El 22 d'octubre del 1973 va morir a Puerto Rico el que segurament és el músic català més internacional de tots els temps: el violoncel·lista i compositor Pau Casals. Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, en reivindiquen el llegat musical, més enllà de la faceta d'activista per la pau que l'ha fet cèlebre.
Fem una aproximació al saxo, un instrument que, encara que sembli mentida, no forma part de l'orquestra simfònica de clàssics¿ o sí! Rep el nom del seu inventor: Adolphe Sax, que el va inventar cap al 1840. Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, venen acompanyats per Joan Martí-Frasquier, que acaba de publicar el disc "Suites", com a tribut a les suites que Bach va compondre per a violoncel.
Pedro Pardo i Albert Galceran recorden la figura d'un dels més grans exponents del romanticisme alemany, el compositor Robert Schumann. Els "Homes clàssics" ens acosten a una vida marcada per la depressió, les obsessions i la relació amb una dona (la pianista i compositora Clara Schumann) que no sempre va ser fàcil ni plàcida.
Als dos anys ja va començar a tocar el piano, als sis va fer el primer recital públic i als onze el primer concert amb orquestra. Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, reivindiquen la figura d'aquesta pianista catalana que, malgrat haver fet 4.000 concerts, haver guanyat quatre premis Grammy i haver estat nomenada Doctora Honoris Causa en quatre universitats, no és, segons ells, tan coneguda com hauria de ser.
Coincidint amb el Dia d'Europa, que se celebra cada 9 de maig, els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, fan un repàs exhaustiu de la influència que ha tingut l'obra de Ludwig Van Beethoven en tots els compositors que han vingut al darrere. Contemporani de Napoleó, va viure també esdeveniments cabdals com la Revolució Francesa i és una composició seva, la "Novena simfonia", la que, precisament, va ser adoptada fa 40 anys com a himne d'Europa.
El 12 d'abril del 1933 va néixer a Barcelona Montserrat Caballé, considerada encara avui una veu única dins del món de l'òpera. Els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, ens expliquen quines característiques van fer de "la Caballé" una figura gairebé irrepetible en el món de la lírica, amb una perfecció tècnica fora de discussió, capaç de fer coses increïbles.
Suïcidant-se amb aigua de l'aixeta (Txaikovski), per les complicacions d'una operació de cataractes (Händel) o per tuberculosi (Chopin): els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, repassen la manera com van morir alguns grans compositors de la història de la música.
Ha passat a la història com un dels compositors més importants. Ludwig van Beethoven va sacsejar el món simfònic a tots nivells i la seva influència ha arribat fins als Rolling Stones o Deep Purple. Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, reivindiquen el seu paper: "El món és molt millor gràcies a Beethoven!"
El dia 14 de febrer és per a molts el dia dels enamorats. L'amor impossible, el no correspost o el platònic han estat font d'inspiració en el món de la clàssica, especialment per als compositors del segle XIX. Els "Homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, repassen algunes de les obres que parlen d'amor i desamor.
Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, s'endinsen en diversos conceptes bàsics --però que potser no tenim ben entesos-- de la música, com la definició de "música contemporània" (totes les músiques ho són, en el seu moment), de "música experimental" o el concepte de "dodecafonisme".
El 24 de gener del 1705 va néixer a Itàlia el que és, segurament, el més mític dels castrats: Carlo Broschi, conegut amb el sobrenom de Farinelli. Els castrats tenien un tipus de veu que va fascinar el públic, sobretot a Itàlia, i es van fer famosos arreu d'Europa. Però com s'aconseguia aquesta veu? Gràcies a una operació molt dolorosa que aturava el procés de masculinització. Ens ho expliquen els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
El 2023 ha començat amb polèmica al món de l'òpera per l'estrena de la producció de "Tosca" de Puccini que s'està representant al Gran Teatre del Liceu. Els homes clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ens posen en context i ens expliquen que la història de l'òpera és plena d'estrenes polèmiques o, si més no, incompreses tant pel públic com per la crítica.
El famós Concert de Cap d'Any que fa cada primer de gener la Filharmònica de Viena va començar l'any 1939 per iniciativa del director Clemens Krauss, amic íntim del ministre de Propaganda nazi del Tercer Reich, Joseph Goebbels, per recaptar fons per al partit nazi. Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ens expliquen aquesta i altres curiositats sobre aquest concert que miren cada any 50 milions d'espectadors de 90 països diferents.
"Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, ens descobreixen que fins i tot les nadales més populars, com "Santa nit", tenen una arrel clàssica i també que gairebé qualsevol peça musical es pot convertir en una nadala si hi afegim el so dels picarols.
Els homes clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, recullen el guant llançat dies enrere per Jaïr Domínguez i Lildami quan van definir el cànon de Pachelbel com "el 'one hit wonder' de la música clàssica. Pardo i Galceran reconeixen que potser sí que és així i Pachelbel no va fer gaire res més d'interès, però, al mateix temps, gràcies al seu famós cànon s'han pogut crear moltes cançons pop, des de Maroon 5 fins a Oasis passant per Ben E. King o Álex Ubago: màgia pura.
Pedro Pardo i Albert Galceran defineixen el compositor postromàntic Gustav Mahler com el primer a fer "true crime" abans de Carles Porta: no perquè investigués crims, sinó per la seva afició a la cosa fosca i tètrica. Canviant només una nota, va ser capaç de convertir una cançó infantil com la innocent "Frère Jacques" en una marxa fúnebre.
Era un gran fan de Wagner, molt i molt religiós, i la seva música agradava molt a Hitler. Els homes clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, repassen la vida i l'obra d'Anton Brucker, un home obsedit pels números i amb una gran fascinació per la mort i tot el que hi té relació. A l'hora de relacionar-se amb humans vius, li agradaven les dones de 16 a 18 anys: va provar de casar-se amb una dona d'aquesta edat fins a nou vegades, i totes nou vegades li van donar carbassa.
Rossini va ser durant molts anys el rei absolut de l'òpera a tot Europa. I només un compositor va aconseguir un èxit similar al seu, Giuseppe Verdi. Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ens repassen les òperes de Verdi. Les dues primeres no van tenir gaire èxit, però la tercera, "Nabucco", el va convertir en el compositor més famós. La seva carrera com a operista va acabar als 80 anys.