TOTS ELS ÀUDIOS

  • Viatge al món de les geishes, a Kyoto, al Japó
    Escolta àudio

    Viatge al món de les geishes, a Kyoto, al Japó

    El quimono ha estat la vestimenta quotidiana de les japoneses durant segles. "Quimono" vol dir "vestit". I, si bé és cert que el seu ús va decaure amb la colonització nord-americana del Japó, posterior a la Segona Guerra Mundial, avui dia moltes dones japoneses el porten, sobretot en ocasions especials. Incloses les geishes, que sovint llueixen quimonos espectaculars. Cada època s'hi reflecteix en un color diferent. De manera que calen fins a nou artesans per tenyir un sol quimono, una peça d'art que pot arribar a costar una fortuna. I una font d'informació inesgotable sobre qui el porta... si se sap llegir. Retrat d'una geisha, amb Kris Ubach, fotògrafa.

  • Viatge a Bolívia en temps convulsos
    Escolta àudio

    Viatge a Bolívia en temps convulsos

    No és estrany que a les manifestacions de miners a Bolívia tirin dinamita. A La Paz, govern i policies temen les protestes mineres perquè fins i tot les "cholas" hi van armades amb TNT. Qualsevol en pot comprar al Mercado Minero de Potosí. Aquí la mina de plata més important d'Amèrica continua oberta i funcionant tal com ho ha fet des que hi van arribar els "conquistadores". És tan gran la teranyina de túnels i galeries que hi ha una amenaça real d'esfondrament. Fins i tot Potosí desapareixeria engolit per la mina. De fet, al Cerro Rico, fet amb la terra sobrant de la mina, n'hi diuen "la Montaña Comehombres" per tots els miners que hi han perdut la vida treballant. I és que, per poder sortir en vida de la mina, cal tenir content el diable déu que mana a les profunditats de la muntanya. El Tio és present en tots els accessos i racons, perquè la mina és l'inframón. Bolívia, amb Marc Rovira, agent forestal i viatger.

  • Nou episodi del llarg camí de Bangkok fins a Barcelona. Les inclemències no només són del temps
    Escolta àudio

    Nou episodi del llarg camí de Bangkok fins a Barcelona. Les inclemències no només són del temps

    Anar a peu des de Bangkok fins a Barcelona no és una empresa fàcil. No ho és per molts aspectes com l'alimentació, la salut, la seguretat, l'entesa o l'orientació. Què passa quan un pont que hauria de ser allà no hi és?; o un carrer, marcat al mapa, que en realitat no existeix. No hi ha cap altre remei que refer el camí i trobar una altra solució que et permeti seguir la ruta traçada. O preguntar a la gent, que tants cops té la resposta. Tot just fa pocs dies que la Jenn i en Lluís han deixat enrere Bangkok, la capital i alhora gran metròpoli de Tailàndia. Però ja s'han adonat que, al sud-est d'Àsia, la vida és al carrer. La gent viu al carrer. El carrer és casa seva. Hi dormen, hi cuinen, hi mengen, s'hi apleguen amb la família i amb els amics. Al carrer hi fan de tot, venen, compren, reparen... A peu de Bangkok a Barcelona, amb Jenn Baljjko i Lluís López Bayona.

  • La travessa del Mato Grosso, al Brasil, fent autoestop
    Escolta àudio

    La travessa del Mato Grosso, al Brasil, fent autoestop

    Del Mato Grosso, al Brasil, només en queda el nom. Pràcticament no en queda res, del "Mato", i ni de bon tros és "Grosso". La depredació de l'home ha estat implacable, i encara ho és. Ho ha constatat sobre el terreny Andreu Ariño en el seu viatge transamazònic fent autoestop.

  • De Bangkok a Barcelona a peu, amb Jenn Baljko i Lluís López Bayona
    Escolta àudio

    De Bangkok a Barcelona a peu, amb Jenn Baljko i Lluís López Bayona

    Anar a peu des de Bangkok fins a Barcelona no és una empresa fàcil. Tot just fa pocs dies que la Jenn i en Lluís han deixat enrere Bangkok, la capital i alhora gran metròpoli de Tailàndia. Però ja se n'han adonat que, al sud-est d'Àsia, la vida és al carrer. La gent viu al carrer. El carrer és casa seva. Hi dormen, hi cuinen, hi mengen, s'hi apleguen amb la família i amb els amics. Al carrer hi fan de tot, venen, compren, reparen... A peu de Bangkok a Barcelona, amb Jenn Baljko i Lluís López Bayona.

  • El tast de la Gran Anaconda: Les aventures del camí a peu de Bangokok a Barcelona
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Les aventures del camí a peu de Bangokok a Barcelona

    Anar a peu des de Bangkok fins a Barcelona no és una empresa fàcil. No ho és per molts aspectes com l'alimentació, la salut, la seguretat, l'entesa o l'orientació. Què passa quan un pont que hauria de ser allà no hi és?; o un carrer, marcat al mapa, que en realitat no existeix. No hi ha cap altre remei que refer el camí i trobar una altra solució que et permeti seguir la ruta traçada. O preguntar a la gent, que tants cops té la resposta. Tot just fa pocs dies que la Jenn i en Lluís han deixat enrere Bangkok, la capital i alhora gran metròpoli de Tailàndia. Però ja s'han adonat que, al sud-est d'Àsia, la vida és al carrer. La gent viu al carrer. El carrer és casa seva. Hi dormen, hi cuinen, hi mengen, s'hi apleguen amb la família i amb els amics. Al carrer hi fan de tot, venen, compren, reparen... A peu de Bangkok a Barcelona, amb Jenn Baljjko i Lluís López Bayona.

  • Viatge al passat: Axum, l'imperi de la reina de Sabà
    Escolta àudio

    Viatge al passat: Axum, l'imperi de la reina de Sabà

    Viatgem a un país del passat. Una ciutat, Axum, i un imperi, l'axumida, un 95 per cent del qual resta enterrat. Ningú l'ha posat al descobert encara. De l'esplendor d'aquell imperi només en són visibles algunes esteles reials de roca de fins a trenta metres d'altura. Diu la llegenda que els monòlits es van alçar gràcies a l'influx de l'Arca de l'Aliança, de la qual un monjo en té cura ben a prop del lloc. Els llibres antics diuen que a Axum, la capital, hi va viure la reina de Sabà, Bilkis en la tradició islàmica o Makeda en l'etíop. Mite o realitat, tant el Nou com l'Antic Testament, com l'Alcorà i el Kebra Nagast "Glòria dels reis", etíop, esmenten la reina llegendària. Viatge a Axum, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia, Història Antiga i Medieval per la UAB.

  • Naveguem per l'arxipèlag de les illes Cíclades, a Grècia.
    Escolta àudio

    Naveguem per l'arxipèlag de les illes Cíclades, a Grècia.

    Una ventada anunciada obliga el veler Talula de Joan Antoni Afonso i Laura Alameda a arrecerar-se a l'illa de Cos, al Dodecanès. És la primera parada a Grècia, en el seu llarg periple, de cinc anys de navegació, pels mars i oceans d'arreu del món. De Cos era Hipòcrates, el pare de la medicina, i a Cos hi ha el temple d'Asclepi, el deu del mateix ram. Però en l'antiguitat, Grècia també va ser terra de déus i deesses, de ciclops i d'altres éssers mitològics. Així va ser com tot solcant l'Egeu, la Laura i en Joan Antoni van anar a petar a l"'illa dels homes de tres peus".

  • Oman en bicicleta, amb Alba Xandri i Ricard Calmet
    Escolta àudio

    Oman en bicicleta, amb Alba Xandri i Ricard Calmet

    Oman exhala perfum d'encens. Allà on vas d'aquest amable emirat del Golf Pèrsic hi ha encensers, ja sigui les llars de la gent o fins i tot al bell mig de les places públiques de pobles i ciutats. També inspira respecte, sobretot si acceptes el repte de pedalar per les muntanyes que com una serp recorren el país de dalt a baix. Tot pedalant muntanya amunt per Oman, cal estar al cas de la dita ioruba segons la qual "quan un home perd l'ombra, mor". Encara que l'aire estigui perfumat d'encens. Pedalant per Oman amb Alba Xandri i Ricard Calmet.

  • Pel Mont Athos, amb Sergi Ramis, viatger, periodista i editor
    Escolta àudio

    Pel Mont Athos, amb Sergi Ramis, viatger, periodista i editor

    En aquest bocí de món els rellotges es van aturar fa segles. El Mont Athos és una mena d'anacronisme, un territori immutable, governat per monjos, amb el permís de la màxima autoritat de l'església cristiano-ortodoxa resident a Istanbul, i del govern grec. Perquè Athos es un país que depèn de l'estat grec, tot i que Atenes fa servir el seu ministre d'afers estrangers com a interlocutor amb la vintena de comunitats monàstiques que s'hi apleguen. Aquest és un lloc a part, amb tots els passos per terra tancats. L'únic accés permès a les persones al Mont Athos és per mar. I no a totes. Al dir "persones" ens referim bàsicament als homes. Athos està prohibit a les dones i a tots els éssers vius femella, amb alguna rara excepció. Athos és un món antic i obscur. Hi viatgem amb Sergi Ramis, periodista i editor. Amb en Joan Portell, escriptor i pedagog, ens enfilarem a una via ferrada i amb Josep Maria Romero, El viatger de la Gran Anaconda en marxa, compartirem una singular navegació per l'Oceà Pacífic.

  • Nigèria, el poder de l'Àfrica Occidental
    Escolta àudio

    Nigèria, el poder de l'Àfrica Occidental

    Ilorin, a Nigèria, és una població majoritàriament ioruba si bé governada per un emir d'ètnia fulani, l'elit islamitzada. De fet, Ilorin és una ciutat icònica que, juntament amb el riu Níger, marquen la transició entre el sud, animista i cristià a Nigèria, i el nord, musulmà. Va ser en aquesta regió on l'explorador Mungo Park va perdre la vida a mans dels nadius que, en confondre'l amb un traficant d'esclaus, el van matar a pedrades. Entrem en territori islàmic en un viatge que ens ha de portar a recórrer el nord i l'est de Nigèria per acabar finalment a l'antic Regne del Benín, a la costa sud. Amb l'antropòleg Joan Riera.

  • Viatge per la terra dels purépetxes a Michoacán, Mèxic
    Escolta àudio

    Viatge per la terra dels purépetxes a Michoacán, Mèxic

    Quan la terra es va obrir de sobte, ningú s'esperava que en sorgís un volcà. El naixement del Paricutín, a l'estat mexicà de Michoacán, va agafar tothom desprevingut, si bé després la seva formació es va allargar. La història del volcà Paricutín però, només n'és una de les que trobem en aquest estat mexicà, terra dels purépetxes. Viatge per Michoacán, amb el periodista de viatges, Jordi Canal Soler. Les reverències a l'Àsia, amb el viatger i escriptor, Josep Maria Romero, el taïno, amb el lingüista, David Valls, i la història de les illes sense nom a l'oceà Àrtic, completen el viatge.

  • Elleore és una micronació on el lleó és el rei malgrat estar prop de Dinamarca, amb Sergi Ramis
    Escolta àudio

    Elleore és una micronació on el lleó és el rei malgrat estar prop de Dinamarca, amb Sergi Ramis

    Elleore és tan a prop de terra ferma que amb prou feines és una illa. Amb disset minuts en barca de rems n'hi ha prou per atansar-s'hi. Aquest bocí de terra, de la mida de dos camps de futbol, esta habitat pels "immortals", que l'any 1994 la van declarar un regne independent de Dinamarca. De fet, Elleore és la micronació més longeva de totes les que hi ha al món. Un regne, que en els seus prop de 80 anys d'existència, ha tingut set reis malgrat que els habitants habituals i més nombrosos són el cigne mut i el gavià argentat. Però ni els uns ni els altres han inspirat el nom de cap dels seus monarques, quatre dels quals s'han dit Leo, Lleó o Leodora. Però per quina raó en una illa europea els monarques porten el nom del lleó, que alhora forma part de l'escut del Regne i és l'animal nacional? El regne d'Elleore, amb Sergi Ramis, viatger, periodista i editor. Ah!, important a recordar: l'únic requisit per entrar a l'illa és no portar cap exemplar de "Robinson Crusoe".

  • El tast de la Gran Anaconda: L'illa d'Elleore, un regne de la mida de dos camps de futbol
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: L'illa d'Elleore, un regne de la mida de dos camps de futbol

    Elleore és tan a prop de terra ferma que amb prou feines és una illa. Amb disset minuts en barca de rems n'hi ha prou per atansar-s'hi. Aquest bocí de terra, de la mida de dos camps de futbol, esta habitat pels "immortals", que l'any 1994 la van declarar un regne independent de Dinamarca. De fet, Elleore és la micronació més longeva de totes les que hi ha al món. Un regne que en els seus prop de 80 anys d'existència ha tingut set reis, malgrat que els habitants habituals i més nombrosos són el cigne mut i el gavià argentat. Però ni els uns ni els altres han inspirat el nom de cap dels seus monarques, quatre dels quals s'han dit Leo, Lleó o Leodora. Però per quina raó en una illa europea els monarques porten el nom del lleó, que alhora forma part de l'escut del regne i és l'animal nacional? El regne d'Elleore, amb Sergi Ramis, viatger, periodista i editor. Ah!, important a recordar: l'únic requisit per entrar a l'illa és no portar cap exemplar de "Robinson Crusoe".

  • De Bangkok a Barcelona a peu: El Wat Arun, el punt de partida
    Escolta àudio

    De Bangkok a Barcelona a peu: El Wat Arun, el punt de partida

    El temple de l'albada de Bangkok, el Wat Arun, va ser el punt de partida escollit per iniciar la llarga caminada. La Jenn i en Lluís s'havien proposat una quimera. Al davant se'ls obria un horitzó incert de més de setze mil quilòmetres, a través de desenes de països i infinitat de maneres de ser, de fer, de pensar i de creure. Tres anys i mig de caminada, que va començar amb una primera passa, a l'albada de Bangkok, la ciutat dels àngels. Volien apreciar el món de la manera més íntima possible. Sense assumir més riscos dels que calien, si bé, de risc, n'hi havia. Només la sortida de la gran metròpoli tailandesa ja suposava tot un repte. Es tracta d'una megalòpoli solcada per escalèxtrics d'autopistes, trens monorail i mercats ambulants, sense una via clara per als vianants. Amb una calor tropical que t'obliga a avançar de cent metres en cent metres, sempre cercant l'ombra i bevent aigua sense parar per no defallir. De Bangkok a Barcelona a peu, amb Jenn Baljko i Lluís López Bayona.

Anar al contingut