TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 467 resultats.

  • El tast de la Gran Anaconda: Però qui era realment John Frum? El culte de Vanuatu, a la Melanèsia
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Però qui era realment John Frum? El culte de Vanuatu, a la Melanèsia

    Alguns llogarrets de l'illa de Tana, a Vanuatu, esperen els retorn del messies, John Frum. I mentre esperen, els indígenes fan avions i vaixells de fusta, i adoren la bandera nord-americana, convertida en símbol religiós. Els estranys cultes de Vanuatu, a la Melanèsia, amb el periodista, Nicolàs Valle.

  • No se suposava que l'Àrtic comença on acaben els arbres?. Tromso al nord de Noruega trenca l'esquema
    Escolta àudio

    No se suposava que l'Àrtic comença on acaben els arbres?. Tromso al nord de Noruega trenca l'esquema

    Observar una aurora boreal és un moment màgic. Si tens la sort d'enxampar-ne una, et quedes bocabadat mirant aquell resplendor hipnotitzant que il·lumina la negror de l'univers estelat. La llum, sovint verda, es fa fimbradissa i serpenteja. És com una cortina lumínica transparent que penja del cel sobre la terra. Els inuit, que se'n amagaven per considerar-les una manifestació dels esperits dels avantpassats difunts, afirmen que canten. Certament, a l'Àrtic, les llums son tremendament diferents a les que estem acostumats al Mediterrani. Per exemple les sortides i les postes de sol s'allarguen hores. A l'hivern, quan tot el món es blanc per la neu i el gel, les llums diürnes són blavoses. No estem acostumats a un paisatge tan hivernal, tan gèlid. Però és bonic d'experimentar el fred. Viatgem a Tromso, la capital Noruega de les aurores boreals, amb Miquel Rafa, naturalista i biòleg.

  • La caixa negra de Benín, a l'Àfrica
    Escolta àudio

    La caixa negra de Benín, a l'Àfrica

    A la República del Benín hi ha un edifici conegut com La caixa negra. És una construcció de formigó, sense finestres i amb l'interior fosc perquè no hi penetra la llum. La caixa negra és on els traficants confinaven els esclaus abans d'enviar-los a Amèrica, perquè perdessin la noció del temps i s'acostumessin a la foscor que patirien durant mesos a l'interior dels vaixells. Es calcula que entre 10 i 20 milions d'esclaus, enviats al continent americà, van sortir de Ouidah, al Benín, on ara s'erigeix la Porta del No Retorn. Amb els esclaus viatjava també la seva música i la seva la forma d'entendre el món i la vida: el vudú. Una creença ancestral i, alhora, religió pròpia i oficial del país. Caminant pel Benín, amb Xavier Vidal, periodista.

  • El tast de la Gran Anaconda: Benín, l'esclavatge abans d'embarcar cap a Amèrica
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Benín, l'esclavatge abans d'embarcar cap a Amèrica

    A la República del Benín hi ha un edifici conegut com "la caixa negra". És una construcció de formigó, sense finestres i amb l'interior fosc perquè no hi penetra la llum. La caixa negra és on els traficants confinaven els esclaus abans d'enviar-los a Amèrica, perquè perdessin la noció del temps i s'acostumessin a la foscor que patirien durant mesos a l'interior dels vaixells. Es calcula que entre 10 i 20 milions d'esclaus, enviats al continent americà, van sortir de Ouidah, al Benín, on ara s'erigeix la Porta del No Retorn. Amb els esclaus viatjava també la seva música i la seva la forma d'entendre el món i la vida: el vodú. Una creença ancestral i, alhora, religió pròpia i oficial del país. Caminant pel Benín, amb Xavier Vidal, periodista.

  • La península Valdés, a la Patagònia, l'únic lloc del món on es poden observar orques caçant foques
    Escolta àudio

    La península Valdés, a la Patagònia, l'únic lloc del món on es poden observar orques caçant foques

    La península Valdés era un dels llocs del món que el naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal tenia a la llista d'espais naturals de la terra pendents de visitar. Aquesta península no és res més que un accident costaner a la regió de Patagònia argentina, si bé és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. S'ho mereix, el golf Nou, una de les seves àmplies escotadures, és un dels millors llocs del món per albirar balenes. Tant és així que n'hi ha prou de mirar el mar des de la mateixa platja per observar els sortidors d'aigua que expel·len els grans cetacis al respirar. També és l'únic lloc del món on es poden observar les orques propulsant-se sobre la sorra de les platges per sorprendre les foques que hi reposen i caçar-les. La intel·ligència d'aquests cetacis ha permès que els adults ensinistrin els cadells en platges buides, per garantir l'èxit quan l'executin en platges freqüentades. Observacions a península Valdés i els Esteros del Iberà, amb el naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal.

  • El tast de la Gran Anaconda: La península Valdés, patrimoni de la humanitat
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: La península Valdés, patrimoni de la humanitat

    La península Valdés era un dels llocs del món que el naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal tenia a la llista d'espais naturals de la Terra pendents de visitar. Aquesta península no és res més que un accident costaner a la regió de la Patagònia argentina; això sí, és patrimoni de la humanitat de la Unesco. S'ho mereix: el golf Nou, una de les seves àmplies escotadures, és un dels millors llocs del món per albirar balenes. Tant és així que n'hi ha prou amb mirar el mar des de la mateixa platja per observar els sortidors d'aigua que expel·leixen els grans cetacis quan respiren. També és l'únic lloc del món on es poden observar les orques propulsant-se sobre la sorra de les platges per sorprendre les foques que hi reposen i caçar-les. La intel·ligència d'aquests cetacis ha permès que els adults ensinistrin els cadells en platges buides, per garantir l'èxit quan l'executin en platges amb aliment. Observacions a la península Valdés i l'estuari de l'Iberá, amb el naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal.

  • L'estret de Bab al-Mandab, el bulevard dels pirates
    Escolta àudio

    L'estret de Bab al-Mandab, el bulevard dels pirates

    "L'endemà vam sentir al capità d'un vaixell que es va posar en contacte i va dir que n'havien perdut el control, que l'havien abordat els pirates", estem parlant d'un mercant, matisa Joan Antoni Afonso i continua, "... i que els vint-i-dos tripulants a bord estaven bé però que ja no tenia el control de la nau". Els navegants que solquen el Golf d'Adén i entren al Mar Roig per l'estret de Bab al-Mandab, anomenen col·loquialment la zona "el Bulevard dels pirates". No en va, sobretot anys enrere, aquest braç del mar d'Aràbia, eren aigües perilloses, infestades de corsaris. Aigües que els navegants recorrien amb l'alè contingut, malgrat que l'objectiu dels pirates eren, sobretot, els grans mercants i no pas els petits velers. Navegació pel Bulevard dels pirates, amb Joan Antoni Afonso i Laura Alameda. A l'espai "Cinc anys sense mitjons".

  • El tast de la Gran Anaconda: abraçar aigües perilloses infestades de corsaris
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: abraçar aigües perilloses infestades de corsaris

    "L'endemà vam sentir el capità d'un vaixell que deia que havien perdut el control de la nau, que l'havien abordat els pirates", estem parlant d'un mercant, matisa Joan Antoni Afonso, i continua, "... i que els vint-i-dos tripulants de bord estaven bé, però que ja no tenia el control de la nau". Els navegants que solquen el golf d'Adén i entren al Mar Roig per l'estret de Bab al-Mandab, anomenen col·loquialment la zona "Bulevard dels pirates". No en va, sobretot anys enrere, aquest braç del mar d'Aràbia eren aigües perilloses, infestades de corsaris. Aigües que els navegants recorrien amb l'alè contingut, malgrat que l'objectiu dels pirates eren, sobretot, els grans mercants i no pas els petits velers. Navegació pel Bulevard dels pirates, amb Joan Antoni Afonso i Laura Alameda. A l'espai "Cinc anys sense mitjons".

  • El primer contacte de l'home blanc amb els indígenes de l'Amazònia ara fa 50 anys
    Escolta àudio

    El primer contacte de l'home blanc amb els indígenes de l'Amazònia ara fa 50 anys

    Quan els anys 70 hi va haver el primer contacte entre l'home blanc i els indígenes panarà, a l'Amazònia, les malalties van matar entre el 70 i el 80 per cent dels nadius. Els panarà es van pensar que desapareixerien inexorablement. S'havia mort tanta gent que estaven convençuts que seguirien morint fins que no quedés ningú. Però es van poder estabilitzar i es van recuperar moralment. "Panarà" vol dir "els que són", si bé hi ha documents segons els quals també podria significar "gent", "éssers humans" o fins i tot "kreen akarore", és a dir, "els dels cabells tallats en rodó". "Tradicionalment els panarà no portaven gota de roba, anaven ben despullats", explica el lingüista Bernat Bardagil, doctor en lingüística i autor de la tesi doctoral "Cas i concordança amb panarà". Ell ha viscut amb els indígenes amazònics. De fet, els coneix tant que l'han fet fill adoptiu, li han posat nom i pertany a un dels seus clans. I, es clar, parla la seva llengua. Els panarà, a "Les llengües de l'Anaconda", amb David Valls i Bernat Bardagil, lingüistes.

  • El tast de la Gran Anaconda: Els panarà, a l'Amazònia, pensaven que desapareixerien inexorablement
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Els panarà, a l'Amazònia, pensaven que desapareixerien inexorablement

    Quan els anys 70 hi va haver el primer contacte entre l'home blanc i els indígenes panarà, a l'Amazònia, les malalties van matar entre el 70 i el 80 per cent dels nadius. Els panarà es van pensar que desapareixerien inexorablement. S'havia mort tanta gent que estaven convençuts que seguirien morint fins que no quedés ningú. Però es van poder estabilitzar i es van recuperar moralment. "Panarà" vol dir "els que són", si bé hi ha documents segons els quals també podria significar "gent", "éssers humans" o fins i tot "kreen akarore", és a dir, "els dels cabells tallats en rodó". "Tradicionalment els panarà no portaven gota de roba, anaven ben despullats", explica el lingüista Bernat Bardagil, doctor en lingüística i autor de la tesi doctoral "Cas i concordança amb panarà". Ell ha viscut amb els indígenes amazònics. De fet, els coneix tant que l'han fet fill adoptiu, li han posat nom i pertany a un dels seus clans. I, és clar, parla la seva llengua. Els panarà, a "Les llengües de l'Anaconda", amb David Valls i Bernat Bardagil, lingüistes.

  • Per les Illes Jòniques i Albània
    Escolta àudio

    Per les Illes Jòniques i Albània

    "Un cop a Ítaca, és inevitable pensar en l'Ulisses o en l'Odissea. Emociona imaginar que allà és on desembarca Ulisses i es troba amb el porquer... És emocionant. Llavors hi ha llocs com la Cova de les Nimfes o la Font d'Aretusa..." recorda l'escriptor i viatger Xavier Moret. Esclar que també hi ha el risc de morir d'èxit. Una mica seria el cas de l'illa de Folegandros, una meravella de les Cíclades, "però, des que una revista americana", diu Moret, "li va posar la nota de millor illa grega, fer-hi una visita és com anar amb metro en hora punta". Ens quedem, doncs, a l'arxipèlag de les Jòniques. Més assossegades, amb molts xiprers, que antigament es feien servir per fer vaixells, i petits pobles eminentment d'arquitectura veneciana. "Al capdavall", reflexiona Moret, "és la connexió amb el món antic el que fa que una terra acabi vibrant i t'acabi enganxant". Per les illes Jòniques i Albània, amb Xavier Moret, viatger i periodista.

  • El tast de la Gran Anaconda: Les illes Jòniques, les meravelloses platges de les Cícladas
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Les illes Jòniques, les meravelloses platges de les Cícladas

    "Un cop a Ítaca, és inevitable pensar en l'Ulisses o en l'Odissea. Emociona imaginar que allà és on desembarca Ulisses i es troba amb el porquer.... És emocionant. Llavors hi ha llocs com la Cova de les Nimfes o la Font d'Aretusa...", recorda l'escriptor i viatger Xavier Moret. Esclar que també hi ha el risc de morir d'èxit. Una mica seria el cas de l'illa de Folegandros, una meravella de les Cíclades, "però des que una revista americana", diu Moret, "li va posar la nota de millor illa grega, fer-hi una visita és com anar amb metro en hora punta". Ens quedem, doncs, a l'arxipèlag de les Jòniques. Més assossegades, amb molts xiprers, que antigament es feien servir per fer vaixells, i petits pobles eminentment d'arquitectura veneciana. "Al capdavall", reflexiona Moret, "és la connexió amb el món antic el que fa que una terra acabi vibrant i t'acabi enganxant". Per les illes Jòniques i Albània, amb Xavier Moret, viatger i periodista.

  • Swazilàndia, l'última monarquia absolutista d'Àfrica
    Escolta àudio

    Swazilàndia, l'última monarquia absolutista d'Àfrica

    Al regne d'eSwatini, abans Swazilàndia, el rei Mswati III tria una nova dona cada any durant el festival de la Reed Dance, "dansa de la canya". En aquesta època els clans i els pobles d'arreu del país organitzen literalment camions carregats de noies verges, disposades a oferir-se al monarca com a esposes. Es tracte d'una gran celebració de la que es considera l'última monarquia absolutista d'Àfrica on els partits polítics estan prohibits per la Constitució, igual que ho està publicar noticies dolentes als diaris. Oficialment, el rei Mswati III té dues dones, si bé, pel cap baix, se n'hi coneixen una quinzena. La poligínia és una pràctica ancestral en aquest país de l'Àfrica austral. La llegenda diu que el mateix avi de Mswati III tenia cent vint dones i centenars de fills. Sobre el rei d'eSwatini, popularment "el Lleó", hi gravita l'eix que vertebra la nació. És un personatge estimat i respectat, però ni se'l toca ni se'l mira i qualsevol súbdit que li demani audiència s'haurà d'acostar al tron a quatre grapes. El regne d'eSwatini, amb Jofre Rocabert, investigador.

  • El tast de la Gran Anaconda: la dansa de la canya al regne d'eSwatini, així el rei tria dona
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: la dansa de la canya al regne d'eSwatini, així el rei tria dona

    Al regne d'eSwatini, abans Swazilàndia, el rei Mswati III tria una nova dona cada any durant el festival de la Reed Dance, "dansa de la canya". En aquesta època, els clans i els pobles d'arreu del país organitzen literalment camions carregats de noies verges, disposades a oferir-se al monarca com a esposes. Es tracta d'una gran celebració de la que es considera l'última monarquia absolutista d'Àfrica, on els partits polítics estan prohibits per la Constitució, igual que ho està publicar notícies dolentes als diaris. Oficialment, el rei Mswati III té dues dones, si bé, pel cap baix, se n'hi coneixen una quinzena. La poligínia és una pràctica ancestral en aquest país de l'Àfrica austral. La llegenda diu que el mateix avi de Mswati III tenia cent vint dones i centenars de fills. Sobre el rei d'eSwatini, popularment "el Lleó", hi gravita l'eix que vertebra la nació. És un personatge estimat i respectat, però ni se'l toca ni se'l mira i qualsevol súbdit que li demani audiència s'haurà d'acostar al tron a quatre grapes. El regne d'eSwatini, amb Jofre Rocabert, investigador.

  • Molokai, paradís i infern alhora, una de les illes que mantenen les pures tradicions hawaianes
    Escolta àudio

    Molokai, paradís i infern alhora, una de les illes que mantenen les pures tradicions hawaianes

    Aterrem a Molokai, a l'arxipèlag de Hawaii per conèixer de prop els misteris que s'amaguen en alguns dels racons més inaccessibles de l'illa. Amb el periodista de viatges Jordi Canal Soler a l'espai "Viatges per la història". Us parlarem dels "Nòmades digitals". Aquesta és la història d'una nova generació de viatgers que viuen més en el món virtual que en el que anomenem real. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa" amb el viatger i escriptor Josep Maria Romero. A l'espai "Les llengües de l'Anaconda" ens endinsem a conèixer "L'ainu, Japó". Aquesta és la història d'una llengua que gairebé ja no parla ningú: l'ainu, al Japó. Ni la majoria dels mateixos japonesos tenen coneixement de la seva existència. Amb David Valls, lingüista.