar en la primera infància. Coneixerem els casos de Jennifer Jiménez, caixera de supermercat i mare de tres fills, i d'Àngela Peris, educadora, coreògrafa i amb una filla a càrrec. També parlarem amb Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, i amb Elisa Stinus, doctora en polítiques públiques i transformació social. La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà el projecte de l'artista francesa Séverine Sajous vinculat a les cures i a la conciliació.

    Moltes famílies a Catalunya tenen escenaris laborals precaris que fan que els sigui impossible treballar i fer-se càrrec dels fills quan són petits. Sobretot per les mares, que són les que carreguen massa sovint amb la motxilla de les cures. La conciliació, en aquests casos, és una paraula buida de contingut. I no únicament això: com menys recursos també més dificultat per escolaritzar en la primera infància. Coneixerem els casos de Jennifer Jiménez, caixera de supermercat i mare de tres fills, i d'Àngela Peris, educadora, coreògrafa i amb una filla a càrrec. També parlarem amb Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, i amb Elisa Stinus, doctora en polítiques públiques i transformació social. La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà el projecte de l'artista francesa Séverine Sajous vinculat a les cures i a la conciliació.

  • Voluntariat, turisme i postureig
    Escolta àudio

    Voluntariat, turisme i postureig

    El 2012, l'escriptor nord-americà d'origen nigerià Teju Cole va publicar un article a la revista The Atlantic de Boston on va fer servir, per primera vegada, l'expressió "complex de salvador blanc". Aquesta conducta, herència de la colonització, és molt habitual en les persones del nord global quan viatgen a territoris del sud global. Parlarem sobre voluntariat internacional, turisme i postureig amb Francesc Mateu, exdirector d'Oxfam Intermón, i amb l'escriptora i activista antiracista i afrofeminista Desirée Bela-Lobedde. També ens acompanyaran Laura Rubio, responsable del grup d'entitats de voluntariat de Lafede.cat, i Sílvia Martínez, directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia a la Universitat Oberta de Catalunya. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte Blank de la fotògrafa Lurdes R. Basolí, vinculat a la mirada i a la representació que fem els occidentals de l'Àfrica subsahariana.

    (Fotografia: Daniel Illescas)

    El 2012, l'escriptor nord-americà d'origen nigerià Teju Cole va publicar un article a la revista The Atlantic de Boston on va fer servir, per primera vegada, l'expressió "complex de salvador blanc". Aquesta conducta, herència de la colonització, és molt habitual en les persones del nord global quan viatgen a territoris del sud global. Parlarem sobre voluntariat internacional, turisme i postureig amb Francesc Mateu, exdirector d'Oxfam Intermón, i amb l'escriptora i activista antiracista i afrofeminista Desirée Bela-Lobedde. També ens acompanyaran Laura Rubio, responsable del grup d'entitats de voluntariat de Lafede.cat, i Sílvia Martínez, directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia a la Universitat Oberta de Catalunya. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte Blank de la fotògrafa Lurdes R. Basolí, vinculat a la mirada i a la representació que fem els occidentals de l'Àfrica subsahariana. (Fotografia: Daniel Illescas)

Anar al contingut