TOTS ELS ÀUDIOS
La cultura lèsbica
La lletra L del col·lectiu LGTBIQ+ és la primera lletra però també és la lletra menys visible fins i tot dins de la cultura. En aquesta entrega mostrem exemples de la importància de referents LGTBIQ+ com va ser "'Costa Brava", la primera pel·lícula de caràcter lèsbic i en català. En parlem amb la cineasta Marta Balletbò-Coll. Aquests dies, a la Sala Versus Glòries, es pot veure "Rovira vs. Rodríguez", on es mostra la història d'amor de dues dones a la maduresa. Ho comentem amb les actrius Lluïsa Castell i Lide Uranga. La monologuista Ana Polo ens presenta el seu nou espectacle, "Santa Paciència".
La lletra L del col·lectiu LGTBIQ+ és la primera lletra però també és la lletra menys visible fins i tot dins de la cultura. En aquesta entrega mostrem exemples de la importància de referents LGTBIQ+ com va ser "'Costa Brava", la primera pel·lícula de caràcter lèsbic i en català. En parlem amb la cineasta Marta Balletbò-Coll. Aquests dies, a la Sala Versus Glòries, es pot veure "Rovira vs. Rodríguez", on es mostra la història d'amor de dues dones a la maduresa. Ho comentem amb les actrius Lluïsa Castell i Lide Uranga. La monologuista Ana Polo ens presenta el seu nou espectacle, "Santa Paciència".
Marta Balletbó: "Ara els meus referents són Zaida Carmona o Alba Cros"
La cineasta Marta Balletbò-Coll ha estat la primera directora que ha fet una pel·lícula de caràcter lèsbic i en català, "Costa Brava", que es va rodar l'any 1995 en tan sols 15 dies. Sobre la importància de tenir referents, de com es va rodar i de diversos aspectes del col·lectiu en parlem amb la cineasta catalana.
La cineasta Marta Balletbò-Coll ha estat la primera directora que ha fet una pel·lícula de caràcter lèsbic i en català, "Costa Brava", que es va rodar l'any 1995 en tan sols 15 dies. Sobre la importància de tenir referents, de com es va rodar i de diversos aspectes del col·lectiu en parlem amb la cineasta catalana.
Itinerantas, una exposició que visibilitza les dones amb VIH
L'exposició Itinerantas vol mostrar la realitat de tot un seguit de dones que conviuen amb el virus del VIH. Una realitat de la qual se'n parla molt poc ja que és un virus que afecta majoritàriament homes. Respecte a aquesta exposició, organitzada per Gais Positius i CESIDA, en parlem amb la investigadora especialitzada en el VIH i divulgadora científica, Débora Álvarez, i també amb una de les dones participants, Arancha.
L'exposició Itinerantas vol mostrar la realitat de tot un seguit de dones que conviuen amb el virus del VIH. Una realitat de la qual se'n parla molt poc ja que és un virus que afecta majoritàriament homes. Respecte a aquesta exposició, organitzada per Gais Positius i CESIDA, en parlem amb la investigadora especialitzada en el VIH i divulgadora científica, Débora Álvarez, i també amb una de les dones participants, Arancha.
Infeccions de transmissió sexual i l'educació sexual
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'any passat hi va haver uns 374 milions de persones que van contraure alguna Infecció de transmissió sexual curable. A l'estat espanyol, segons la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE), el 2021 es van declarar 43 mil episodis d'ITS sotmeses a vigilància i 2.786 nous casos de VIH. Respecte a aquest augment en parlem amb Pep Coll, doctor de l'Hospital Germans Trias i Pujol i del Barcelona Checkpoint. El centre LGTBI acull aquest mes l'exposició Itinerantas, organitzada per Gais Positius i Barcelona Checkpoint, en què un grup de dones amb VIH expliquen la seva situació. En parlem amb la divulgadora científica Débora Álvarez i amb una de les protagonistes, l'Arancha. Ens visiten el director de la Fundació La Marató, en Lluís Bernabé, i la directora de la gala, Reyes Marimon, per explicar-nos la campanya de sensibilització que està portant a terme, enguany dedicada a la salut sexual i reproductiva.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'any passat hi va haver uns 374 milions de persones que van contraure alguna Infecció de transmissió sexual curable. A l'estat espanyol, segons la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE), el 2021 es van declarar 43 mil episodis d'ITS sotmeses a vigilància i 2.786 nous casos de VIH. Respecte a aquest augment en parlem amb Pep Coll, doctor de l'Hospital Germans Trias i Pujol i del Barcelona Checkpoint. El centre LGTBI acull aquest mes l'exposició Itinerantas, organitzada per Gais Positius i Barcelona Checkpoint, en què un grup de dones amb VIH expliquen la seva situació. En parlem amb la divulgadora científica Débora Álvarez i amb una de les protagonistes, l'Arancha. Ens visiten el director de la Fundació La Marató, en Lluís Bernabé, i la directora de la gala, Reyes Marimon, per explicar-nos la campanya de sensibilització que està portant a terme, enguany dedicada a la salut sexual i reproductiva.
A cada bugada anem perdent drets
Les persones del col·lectiu LGTBIQ+ hem vist com aquest any els nostres drets comencen a estar en perill en diversos indrets com els Estats Units o Itàlia. Al denominat país de la llibertat, s'han presentat 525 projectes de llei contra els drets del col·lectiu, dels quals se n'han acabat aprovant 70. A Itàlia s'han començat a limitar els drets de les parelles homoparentals. A Pàdua, per exemple, s'ha notificat a unes 33 parelles de dones lesbianes que no poden constar totes dues com a mares. Respecte a aquesta situació, en parlem amb els corresponsals de Catalunya Ràdio als Estats Units i a Itàlia, Francesc Garriga i Eduard Rubió. A més, analitzem aquesta situació amb Katy Pallàs i Luca Tancredi Barone, de l'entitat Famílies LGTBI. I el dramaturg Josep Maria Miró ens descobreix els secrets de l'obra "El cos més bonic que s'ha trobat mai en aquest lloc".
Les persones del col·lectiu LGTBIQ+ hem vist com aquest any els nostres drets comencen a estar en perill en diversos indrets com els Estats Units o Itàlia. Al denominat país de la llibertat, s'han presentat 525 projectes de llei contra els drets del col·lectiu, dels quals se n'han acabat aprovant 70. A Itàlia s'han començat a limitar els drets de les parelles homoparentals. A Pàdua, per exemple, s'ha notificat a unes 33 parelles de dones lesbianes que no poden constar totes dues com a mares. Respecte a aquesta situació, en parlem amb els corresponsals de Catalunya Ràdio als Estats Units i a Itàlia, Francesc Garriga i Eduard Rubió. A més, analitzem aquesta situació amb Katy Pallàs i Luca Tancredi Barone, de l'entitat Famílies LGTBI. I el dramaturg Josep Maria Miró ens descobreix els secrets de l'obra "El cos més bonic que s'ha trobat mai en aquest lloc".
"Moltes persones del col·lectiu LGTBIQ+ han d'emigrar a altres estats per viure en llibertat"
Des de principis d'aquest any 2023 s'han presentant 525 projectes de llei que van contra els drets del col·lectiu LGTBIQ+ als Estats Units, dels quals se n'han acabat aprovant setanta. Aquests projectes són molt durs contra les persones trans. Sobre el retrocés dels drets de les persones del col·lectiu LGTBIQ+ en parlem amb el periodista i corresponsal als Estats Units de Catalunya Ràdio, Francesc Garriga.
Des de principis d'aquest any 2023 s'han presentant 525 projectes de llei que van contra els drets del col·lectiu LGTBIQ+ als Estats Units, dels quals se n'han acabat aprovant setanta. Aquests projectes són molt durs contra les persones trans. Sobre el retrocés dels drets de les persones del col·lectiu LGTBIQ+ en parlem amb el periodista i corresponsal als Estats Units de Catalunya Ràdio, Francesc Garriga.
Terenci Moix i el pes de la palla
Ramon Moix, més conegut com a Terenci Moix, va ser un escriptor català que va ser tota una estrella i una revolució en la seva època. Va escriure llibres, va presentar programes de televisió i va ser de les primeres persones que va mostrar la seva orientació sexoafectiva amb llibertat. Va morir el 2 d'abril del 2003 però la seva estrella continua brillant. En parlem amb l'escriptor i amic íntim seu Boris Izaguirre; amb la productora i el guionista del documental "Terenci: La fabulación infinita", Virginia Galán i Álvaro Augusto; amb el llibreter Josep Vitas, i amb la guionista i fillola de Terenci Moix Anaïs Schaff.
Ramon Moix, més conegut com a Terenci Moix, va ser un escriptor català que va ser tota una estrella i una revolució en la seva època. Va escriure llibres, va presentar programes de televisió i va ser de les primeres persones que va mostrar la seva orientació sexoafectiva amb llibertat. Va morir el 2 d'abril del 2003 però la seva estrella continua brillant. En parlem amb l'escriptor i amic íntim seu Boris Izaguirre; amb la productora i el guionista del documental "Terenci: La fabulación infinita", Virginia Galán i Álvaro Augusto; amb el llibreter Josep Vitas, i amb la guionista i fillola de Terenci Moix Anaïs Schaff.
"Terenci va ser una persona tremendament lliure en una dictadura franquista"
El fet d'anar a la festa d'aniversari dels 40 anys de Miguel Bosé li va canviar la vida, a l'escriptor i comunicador Boris Izaguirre. Allà va ser on va conèixer Terenci Moix i on va néixer una llarga amistat amb l'escriptor català. Izaguirre analitza per què Terenci Moix és tan important per al col·lectiu LGTBIQ+.
El fet d'anar a la festa d'aniversari dels 40 anys de Miguel Bosé li va canviar la vida, a l'escriptor i comunicador Boris Izaguirre. Allà va ser on va conèixer Terenci Moix i on va néixer una llarga amistat amb l'escriptor català. Izaguirre analitza per què Terenci Moix és tan important per al col·lectiu LGTBIQ+.
La colla dels perillos@s socials
Capítol 84. EL col·lectiu LGTBIQ+ va ser perseguit i castigat fins i tot després del franquisme. Una de les persones que van viure aquesta situació i que van estar en moltes de les manifestacions va ser el cineasta Ventura Pons. Ara, quan està a punt de fer els 78 anys, analitzem la seva trajectòria en clau de diversitat sexoafectiva i de gènere. A més, la directora de l'Àrea Social del Pride, Maria Giralt, ens explica les novetats de l'edició d'enguany. A més, el periodista Oriol Osan i l'activista Jordi Petit analitzen la revista històrica Barcelona Rosa, i el director Alejandro Marín i l'actor Omar Banana ens presenten la pel·lícula "Te estoy amando locamente", situada en el context històric de finals dels setanta.
Capítol 84. EL col·lectiu LGTBIQ+ va ser perseguit i castigat fins i tot després del franquisme. Una de les persones que van viure aquesta situació i que van estar en moltes de les manifestacions va ser el cineasta Ventura Pons. Ara, quan està a punt de fer els 78 anys, analitzem la seva trajectòria en clau de diversitat sexoafectiva i de gènere. A més, la directora de l'Àrea Social del Pride, Maria Giralt, ens explica les novetats de l'edició d'enguany. A més, el periodista Oriol Osan i l'activista Jordi Petit analitzen la revista històrica Barcelona Rosa, i el director Alejandro Marín i l'actor Omar Banana ens presenten la pel·lícula "Te estoy amando locamente", situada en el context històric de finals dels setanta.
Ventura Pons: "Veig el col·lectiu massa conformista"
El cineasta català Ventura Pons ha estat un dels constructors de l'ideari LGTBIQ+ en català. Per a la història queden pel·lícules com "Amic, Amic" o "Ocaña, Retrato Intermitente", en què plasmava la vida de l'artista José Pérez Ocaña. Quan tot just recull el premi Montserrat Carulla per ser un referent al cinema en català, parlem amb ell de la seva trajectòria i de la importància de tenir referents LGTBIQ+ en tots els àmbits.
El cineasta català Ventura Pons ha estat un dels constructors de l'ideari LGTBIQ+ en català. Per a la història queden pel·lícules com "Amic, Amic" o "Ocaña, Retrato Intermitente", en què plasmava la vida de l'artista José Pérez Ocaña. Quan tot just recull el premi Montserrat Carulla per ser un referent al cinema en català, parlem amb ell de la seva trajectòria i de la importància de tenir referents LGTBIQ+ en tots els àmbits.
Tinta rosa
Capítol 83. Si parlem de persones que han fet córrer rius de tinta rosa, una d'elles és l'actor Eusebio Poncela, que porta tota una vida als escenaris mostrant la diversitat sexoafectiva. La història del col·lectiu LGTBIQ+, però, està poc referenciada als llibres d'història, tot i que és cert que des de fa un temps han sorgit diversos mitjans, programes de ràdio, podcasts i revistes que expliquen històries que parlen de nosaltres. Un d'aquests mitjans ha estat la revista Shangay, que enguany celebra 30 anys amb un llibre, "Shangay: 30 años de historia LGTBIQ+ en España". Ho celebrem amb el director de la revista, Alfonso Llopart, i amb el periodista José Cuadrado (José Mola). Una altra publicació històrica va ser la revista Zero; en parlem amb el director de la revista, Miguel Ángel López, i amb Damián Ainstein, director del documental "Zero: La revista que sacó del armario a un país".
Capítol 83. Si parlem de persones que han fet córrer rius de tinta rosa, una d'elles és l'actor Eusebio Poncela, que porta tota una vida als escenaris mostrant la diversitat sexoafectiva. La història del col·lectiu LGTBIQ+, però, està poc referenciada als llibres d'història, tot i que és cert que des de fa un temps han sorgit diversos mitjans, programes de ràdio, podcasts i revistes que expliquen històries que parlen de nosaltres. Un d'aquests mitjans ha estat la revista Shangay, que enguany celebra 30 anys amb un llibre, "Shangay: 30 años de historia LGTBIQ+ en España". Ho celebrem amb el director de la revista, Alfonso Llopart, i amb el periodista José Cuadrado (José Mola). Una altra publicació històrica va ser la revista Zero; en parlem amb el director de la revista, Miguel Ángel López, i amb Damián Ainstein, director del documental "Zero: La revista que sacó del armario a un país".
Eusebio Poncela: "Defenso els papers d'homosexual perquè em surt de l'ànima"
L'actor madrileny Eusebio Poncela acumula més de 50 anys de trajectòria teatral. Ell és un dels actors referents del cinema espanyol en clau de diversitat sexoafectiva i de gènere. Ara, amb 78 anys, parla sense embuts de qualsevol tipus de tema de l'actualitat.
L'actor madrileny Eusebio Poncela acumula més de 50 anys de trajectòria teatral. Ell és un dels actors referents del cinema espanyol en clau de diversitat sexoafectiva i de gènere. Ara, amb 78 anys, parla sense embuts de qualsevol tipus de tema de l'actualitat.
L'Holocaust Rosa
Capítol 82. Si hi ha un període de la història en el que les persones del col·lectiu LGTBIQ+ han estat perseguits i criminalitzats ha estat durant els períodes de les dictadures i el de la Segona Guerra Mundial. El catedràtic d'Educació Artística de la Universitat de València Ricard Huerta ha publicat "El Holocausto Rosa", en el qual descriu com vivien les persones d'aquest col·lectiu en els camps de concentració. En parlem amb ell i amb la professora agregada d'Història Contemporània de Barcelona, Paola Lo Cascio. A l'estat espanyol, a Tefía, Fuerteventura, hi havia uns camps de concentració per a homosexuals. Ens ho expliquen el director de la sèrie documental "La memoria silenciada", David Baute, el guionista Cirilo Leal i l'expert en Història LGTBI Leopold Estapé. I descobrim els secrets de la sèrie "Las noches de Tefía" amb els actors Patrick Criado i Javier Ruesga.
Capítol 82. Si hi ha un període de la història en el que les persones del col·lectiu LGTBIQ+ han estat perseguits i criminalitzats ha estat durant els períodes de les dictadures i el de la Segona Guerra Mundial. El catedràtic d'Educació Artística de la Universitat de València Ricard Huerta ha publicat "El Holocausto Rosa", en el qual descriu com vivien les persones d'aquest col·lectiu en els camps de concentració. En parlem amb ell i amb la professora agregada d'Història Contemporània de Barcelona, Paola Lo Cascio. A l'estat espanyol, a Tefía, Fuerteventura, hi havia uns camps de concentració per a homosexuals. Ens ho expliquen el director de la sèrie documental "La memoria silenciada", David Baute, el guionista Cirilo Leal i l'expert en Història LGTBI Leopold Estapé. I descobrim els secrets de la sèrie "Las noches de Tefía" amb els actors Patrick Criado i Javier Ruesga.
Els triangles rosa als camps de concentració
Les persones del col·lectiu LGTBIQ+ eren senyalades amb un triangle rosa dins dels camps de concentració. Però hi va haver moltes més diferències amb la resta de presos. En parlem amb el catedràtic d'Educació Artística de la Universitat de València i autor de "El Holocausto Rosa", Ricard Huerta, i amb la professora agregada d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Paola Lo Cascio.
Les persones del col·lectiu LGTBIQ+ eren senyalades amb un triangle rosa dins dels camps de concentració. Però hi va haver moltes més diferències amb la resta de presos. En parlem amb el catedràtic d'Educació Artística de la Universitat de València i autor de "El Holocausto Rosa", Ricard Huerta, i amb la professora agregada d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Paola Lo Cascio.
Trànsit de gènere: construint referents
Capítol 81. Per a cadascun de nosaltres és molt important tenir referents, trobar algú amb qui emmirallar-te i poder seguir el camí que fa aquesta persona. Però en el cas de les persones trans gairebé és una necessitat vital, ja que n'hi ha molt pocs, de referents positius. Aquesta setmana al "Ja m'entens" hem volgut mostrar-ne alguns, de referents, com la doctora Rosa Almirall, creadora de la Unitat de Trànsit de l'Institut Català de la Salut, o el cantant trans Hugo Marlo, que conjuntament amb altres persones ha creat l'equip Fènix, el primer equip de futbol integrat totalment per persones trans; i descobrim els secrets del documental '"Com et deies abans?" I altres preguntes estúpides' amb l'equip directiu: Belén López, Iban Pàmies i Toni Torbellino.
Capítol 81. Per a cadascun de nosaltres és molt important tenir referents, trobar algú amb qui emmirallar-te i poder seguir el camí que fa aquesta persona. Però en el cas de les persones trans gairebé és una necessitat vital, ja que n'hi ha molt pocs, de referents positius. Aquesta setmana al "Ja m'entens" hem volgut mostrar-ne alguns, de referents, com la doctora Rosa Almirall, creadora de la Unitat de Trànsit de l'Institut Català de la Salut, o el cantant trans Hugo Marlo, que conjuntament amb altres persones ha creat l'equip Fènix, el primer equip de futbol integrat totalment per persones trans; i descobrim els secrets del documental '"Com et deies abans?" I altres preguntes estúpides' amb l'equip directiu: Belén López, Iban Pàmies i Toni Torbellino.
