TOTS ELS ÀUDIOS

  • Luxor, Egipte, I. Cordón; Dia de Morts, Chiapas, K. Ubach; Birmània a peu, J. Baljko i Ll. L. Bayona
    Escolta àudio

    Luxor, Egipte, I. Cordón; Dia de Morts, Chiapas, K. Ubach; Birmània a peu, J. Baljko i Ll. L. Bayona

    Pels faraons de l'antic Egipte la mort era una simple aturada per renéixer després i seguir el camí eternament. Per això no es feien enterrar en tombes sinó en "mansions per a l'eternitat". Amb aquesta idea en el moment del traspàs, reis i reines s'enduien a la tomba literalment tot allò que tenien a la vida terrenal per seguir-ne gaudint en el més enllà. Moltes d'aquestes mansions per a l'eternitat les van construir, o excavar, a la vora occidental del Nil, a l'antiga Tebes, just on avui hi ha Luxor. Perquè és per l'occident per on es pon el sol i mor la llum. En l'antiguitat, el curs celestial traçava el gran eix que estructurava la vida a Egipte: l'eix est-oest del cicle de la vida. Per això totes les tombes es localitzaven, i es localitzen encara, a l'oest, al regne dels morts, on el sol desapareixia davant l'avanç de la nit.

    Pels faraons de l'antic Egipte la mort era una simple aturada per renéixer després i seguir el camí eternament. Per això no es feien enterrar en tombes sinó en "mansions per a l'eternitat". Amb aquesta idea en el moment del traspàs, reis i reines s'enduien a la tomba literalment tot allò que tenien a la vida terrenal per seguir-ne gaudint en el més enllà. Moltes d'aquestes mansions per a l'eternitat les van construir, o excavar, a la vora occidental del Nil, a l'antiga Tebes, just on avui hi ha Luxor. Perquè és per l'occident per on es pon el sol i mor la llum. En l'antiguitat, el curs celestial traçava el gran eix que estructurava la vida a Egipte: l'eix est-oest del cicle de la vida. Per això totes les tombes es localitzaven, i es localitzen encara, a l'oest, al regne dels morts, on el sol desapareixia davant l'avanç de la nit.

  • Lesotho i Eswatini, J. Riera; Xiapas, K. Ubach; Zerzura, Sàhara
    Escolta àudio

    Lesotho i Eswatini, J. Riera; Xiapas, K. Ubach; Zerzura, Sàhara

    Els homes del poble basotho, a l'Àfrica austral, es protegeixen del fred amb mantes d'inspiració escocesa. Aquests homes de vida rude van manllevar els estampats dels mateixos escocesos que anys enrere van formar part de les tropes de sa majestat que trescaven per les terres altes de Lesotho, una petita illa de muntanyes al bell mig de Sud-àfrica. Lesotho és com una Suïssa africana, encara que la semblança amb el país alpí va tocar de més a prop el gairebé veí Regne de Swazilàndia. El rei de l'última monarquia absolutista africana afirma que es va veure obligat a canviar el nom del seu petit reialme, cansat que una vegada rere l'altra el confonguessin amb Switzerland. I des de fa pocs anys el regne es va passar a dir Eswatini, així ja no hi haurà noves confusions amb el productor de xocolata i rellotges. Un camí entre Lesotho i Eswatini, amb Joan Riera, antropòleg.

    Els homes del poble basotho, a l'Àfrica austral, es protegeixen del fred amb mantes d'inspiració escocesa. Aquests homes de vida rude van manllevar els estampats dels mateixos escocesos que anys enrere van formar part de les tropes de sa majestat que trescaven per les terres altes de Lesotho, una petita illa de muntanyes al bell mig de Sud-àfrica. Lesotho és com una Suïssa africana, encara que la semblança amb el país alpí va tocar de més a prop el gairebé veí Regne de Swazilàndia. El rei de l'última monarquia absolutista africana afirma que es va veure obligat a canviar el nom del seu petit reialme, cansat que una vegada rere l'altra el confonguessin amb Switzerland. I des de fa pocs anys el regne es va passar a dir Eswatini, així ja no hi haurà noves confusions amb el productor de xocolata i rellotges. Un camí entre Lesotho i Eswatini, amb Joan Riera, antropòleg.

  • Trans-Kenya, A. Xandri i R. Calmet; Chiapas, K. Ubach
    Escolta àudio

    Trans-Kenya, A. Xandri i R. Calmet; Chiapas, K. Ubach

    "Jo estava molt espantada pel tema dels lleons i em van dir: amoïna't pels hipopòtams, els elefants, els búfals i els babuïns..." Pedalar més de mil quilòmetres per Kenya ha permès a l'Alba i en Ricard conèixer molts animals que no coneixien. I sobretot, veure'ls de més a prop del que haurien volgut. És obvi que no n'hi va haver prou d'anar tocant el timbre per evitar trobades indesitjables. Les trobades hi van ser i, certament, van generar instants de suors fredes tot i ser al tròpic. Prèviament, però, els havien fet un resum de com comportar-se en cada situació. Sobretot es tractava no baixar mai de la bicicleta i seguir pedalant amb calma. Amb calma! Igual que a Nairobi, la capital, on la fauna és una altra. Allà tampoc et pots aturar mai. Has de mantenir un ritme constant, diu l'Alba. Estan acostumats que tot flueixi. La Trans-Kenya en bicicleta, amb Alba Xandri i Ricard Calmet.

    "Jo estava molt espantada pel tema dels lleons i em van dir: amoïna't pels hipopòtams, els elefants, els búfals i els babuïns..." Pedalar més de mil quilòmetres per Kenya ha permès a l'Alba i en Ricard conèixer molts animals que no coneixien. I sobretot, veure'ls de més a prop del que haurien volgut. És obvi que no n'hi va haver prou d'anar tocant el timbre per evitar trobades indesitjables. Les trobades hi van ser i, certament, van generar instants de suors fredes tot i ser al tròpic. Prèviament, però, els havien fet un resum de com comportar-se en cada situació. Sobretot es tractava no baixar mai de la bicicleta i seguir pedalant amb calma. Amb calma! Igual que a Nairobi, la capital, on la fauna és una altra. Allà tampoc et pots aturar mai. Has de mantenir un ritme constant, diu l'Alba. Estan acostumats que tot flueixi. La Trans-Kenya en bicicleta, amb Alba Xandri i Ricard Calmet.

  • Viatges literaris, E. Soler; Mèxic DF, K. Ubach; Birmània a peu, J. Baljko i Ll. L. Bayona
    Escolta àudio

    Viatges literaris, E. Soler; Mèxic DF, K. Ubach; Birmània a peu, J. Baljko i Ll. L. Bayona

    Carmen Rohrbach se'n va anar al Iemen, el país de la reina de Saba, i va explorar sola, en camell, el món muntanyós d'homes, tribal i antic que s'hi amaga. Això sí, de la reina de Saba, ni rastre. Ana María Briongos es va integrar al món secret de les dones d'un altre país islàmic, l'Afganistan, abans que les guerres i els talibans capgiressin el país i el fessin retrocedir segles en el temps. Sylvain Tesson va voler resseguir la ruta de la retirada de l'exèrcit napoleònic, l'any 1812, en l'intent fracassat d'envair Rússia. "El colós de Marussi" és l'última proposta de viatge literari de l'Enric Soler, editor, escriptor i viatger. Tot plegat són "Rius de tinta" que flueixen per fer-nos sentir més a prop del món.

    Carmen Rohrbach se'n va anar al Iemen, el país de la reina de Saba, i va explorar sola, en camell, el món muntanyós d'homes, tribal i antic que s'hi amaga. Això sí, de la reina de Saba, ni rastre. Ana María Briongos es va integrar al món secret de les dones d'un altre país islàmic, l'Afganistan, abans que les guerres i els talibans capgiressin el país i el fessin retrocedir segles en el temps. Sylvain Tesson va voler resseguir la ruta de la retirada de l'exèrcit napoleònic, l'any 1812, en l'intent fracassat d'envair Rússia. "El colós de Marussi" és l'última proposta de viatge literari de l'Enric Soler, editor, escriptor i viatger. Tot plegat són "Rius de tinta" que flueixen per fer-nos sentir més a prop del món.

  • El sistema solar, T. Pou, físic; Teotihuacán, K. Ubach, fotògrafa; El n/uu, D. Valls, lingüista
    Escolta àudio

    El sistema solar, T. Pou, físic; Teotihuacán, K. Ubach, fotògrafa; El n/uu, D. Valls, lingüista

    El viatge espacial és l'autèntic viatge, el més extrem que es pot fer. Realment consisteix a abandonar tot el que coneixem d'una manera radical i absoluta i endinsar-nos en un món del tot diferent del que tenim. L'espai és un pas més enllà cap a un medi absolutament hostil d'on no sempre és fàcil tornar. Amb què ens trobaríem, per exemple, en un viatge pel sistema solar on habitem? Planetes, llunes, cometes errants, anells d'asteroides. Mons que no ens podem ni imaginar: de gel, de foc, amb volcans actius però alhora amb un fred espantós que ho glaça tot a l'instant. Mons aquàtics amb rius, cascades i llacs, però no pas d'aigua, sinó de metà. Cels taronja o negres. Ni tan sols la imaginació pot abastar el que hi ha més enllà. Un passeig pel sistema solar, a l'autoestopista galàctic, amb Toni Pou, físic i periodista científic.

    El viatge espacial és l'autèntic viatge, el més extrem que es pot fer. Realment consisteix a abandonar tot el que coneixem d'una manera radical i absoluta i endinsar-nos en un món del tot diferent del que tenim. L'espai és un pas més enllà cap a un medi absolutament hostil d'on no sempre és fàcil tornar. Amb què ens trobaríem, per exemple, en un viatge pel sistema solar on habitem? Planetes, llunes, cometes errants, anells d'asteroides. Mons que no ens podem ni imaginar: de gel, de foc, amb volcans actius però alhora amb un fred espantós que ho glaça tot a l'instant. Mons aquàtics amb rius, cascades i llacs, però no pas d'aigua, sinó de metà. Cels taronja o negres. Ni tan sols la imaginació pot abastar el que hi ha més enllà. Un passeig pel sistema solar, a l'autoestopista galàctic, amb Toni Pou, físic i periodista científic.

  • Luxor, Egipte, amb I. Cordón; Mèxic DF, amb K.Ubach; Murs, amb S.Ramis
    Escolta àudio

    Luxor, Egipte, amb I. Cordón; Mèxic DF, amb K.Ubach; Murs, amb S.Ramis

    L'existència de Tebas, l'antiga capital faraònica, es remunta més de cinc mil anys en la història de la humanitat. La urbs està documentada des del 3100 aC. Fins i tot abans. "La ciutat de les 100 portes", per Homer, la "dels palaus", pels àrabs, o "la poderosa", pels antics egipcis. A banda del record, se'n conserva una de les construccions més sublims dels homes: el temple de Karnak, a l'actual Luxor, considerat l'edifici cultural més gran i més important d'Egipte. Una joia arquitectònica de vertaderes proporcions faraòniques, aixecada al llarg de mil anys. Perquè, en aquella època llunyana, els homes construïen per a un Déu i les construccions havien de ser sublims. Però, com era la vida a la llar d'un Déu? Ho reviurem amb Irene Cordón, Doctora en Arqueologia i Historia Antiga per la UAB. Qui millor que ella per conduir-nos, en el present, per un apassionat viatge pel passat. El braçalet de Nefertiti, amb Irene Cordón.

    L'existència de Tebas, l'antiga capital faraònica, es remunta més de cinc mil anys en la història de la humanitat. La urbs està documentada des del 3100 aC. Fins i tot abans. "La ciutat de les 100 portes", per Homer, la "dels palaus", pels àrabs, o "la poderosa", pels antics egipcis. A banda del record, se'n conserva una de les construccions més sublims dels homes: el temple de Karnak, a l'actual Luxor, considerat l'edifici cultural més gran i més important d'Egipte. Una joia arquitectònica de vertaderes proporcions faraòniques, aixecada al llarg de mil anys. Perquè, en aquella època llunyana, els homes construïen per a un Déu i les construccions havien de ser sublims. Però, com era la vida a la llar d'un Déu? Ho reviurem amb Irene Cordón, Doctora en Arqueologia i Historia Antiga per la UAB. Qui millor que ella per conduir-nos, en el present, per un apassionat viatge pel passat. El braçalet de Nefertiti, amb Irene Cordón.

  • Pel sistema solar amb Toni Pou, físic i periodísta científic
    Escolta àudio

    Pel sistema solar amb Toni Pou, físic i periodísta científic

    El viatge espacial és l'autèntic viatge, el més extrem que es pot fer. Realment, consisteix a abandonar tot el que coneixem d'una manera radical i absoluta i endinsar-nos en un món del tot diferent del que tenim. L'espai és un pas més enllà cap a un medi absolutament hostil d'on no sempre és fàcil tornar-ne. Amb què ens trobaríem, per exemple, en un viatge pel sistema solar on habitem? Planetes, llunes, cometes errants, anelles d'asteroides. Mons que no ens podem ni imaginar: de gel, de foc, amb volcans actius però alhora amb un fred espantós que ho glaça tot a l'instant. Mons aquàtics amb rius, cascades i llacs, però no pas d'aigua sinó de metà. Cels taronges o negres. Ni tant sols la imaginació pot abastar el que hi ha més enllà. Un passeig pel sistema solar, a l'autoestopista galàctic, amb Toni Pou, físic i periodista científic.

    El viatge espacial és l'autèntic viatge, el més extrem que es pot fer. Realment, consisteix a abandonar tot el que coneixem d'una manera radical i absoluta i endinsar-nos en un món del tot diferent del que tenim. L'espai és un pas més enllà cap a un medi absolutament hostil d'on no sempre és fàcil tornar-ne. Amb què ens trobaríem, per exemple, en un viatge pel sistema solar on habitem? Planetes, llunes, cometes errants, anelles d'asteroides. Mons que no ens podem ni imaginar: de gel, de foc, amb volcans actius però alhora amb un fred espantós que ho glaça tot a l'instant. Mons aquàtics amb rius, cascades i llacs, però no pas d'aigua sinó de metà. Cels taronges o negres. Ni tant sols la imaginació pot abastar el que hi ha més enllà. Un passeig pel sistema solar, a l'autoestopista galàctic, amb Toni Pou, físic i periodista científic.

  • Sud-Àfrica, J.Riera, Puerto Rico Taïnos, K. Ubach, Tikal, Guatemala
    Escolta àudio

    Sud-Àfrica, J.Riera, Puerto Rico Taïnos, K. Ubach, Tikal, Guatemala

    Sud-Àfrica és un país enorme, hiperric i sociològicament fascinant. Un estat amb forts contrastos, en mutació permanent; evidentment, farcit de contradiccions i amb el racisme com un mal endèmic que l'abolició oficial de l'apardheid no va eliminar. Un mal perceptible allà on vagis, ja sigui Ciutat del Cap o Johannesburg, amb el centre financer convertit en una mena de Gotham City o de Mad Max. Captaires i gent del carrer de tota mena ocupen els gratacels des que el cor financer de la ciutat es va abandonar als anys 80. Han tapat les finestres trencades amb cartrons, han enteranyinat amb cables els espais i han convertit en habitatges el que fa dècades eren oficines. Joan Riera penetra en aquest món sòrdid, d'estètica postapocalíptica i ens en fa un retrat. Són altres món amb Joan Riera, antropòleg.

    Sud-Àfrica és un país enorme, hiperric i sociològicament fascinant. Un estat amb forts contrastos, en mutació permanent; evidentment, farcit de contradiccions i amb el racisme com un mal endèmic que l'abolició oficial de l'apardheid no va eliminar. Un mal perceptible allà on vagis, ja sigui Ciutat del Cap o Johannesburg, amb el centre financer convertit en una mena de Gotham City o de Mad Max. Captaires i gent del carrer de tota mena ocupen els gratacels des que el cor financer de la ciutat es va abandonar als anys 80. Han tapat les finestres trencades amb cartrons, han enteranyinat amb cables els espais i han convertit en habitatges el que fa dècades eren oficines. Joan Riera penetra en aquest món sòrdid, d'estètica postapocalíptica i ens en fa un retrat. Són altres món amb Joan Riera, antropòleg.

  • Luxor, Egipte, I.Cordón, Mèxic DF, K. Ubach; Murs, S.Ramis.
    Escolta àudio

    Luxor, Egipte, I.Cordón, Mèxic DF, K. Ubach; Murs, S.Ramis.

    L'existència de Tebas, l'antiga capital faraònica, es remunta més de cinc mil anys en la història de la humanitat. La urbs està documentada des del 3100 aC. Fins i tot abans. "La ciutat de les 100 portes", per Homer, la "dels palaus", pels àrabs, o "la poderosa", pels antics egipcis. A banda del record, se'n conserva una de les construccions més sublims dels homes: el temple de Karnak, a l'actual Luxor, considerat l'edifici cultural més gran i més important d'Egipte. Hi anirem amb Irene Cordón, Doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB. Qui millor que ella per conduir-nos, en el present, per un apassionat viatge pel passat. El braçalet de Nefertiti, amb Irene Cordón.

    L'existència de Tebas, l'antiga capital faraònica, es remunta més de cinc mil anys en la història de la humanitat. La urbs està documentada des del 3100 aC. Fins i tot abans. "La ciutat de les 100 portes", per Homer, la "dels palaus", pels àrabs, o "la poderosa", pels antics egipcis. A banda del record, se'n conserva una de les construccions més sublims dels homes: el temple de Karnak, a l'actual Luxor, considerat l'edifici cultural més gran i més important d'Egipte. Hi anirem amb Irene Cordón, Doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB. Qui millor que ella per conduir-nos, en el present, per un apassionat viatge pel passat. El braçalet de Nefertiti, amb Irene Cordón.

  • El viatge més llarg des Inuit, A.Beltran; P.Rico, K.Ubach, Birmània a pau, Ll.L.Bayona i J.Baljko
    Escolta àudio

    El viatge més llarg des Inuit, A.Beltran; P.Rico, K.Ubach, Birmània a pau, Ll.L.Bayona i J.Baljko

    Durant molt de temps, els inuit han viscut aïllats. No només de la resta del món, sinó entre les seves mateixes comunitats nòmades acostumades a viure de manera molt disseminada. S'explica que quan una persona de la comunitat emmalaltia de forma greu, li feien una "casa de neu" perquè acabés allà el trànsit per la vida. I un cop havia traspassat, era fonamental que sortís de la casa per la porta del darrere, no pas per la del davant, perquè això hauria portat mala sort als caçadors i al grup sencer. Prèviament, ja l'havien vestit com si hagués d'anar-se'n de viatge. Però si moria a casa, llavors era obligat llençar-ho tot. Hi havia la idea que la mort ho podia contaminar. Aquests i molts altres costums il·lustren la manera inuit d'afrontar el viatge més llarg. En parlem amb Adolf Beltran, periodista.

    Durant molt de temps, els inuit han viscut aïllats. No només de la resta del món, sinó entre les seves mateixes comunitats nòmades acostumades a viure de manera molt disseminada. S'explica que quan una persona de la comunitat emmalaltia de forma greu, li feien una "casa de neu" perquè acabés allà el trànsit per la vida. I un cop havia traspassat, era fonamental que sortís de la casa per la porta del darrere, no pas per la del davant, perquè això hauria portat mala sort als caçadors i al grup sencer. Prèviament, ja l'havien vestit com si hagués d'anar-se'n de viatge. Però si moria a casa, llavors era obligat llençar-ho tot. Hi havia la idea que la mort ho podia contaminar. Aquests i molts altres costums il·lustren la manera inuit d'afrontar el viatge més llarg. En parlem amb Adolf Beltran, periodista.

  • Inuit, el viatge més llarg, A. Beltran
    Escolta àudio

    Inuit, el viatge més llarg, A. Beltran

    Durant molt de temps, els inuit han viscut aïllats. No només de la resta del món, sinó entre les seves mateixes comunitats nòmades acostumades a viure de manera molt disseminada. S'explica que quan una persona de la comunitat emmalaltia de forma greu, li feien una "casa de neu" perquè acabés allà el trànsit per la vida. Prèviament, ja l'havien vestit com si hagués d'anar-se'n de viatge. Però si moria a casa, llavors era obligat llençar-ho tot. Hi havia la idea que la mort ho podia contaminar. Aquests i molts altres costums il·lustren la manera inuit d'afrontar el viatge més llarg. En parlem amb Adolf Beltran, periodista.

    Durant molt de temps, els inuit han viscut aïllats. No només de la resta del món, sinó entre les seves mateixes comunitats nòmades acostumades a viure de manera molt disseminada. S'explica que quan una persona de la comunitat emmalaltia de forma greu, li feien una "casa de neu" perquè acabés allà el trànsit per la vida. Prèviament, ja l'havien vestit com si hagués d'anar-se'n de viatge. Però si moria a casa, llavors era obligat llençar-ho tot. Hi havia la idea que la mort ho podia contaminar. Aquests i molts altres costums il·lustren la manera inuit d'afrontar el viatge més llarg. En parlem amb Adolf Beltran, periodista.

  • Zanzíbar, F. Miralles, El dòric, D.Valls, Puerto Rico, K.Ubach
    Escolta àudio

    Zanzíbar, F. Miralles, El dòric, D.Valls, Puerto Rico, K.Ubach

    Zanzíbar apareix en l'imaginari com l'illa somiada. Una autèntica perla enmig de l'aigua maragda de l'Índic. Però els mites són mites. Perquè la Zanzíbar real apareix amb els seus clarobscurs, com tots els racons de la Terra. No hi ha yin sense yang. I més enllà de les platges de sorra blanca amb cocoters banyades per un mar transparent, Zanzíbar amaga un passat fosc d'abusos i d'esclavatge. L'illa va albergar el mercat d'esclaus més gran del món. Entre el 1830 i el 1873 es calcula que s'hi van vendre uns sis-cents mil homes. Però aquest només és un dels secrets amagats a Stone Town. Ara, Zanzíbar i la seva capital, diu Francesc Miralles, vindrien a ser com una entrada tova a l'Àfrica, una porta d'entrada a l'Àfrica negra per a la gent que té por de l'Àfrica. En definitiva, una illa amable d'un país amable. Viatge a Zanzíbar, amb Francesc Miralles, viatger, escriptor i editor.

    Zanzíbar apareix en l'imaginari com l'illa somiada. Una autèntica perla enmig de l'aigua maragda de l'Índic. Però els mites són mites. Perquè la Zanzíbar real apareix amb els seus clarobscurs, com tots els racons de la Terra. No hi ha yin sense yang. I més enllà de les platges de sorra blanca amb cocoters banyades per un mar transparent, Zanzíbar amaga un passat fosc d'abusos i d'esclavatge. L'illa va albergar el mercat d'esclaus més gran del món. Entre el 1830 i el 1873 es calcula que s'hi van vendre uns sis-cents mil homes. Però aquest només és un dels secrets amagats a Stone Town. Ara, Zanzíbar i la seva capital, diu Francesc Miralles, vindrien a ser com una entrada tova a l'Àfrica, una porta d'entrada a l'Àfrica negra per a la gent que té por de l'Àfrica. En definitiva, una illa amable d'un país amable. Viatge a Zanzíbar, amb Francesc Miralles, viatger, escriptor i editor.

  • Zanzíbar, Francesc Miralles, escriptor i viatger
    Escolta àudio

    Zanzíbar, Francesc Miralles, escriptor i viatger

    Zanzíbar apareix en l'imaginari com l'illa somiada. Una autèntica perla enmig de l'aigua maragda de l'Índic. Però els mites són mites. Perquè la Zanzíbar real ens mostra els seus clarobscurs, com tots els racons de la Terra. No hi ha yin sense yang. I més enllà de les platges de sorra blanca amb cocoters banyades per un mar transparent, Zanzíbar amaga un passat fosc d'abusos i d'esclavatge. L'illa va acollir el mercat d'esclaus més gran del món. Entre el 1830 i el 1873 es calcula que s'hi van vendre uns sis-cents mil homes. Però aquest només és un dels secrets amagats a Stone Town. Ara, Zanzíbar i la seva capital, diu Francesc Miralles, són com una entrada tova a l'Àfrica, una porta d'entrada a l'Àfrica negra per a la gent que té por de l'Àfrica. En definitiva, una illa amable d'un país amable. Viatge a Zanzíbar, amb Francesc Miralles, viatger, escriptor i editor.

    Zanzíbar apareix en l'imaginari com l'illa somiada. Una autèntica perla enmig de l'aigua maragda de l'Índic. Però els mites són mites. Perquè la Zanzíbar real ens mostra els seus clarobscurs, com tots els racons de la Terra. No hi ha yin sense yang. I més enllà de les platges de sorra blanca amb cocoters banyades per un mar transparent, Zanzíbar amaga un passat fosc d'abusos i d'esclavatge. L'illa va acollir el mercat d'esclaus més gran del món. Entre el 1830 i el 1873 es calcula que s'hi van vendre uns sis-cents mil homes. Però aquest només és un dels secrets amagats a Stone Town. Ara, Zanzíbar i la seva capital, diu Francesc Miralles, són com una entrada tova a l'Àfrica, una porta d'entrada a l'Àfrica negra per a la gent que té por de l'Àfrica. En definitiva, una illa amable d'un país amable. Viatge a Zanzíbar, amb Francesc Miralles, viatger, escriptor i editor.

  • Els kuna, Panamà, Xavier Vizcaíno; San Juan de Puerto Rico, Kris Ubach
    Escolta àudio

    Els kuna, Panamà, Xavier Vizcaíno; San Juan de Puerto Rico, Kris Ubach

    A Xavier Vizcaíno li agrada viatjar a través del temps, en el sentit de tornar als mateixos llocs visitats anteriorment. Això li permet observar, diu, l'evolució, els canvis de les regions, de la gent que hi viu i de la seva cultura. Per això va tornar a Panamà, país on ja havia estat l'any 2010. I ha constatat la desaparició d'alguns trets que havien aguantat pràcticament immutables des que Cristòfor Colom va tocar terra en aquesta costa centreamericana, fa més de cinc-cents anys. Xavier Vizcaíno aterra a Panamà, país, diu, que viu sota l'embat d'un autèntic tsunami de religions pentecostals, de tal manera, afirma, que l'agnosticisme és sospitós. Però l'objectiu no era el Panamà "blanc", era "el país dels kuna". Viatge a les illes Kuna amb Xavier Vizcaíno, educador social.

    A Xavier Vizcaíno li agrada viatjar a través del temps, en el sentit de tornar als mateixos llocs visitats anteriorment. Això li permet observar, diu, l'evolució, els canvis de les regions, de la gent que hi viu i de la seva cultura. Per això va tornar a Panamà, país on ja havia estat l'any 2010. I ha constatat la desaparició d'alguns trets que havien aguantat pràcticament immutables des que Cristòfor Colom va tocar terra en aquesta costa centreamericana, fa més de cinc-cents anys. Xavier Vizcaíno aterra a Panamà, país, diu, que viu sota l'embat d'un autèntic tsunami de religions pentecostals, de tal manera, afirma, que l'agnosticisme és sospitós. Però l'objectiu no era el Panamà "blanc", era "el país dels kuna". Viatge a les illes Kuna amb Xavier Vizcaíno, educador social.

  • "Rius de tinta" amb E. Soler, Puerto Rico amb K. Ubach, "Geografies" amb S. Ramis
    Escolta àudio

    "Rius de tinta" amb E. Soler, Puerto Rico amb K. Ubach, "Geografies" amb S. Ramis

    Taiwan és un país que malda per existir, encara que n'hi hagi d'altres que estan disposats a fer qualsevol cosa per evitar-ho. Tot i que després de la Segona Guerra Mundial l'antiga Formosa tenia el reconeixement internacional, la pressió de la República Popular de la Xina ha aconseguit capgirar la situació. En l'actualitat només són 13 els estats que li mantenen el reconeixement oficial. El pes demogràfic i sobretot econòmic de la Xina continental ha aconseguit arraconar la Xina insular, malgrat que també és una potència econòmica i militar. De fet, al món hi ha un grapat de països que no ho acaben de ser perquè la comunitat internacional no els ho reconeix. Sergi Ramis, periodista i editor, enganxa el nas al mapa i ens explica quins són els països que, tot i voler-ho ser, no ho són del tot. A l'espai "Geografies".

    Taiwan és un país que malda per existir, encara que n'hi hagi d'altres que estan disposats a fer qualsevol cosa per evitar-ho. Tot i que després de la Segona Guerra Mundial l'antiga Formosa tenia el reconeixement internacional, la pressió de la República Popular de la Xina ha aconseguit capgirar la situació. En l'actualitat només són 13 els estats que li mantenen el reconeixement oficial. El pes demogràfic i sobretot econòmic de la Xina continental ha aconseguit arraconar la Xina insular, malgrat que també és una potència econòmica i militar. De fet, al món hi ha un grapat de països que no ho acaben de ser perquè la comunitat internacional no els ho reconeix. Sergi Ramis, periodista i editor, enganxa el nas al mapa i ens explica quins són els països que, tot i voler-ho ser, no ho són del tot. A l'espai "Geografies".

Anar al contingut