El Dani Jiménez ens explica l'apassionant història de com un jove científic alemany va descobrir la composició del Sol i de les estrelles gràcies a un esfondrament, un incendi i un prisma. També posa a prova els coneixements de l'Òscar Fernández i l'Elisenda Carod sobre l'astre rei.
Sembla que Aristòtil ja es va plantejar aquesta qüestió, una pregunta universal que qui més qui menys ha formulat en algun moment de la seva vida. Però Dani Jiménez, el nostre divulgador científic, té respostes per a tot. Fins i tot per a aquesta pregunta. I ja que hi és, ens ha respost altres qüestions relacionades amb els ous i les gallines com, per exemple, per què hi ha ous blancs i ous rossos i per què els ous tenen la forma que tenen.
Dani Jiménez ens situa al 29 de maig del 1919, quan un eclipsi solar va canviar radicalment la història de la física i, sobretot, el reconeixement del físic alemany Albert Einstein, que havia formulat la seva teoria de la relativitat alguns anys abans sense que la comunitat científica en fes cas. Dos homes de ciència, el neerlandès Arthur Eddington i el britànic Frank Dyson, van aprofitar l'eclipsi per demostrar la distorisió gravitatòria de la llum que predeia la teoria d'Einstein. Dos anys més tard, Einstein guanyava el premi Nobel.
Malgrat que hi ha milers de científics més famosos que ell, el nostre divulgador científic reivindica Maurice Hilleman com una de les figures més importants de la història de la ciència. Es diu que Hilleman, que va desenvolupar una quarantena de vacunes, és el científic que ha salvat més vides.
Ferro, oxigen, carboni, hidrogen... de quins ingredients està fet el nostre cos? Dani Jiménez ens explica que aguns dels nostres àtoms són tan antics com l'univers mateix, i altres han format part abans d'altres organismes. Tenint en compte els materials de què estem fets, un cos humà tindria un preu, aproximadament, de poc menys de 150 euros (uns 160 dòlars americans).
El nostre divulgador científic, Dani Jiménez, ens explica els esforços de la ciència, al llarg de la història, per conservar els aliments i evitar que els microorganismes, els enzims o l'oxidació els malmetin. Encara avui es calcula que el 20% de la producció mundial d'aliments es fa malbé.
Podria volar Superman, o fer servir els rajos X dels ulls? I Spiderman, podria pujar per les parets com una aranya o una sargantana? El divulgador científic Dani Jiménez recull les investigacions que s'han fet per mirar d'escatir si alguns superpoders dels superherois més famosos són científicament possibles o no ho són. I sorprenentment (o no) molts ho són... però amb matisos, això sí.
Molt abans del que podríem pensar els éssers humans van fer servir pigments per decorar el món que els envoltava, però no és fins a finals del segle XIX que un químic anglès, William Henry Perkin, no va elaborar el primer tint sintètic. Enmig de la Revolució Industrial, Perkin va crear tota una nova indústria: la química.
Científics de tots els temps s'han ocupat de les pessigolles; Aristòtil deia que les pessigolles "només afecten l'home per la delicadesa de la seva pell i perquè és l'únic animal que riu" i Darwin les considerava una eina de cohesió social i segons ell "les pessigolles que ens fan quan som petits són la base del nostre humor com a adults". Amb Dani Jiménez resolem uns quants dubtes sobre les pessigolles, com ara si és cert que en tenim més en un peu que en un altre, si es pot torturar algú a base de pessigolles o si ens podem fer pessigolles a nosaltres mateixos.
L'octubre del 1923 van concedir el Premi Nobel a Frederick Banting, un metge canadenc, per haver descobert la insulina, però no se'n va alegrar perquè no només l'hi concedien a ell, sinó també al seu cap, el professor de Fisiologia John Macleod. Ara que fa 100 anys del descobriment de la insulina, Dani Jiménez ens explica tota la història de traïcions, alcoholisme, violència i, sobretot, ciència, que hi ha al darrere d'aquest descobriment que salva cada any entre 6 i 9 milions de persones.
Ara que fa 19 anys que va morir l'ovella Dolly, el nostre divulgador científic Dani Jiménez aprofita per instruir-nos una mica al voltant de l'ovella més famosa de la història. Amb ell descobrim, per exemple, que Dolly no va ser el primer mamífer clonat, que va morir de vella després d'haver tingut uns quants fills i que la mateixa tècnica que es va fer servir per clonar-la a ella ha servit per clonar ja un macaco i unes quantes cèl·lules humanes.
Catalunya és un país escatològic. Els pets, les llufes, la caca i el cul ens fan gracia, però a vegades darrere del riure fàcil s'hi amaga una història transcendental. El Dani Jiménez ens explica per què la fístula anal de Lluís XIV va convertir els cirurgians en l'elit mèdica que són avui.
Tres dels fàrmacs més utilitzats a tot el món tenen una història que resum molt bé què és la ciència. L'aspirina, l'ibuprofèn i el paracetamol són antipirètics i analgèsics, amb un recorregut molt diferent i curiós. En Dani Jiménez ens repassa l'origen d'aquests medicaments i les conclusions que podem extreure del seu descobriment.
Fa poc més de 50 anys va succeir una de les aventures científiques i tecnològiques més importants de la historia de la humanitat. L'arribada de l'home a la Lluna. La missió va ser una fita decisiva de la NASA contra el programa espacial de la Unió Soviètica durant la carrera espacial i està considerada com un dels moments més significatius en la història de la humanitat. En Dani Jiménez ens explica la història de JoAnn Morgan: l'única enginyera a la sala de llançament de l'Apollo 11.
La història dels raigs X és una d'aquelles que demostra que la innovació científica pot implicar millores per a la societat, però també alguns riscos. Coneixe'ls i avaluar-los és clau i per això és tan important saber com s'han assolit els gran avenços de la història de la ciència. En Dani Jiménez ens explica la terrible història de Clarence Dally.