TOTS ELS ÀUDIOS

  • Carola Rackete: "El problema no és la desobediència civil, el problema és l'obediència civil"
    Escolta àudio

    Carola Rackete: "El problema no és la desobediència civil, el problema és l'obediència civil"

    Carola Rackete, l'activista que s'ha atrevit a desafiar Matteo Salvini, rescatant immigrants al Mediterrani i que acaba de rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, entrevistada per Albert Segura: "M'he adonat de l'enorme atenció mediàtica que he rebut jo, com a persona blanca, i la poca que tenen els refugiats."

  • L'opositor turc a l'exili Can Dündar: "Defensar una ideologia no hauria de ser un crim a Europa"
    Escolta àudio

    L'opositor turc a l'exili Can Dündar: "Defensar una ideologia no hauria de ser un crim a Europa"

    El periodista turc exiliat a Alemanya Can Dündar, acusat de terrorisme i espionatge pel govern d'Erdogan, ha seguit molt de prop el judici de l'1-O i aquest 11 de Setembre l'ha viscut a Barcelona per celebrar la Diada convidat per Foreign Friends. Can Dündar ha passat per l'"Especial Solidaris", on ha comparat la justícia espanyola amb la justícia turca perquè permet tenir persones a la presó pel fet de defensar ideologies.

  • Les llotges del Bernabéu i el Camp Nou: poder i negocis a l'ombra del futbol
    Escolta àudio

    Les llotges del Bernabéu i el Camp Nou: poder i negocis a l'ombra del futbol

    Jesús Gil deia que la llotja del Bernabéu té en democràcia la mateixa funció que les caceres de Franco durant la dictadura: fer negocis. Avui, al "Solidaris" volem parlar del poder, els diners i els contactes que s'amaguen a l'ombra del futbol. I també del frau fiscal i l'evasió d'impostos al món de l'esport. Però no només al Bernabéu: ¿qui s'asseu a la llotja del Barça, i per què els periodistes hi tenim prohibit entrar? ¿És també centre de poder i lloc de trobada entre l'elit política i econòmica? En parlem des de l'estadi de la UE Sant Andreu acompanyats dels que més en saben: els periodistes Toni Padilla i Marc Menchén, Joel Díaz de La Sotana, l'entrenadora Carme Lluveras i el catedràtic d'Economia de la UPF Carles Murillo.

  • Per què ens agrada el futbol als humans? Tot té una explicació biològica!
    Escolta àudio

    Per què ens agrada el futbol als humans? Tot té una explicació biològica!

    L'ésser humà no només és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra. També som els únics a qui ens agrada el futbol. La pregunta és: per què? Quina gràcia hi trobem a jugar o ser espectadors d'aquest esport? I per què ens té tan enganxats com a societat? La reposta la té David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica de la UB. És un reportatge de Mònica Roca, amb el muntatge de Pep Lluís Blázquez.

  • Un gran abocador flotant: ens empassem una targeta de plàstic a la setmana
    Escolta àudio

    Un gran abocador flotant: ens empassem una targeta de plàstic a la setmana

    Els humans ingerim dues mil partícules microplàstiques, un cinc grams de plàstic, cada setmana, l'equivalent d'una targeta bancària. Cada segon aboquem 200 quilos de plàstic al mar, vuit milions de tones l'any. O el que és el mateix: un camió d'escombraries ple cada minut. Ampolles que triguen 500 anys a descompondre's, bosses de supermercat que en necessiten 55... I que s'empassen els animals marins, com la balena amb 40 quilos de plàstic a l'estómac trobada morta a les Filipines. Al món hi ha 193 estats reconeguts per l'ONU. I si no fem res, aviat el 194è podria ser l'estat de les Illes de la Porqueria, és a dir, l'arxipèlag que formen les illes de plàstic flotants que s'acumulen als nostres oceans. Estem convertint un dels principals pulmons del planeta en un gran abocador flotant. Des de la Fundació CRAM reunim tota una sèrie d'expertes per analitzar el problema i les possibles solucions.

  • Fugir per poder estimar
    Escolta àudio

    Fugir per poder estimar

    Fugen per poder estimar, per poder ser. Fugen per no haver-se d'amagar. La persecució per motius d'orientació sexual i identitat de gènere, la violència i l'exclusió social que pateixen moltes persones gais, lesbianes i transsexuals les obliga a marxar i demanar protecció internacional a casa nostra. Encara hi ha 72 països que prohibeixen les relacions homosexuals. A l'Àfrica, en almenys vuit països es castiga amb la pena de mort. La comunitat LGTBI s'enfronta a vulneracions de drets fonamentals sovint emparades per la llei, la família i la religió, i fins i tot per la mateixa policia i els mitjans de comunicació. Només els queda resistir en la clandestinitat, dur una doble vida o l'asil.

  • Es busca família d'acollida: Catalunya, a la cua d'Europa
    Escolta àudio

    Es busca família d'acollida: Catalunya, a la cua d'Europa

    Es busca família d'acollida. Al país del "Volem acollir", que proclama "Casa nostra, casa vostra", som a la cua d'Europa: només el 13% dels 7.000 nens i nenes catalans separats dels seus pares biològics tenen una família d'acollida, mentre que a Anglaterra o Suècia són el 70% i a França el 55%. La resta, gairebé un de cada deu, han de viure en centres. Per què a les famílies catalanes ens costa tant acollir? És un problema cultural o econòmic i de conciliació? Encara confonem l'adopció amb l'acolliment, temporal? O és la por de la separació, d'haver d'acomiadar-se de l'infant? Al "Solidaris" entrevistem la Creu de Sant Jordi Montse Juvanteny i parlem amb la Violeta Gumà, l'Oriol Joseph, el Sergi Càmara, la Roser Pinyot i la Montserrat Martínez, que han obert les portes de casa seva per donar una segona oportunitat a menors tutelats.

  • Cesàries, una epidèmia mundial?
    Escolta àudio

    Cesàries, una epidèmia mundial?

    Segons la prestigiosa revista mèdica The Lancet, el nombre de parts per cesària s'ha gairebé doblat al món els darrers 15 anys: fins al 21%. L'Organització Mundial de la Salut alerta d'aquest augment preocupant: les cesàries s'haurien de limitar a només al 10% dels naixements, i només per raons mèdiques. Per sobre d'aquest percentatge no està demostrat que redueixi la mortalitat. Les cesàries salven vides, sí, però com qualsevol operació quirúrgica, té riscos i conseqüències psicològiques per a les mares. Als hospitals públics catalans la taxa de cesàries dobla aquesta recomanació: 23%. I als privats es dispara fins al 38%! En canvi, al País Basc, posem per cas, no arriba al 16%. Per què aquesta diferència tan gran? Té una explicació mèdica o és una raó més aviat econòmica, organitzativa de les clíniques i pel temor dels metges a problemes legals? I les mares tenen dret a decidir? En parlem amb professionals mèdics i mares que ens expliquen la seva experiència.

  • Núria Andreu: "Falta molt acompanyament emocional dels professionals mèdics quan pareixes"
    Escolta àudio

    Núria Andreu: "Falta molt acompanyament emocional dels professionals mèdics quan pareixes"

    Anahí Galan, Carol López i Núria Andreu expliquen, en aquest reportatge, que els seus parts no van ser el que elles esperaven: no volien passar per una cesària i hi van acabar passant. Totes tres recorden aquest moment de manera agredolça; per això reclamen que les cesàries es practiquin només quan siguin estrictament necessàries. A través de les Associació Dona Llum, El Parto es Nuestro i el grup #apoyocesareas reivindiquen parts més respectats i dignes. Però no totes les experiències amb les cesàries són negatives. Per exemple, Elisabet Montagut reconeix que les dues cesàries que li van practicar van salvar la vida dels seus fills. Quatre experiències sobre el part. Quatre dones valentes que donen veu al debat obert sobre les cesàries.

  • El test que t'ajudarà a saber si ets un pare corresponsable
    Escolta àudio

    El test que t'ajudarà a saber si ets un pare corresponsable

    Sí, sí... En teoria, tots estem a favor que a casa es reparteixin les feines a parts iguals. Això diuen els experts! Però mares i pares portem la teoria a la pràctica? O la igualtat, només la prediquem? Hem sotmès tres pares primerencs a un estudi sense cap mena de pretensió científica per reflexionar sobre què vol dir conciliar i ser un pare-corresponsable. Són Dani González, Jordi Batlle i Gerard Sardena. Responen al qüestionari de Mònica Roca. Muntatge musical de Rosa Maria Sillué.

  • Es busca pare corresponsable: conciliació, de la teoria a la pràctica
    Escolta àudio

    Es busca pare corresponsable: conciliació, de la teoria a la pràctica

    Conciliar és cosa de dos. Però tot i les bones intencions, fins i tot en les parelles més igualitàries, les coses canvien quan arriba el primer fill. La relació es tradicionalitza, la mare porta la càrrega mental i el pare es limita a ajudar. Només un 2% aprofita la cessió del permís de maternitat, només el 5% s'agafa reducció de jornada, només el 10% demana una excedència per fer-se càrrec de la cura i criança dels seus fills. Avui, al "Solidaris", busquem pares corresponsables, compromesos. Des de l'escola Ferrer i Guàrdia del Masnou ens acompanyen pares corresponsables: el Gerard Aran, el Bernat Escudero i el Camilo Soler. Parlem, també, amb María José González i Paco Abril. I Els Amics de les Arts ens fan la recomanació musical final.

  • Desapareguts i invisibles: més de 12.000 casos per resoldre
    Escolta àudio

    Desapareguts i invisibles: més de 12.000 casos per resoldre

    Dotze desapareguts al dia a Catalunya: el 94% tornen a casa al cap de poques hores, el 98% es localitzen en menys d'un any, però què passa amb els que no apareixen? A Espanya s'acumulen més de 12.000 casos oberts, per resoldre, sense pistes, invisibles. Al "Solidaris" en parlem amb l'inspector en cap dels Mossos d'Esquadra Jordi Domènech, la jutgessa Graziella Moreno, la psicòloga Alba Payàs i els periodistes Paco Lobatón i Roger Pascual. I entrevistem les mares de Caroline del Valle i Cristina Bergua, desaparegudes el 2015 i el 1997, i Montserrat Torruella, que és presidenta d'Inter-SOS, l'associació de familiars de persones desaparegudes sense causa aparent.

  • La trinxera del treball social
    Escolta àudio

    La trinxera del treball social

    Salt només és notícia quan hi ha problemes, com les treballadores i educadores socials, que són invisibles fins que fallen. Els estralls de la crisi i les retallades les han posat al límit: desprotegides, a la trinxera, a primera línia, escolten els qui no vol escoltar ningú, entomen la frustració per la falta de recursos, són el mur de contenció, la cara d'un sistema que, massa sovint, les carrega amb la responsabilitat d'haver de resoldre tots els seus problemes: de la pobresa energètica i els desnonaments a l'atur o els menors estrangers no acompanyats. Avui, al "Solidaris", reivindiquem la dignitat de la feina de Mariona Carbó, Alba Miras i Helena Rubio. I ho fem des de Salt, a Girona, que lluita per reinventar-se, fugint de tòpics i estigmatitzacions, i parlem amb persones que conformen el ric teixit social de la ciutat.

  • Els creadors del Temporada Alta: "Salt era un poble d'hortolans"
    Escolta àudio

    Els creadors del Temporada Alta: "Salt era un poble d'hortolans"

    Hi ha poca gent que sàpiga que els inicis del Temporada Alta van començar a Salt. Entrevistem Salvador Sunyer i Josep Domènech, els creadors d'un dels festivals d'arts escèniques més importants del sud d'Europa i l'ànima de Bitò. Una de les productores culturals més importants del país i el segell que hi ha darrere la programació del Teatre de Salt. Amb ells fem repàs de la seva trajectòria. És un reportatge de Mònica Roca.

  • El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys?
    Escolta àudio

    El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys?

    El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys: el 1859 feia en 80 minuts un trajecte que ara en dura 87, segons denuncien els alcaldes del Bages, farts de les avaries i els retards. La seguretat de Rodalies està en el punt de mira després dels dos darrers accidents mortals, a Vacarisses i Castellgalí. I els maquinistes alerten del risc greu i imminent que es repeteixin. Des del forat del dònut de la inversió en infraestructures, des de l'estació de Manresa, el "Solidaris" analitza els deu anys d'un traspàs de Rodalies fallit, gairebé buit de competències i amb una pluja de milions promesa per Zapatero mai complerta: 4.000 milions d'euros, precisament la mateixa inversió promesa també per Rajoy. Rodalies, amb els seus 75 punts negres, és l'únic transport públic que perd viatgers. Però és només un problema de diners, d'inversió?