Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Eternitats i misèries de les catedrals, a propòsit d'un poema de R. M. Rilke

Eternitats i misèries de les catedrals, a propòsit d'un poema de R. M. Rilke

Amb el preludi per a piano "La catedral submergida", de Claude Debussy, de l'any 1913 i interpretat per Hélène Grimaud, us portem avui un poema de Rainer Maria Rilke, "La catedral", escrit uns cinc anys abans, l'any 1907, dins la primera part del seu recull "Neue gedichte" (Nous poemes). Traduït al català per Feliu Formosa i Joan Margarit, el poema ens parla del que passa quan la catedral es construeix, s'imposa, gegantina, i irromp sense harmonia ni contemplacions enmig de la vida tranquil·la, en un camp erm, tot sovint a tocar d'una vila humil, de barraques i cases senzilles, quan la ciutat encara no existeix ni tan sols a la imaginació dels seus futurs ciutadans. El poema ens convida a pensar en la "catedral del mar", o fins i tot en la Sagrada Família, enlairant-se amb orgull, al davant d'un Camp de l'Arpa on els matolls i els pedregars encara s'obrien pas enmig de les novíssimes adoberies, les farineres, les tèxtils i també les cases tronades dels obrers.

Anar al contingut