TOTS ELS ÀUDIOS

  • El viatge més llarg, la visió del més enllà de la mort dels aimares de l'altiplà bolivià
    Escolta àudio

    El viatge més llarg, la visió del més enllà de la mort dels aimares de l'altiplà bolivià

    "'Jiguaña' en llengua aimara vol dir mort, però no només vol dir mort, també vol dir viatge, començament d'un viatge". El periodista Adolf Beltran ens introdueix d'aquesta manera en l'univers dels aimares de l'altiplà bolivià, a través d'una de les festes més marcades del seu calendari ritual i cerimonial: la festa de les "ñatitas". "En moltes tradicions espirituals", diu Beltran, "l'ànima o les ànimes viatgen, pugen, baixen, van amunt i avall... ronden." Les "ñatites" són les calaveres. Molts aimares o mestissos, ciutadans de La Paz o d'altres poblacions de l'altiplà andí tenen "ñatitas" en petits altars, a casa, durant tot l'any. La idea de fons és que aquella calavera fa una mica de mediació entre el món terrenal i el món espiritual, sobrenatural. Creuen que et pot fer favors perquè se'ls atribueix la capacitat d'influir. "La festa de les ñatitas" de Bolívia és la primera etapa d'"El viatge més llarg", a càrrec del periodista Adolf Beltran. Les peculiaritats de la vida al límit a les illes Svalbard, a Noruega, on està prohibit néixer o morir, amb la fotògrafa, Kris Ubach; la vida de la gent ordinària a Rayong, Tailàndia, amb el viatger de "La Gran Anaconda" en marxa, Josep Maria Romero; i un viatge amb els trolley boys de Manila, a les Filipines, configuraran "Els viatgers de la Gran Anaconda" de la setmana.

  • El tast de la Gran Anaconda: la festa de les "ñatitas", a l'altiplà bolivià
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: la festa de les "ñatitas", a l'altiplà bolivià

    Cada 8 de novembre els aimares de l'altiplà de Bolívia hi celebren la festa de les "ñatitas", una festa per recordar i honorar els avantpassats. Al nou espai "El viatge més llarg", amb el periodista, Adolf Beltran. La primera aturada de Josep Maria Romero, Rayong, en el seu viatge pel sud-est d'Àsia tot resseguint la línia de costa tailandesa. Un lloc, en principi, que no surt en cap guia turística. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". També mirarem les illes Svalbard, a Noruega. No hi ha gaires llocs al món on estigui prohibit néixer i morir. Aquest arxipèlag noruec n'és, però, una excepció. La fotògrafa Kris Ubach s'hi atansa i ens en fa un retrat. A l'espai "Retrats del món".

  • Viatge al llac Poyang, per desvelar un misteri del regne dels ocells
    Escolta àudio

    Viatge al llac Poyang, per desvelar un misteri del regne dels ocells

    "L'any 2002 a Pequín hi havia milers de bicicletes, milers de motos i milers de tricicles. Ara hi vaig veure un sol tricicle i tot de cotxes que semblaven acabats d'estrenar aquell mateix dia." El naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal se'n va anar a la Xina, però no pas per observar-hi la fauna urbana, sinó per desvelar un misteri del regne dels ocells. L'any 2001 a Bharatpur, al nord de l'Índia, havia observat la que creia que era l'última parella de grues siberianes que hivernaven en aquella ciutat. Des de sempre les grues de Sibèria havien emigrat a l'Índia per eludir l'hivern siberià. Tothom estava preparat per inscriure aquella espècie d'ocell al llistat d'espècies extingides. Però de sobte algú va fer una descoberta al cor mateix de la Xina. Jordi Sargatal està a punt de desvelar el misteri. Viatge al llac Poyang, amb l'ornitòleg Jordi Sargatal.

  • El tast de la Gran Anaconda: la redescoberta de les grues siberianes quan es creien extingides
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: la redescoberta de les grues siberianes quan es creien extingides

    El naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal fa un viatge al cor de la Xina, al llac Poyang, convertit en santuari de grues siberianes que s'hi aturen fugint de l'hivern a Sibèria. També escoltarem la crònica del viatger i escriptor Josep Maria Romero, que inicia un viatge a l'est, tot resseguint la costa del sud-est asiàtic, per observar de prop la vida de la gent ordinària. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". I ens acostem a dos monestirs, el de Sant Pere del Burgal i el de Sant Genís de Bellera, o el que en queda, tot resseguint vells camins de muntanya i gaudint de paratges oblidats. A l'espai "Camins de casa", amb Joan Portell, pedagog, escriptor i viatger. De moment, fes-ne un tast!

  • "El braçalet de Nefertiti", un viatge al passat per descobrir antigues civilitzacions
    Escolta àudio

    "El braçalet de Nefertiti", un viatge al passat per descobrir antigues civilitzacions

    L'obsessió per descobrir les fonts del Nil ve de lluny, es remunta, es creu, al temps dels faraons. Ptolomeu II ja estava d'obsedit per aquesta idea, que uns quants mil·lennis després es va expandir per algunes generacions d'exploradors i d'aventurers europeus. El Nil Blau, un dels dos afluents principals del gran riu, no va ser menys. La cursa dels occidentals per trobar-ne el naixement la va guanyar el jesuïta espanyol Pedro Páez, si bé va ser l'escocès James Bruce qui se'n va endur els llorers de la glòria. Sigui com sigui, vora el Nil, i el Nil Blau en concret, és on va començar tot... o gairebé tot. Les aigües sacralitzades van veure néixer, créixer i desaparèixer civilitzacions que es van estendre mil·lennis en el temps, fins a quedar enterrades per la terra o per la sorra dels deserts. "El braçalet de Nefertiti" proposa un viatge al passat per descobrir què se'n va fer d'aquelles antigues civilitzacions. Amb Irene Cordón, doctora en arqueologia i història antiga.

  • El tast de la Gran Anaconda: Descobrir les fonts del Nil, una obsessió que ve de lluny
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Descobrir les fonts del Nil, una obsessió que ve de lluny

    L'obsessió per descobrir les fonts del Nil ve de lluny, es remunta, es creu, al temps dels faraons. Ptolomeu II ja estava d'obsedit per aquesta idea, que uns quants mil·lennis després es va expandir per algunes generacions d'exploradors i d'aventurers europeus. El Nil Blau, un dels dos afluents principals del gran riu, no va ser menys. La cursa dels occidentals per trobar-ne el naixement la va guanyar el jesuïta espanyol Pedro Páez, si bé va ser l'escocès James Bruce qui se'n va endur els llorers de la glòria. Sigui com sigui, vora el Nil, i el Nil Blau en concret, és on va començar tot... o gairebé tot. Les aigües sacralitzades van veure néixer, créixer i desaparèixer civilitzacions que es van estendre mil·lennis en el temps, fins a quedar enterrades per la terra o per la sorra dels deserts. "El braçalet de Nefertiti" proposa un viatge al passat per descobrir què se'n va fer d'aquelles antigues civilitzacions. Amb Irene Cordón, doctora en arqueologia i història antiga.

  • Lectures d'estiu per explorar llocs desconeguts situats fora del mapa
    Escolta àudio

    Lectures d'estiu per explorar llocs desconeguts situats fora del mapa

    "El laberint" és el nom que els "aventurers urbans" han posat a un complex de túnels, coves, passadissos i cambres subterrànies que s'estén sota mateix de les ciutats bessones de Minneapolis i Saint Paul, a Minnesota, als Estats Units. Es tracta d'un món perdut que es va arribar a oferir pràcticament verge i desconegut a una nova nissaga d'aventurers pioners. La sensació que ja es coneix fins al darrer racó de món, que s'ha explorat tot i que tot està cartografiat va impulsar aquest nou grup humà a explorar els anomenats "no llocs". Espais, illes o ciutats inversemblants que obren un nou horitzó de possibilitats als més agosarats. "El laberint" és un d'aquests espais recollits al llibre "Fuera del mapa. Un viaje extraordinario a lugares inexplorados", d'Alastair Bonnett. Si bé, de "no llocs", aquesta obra en recull fins a 48. Es tracta d'una de les quatre lectures que ens proposa l'editor, escriptor i viatger Enric Soler.

  • El tast de la Gran Anaconda: Una proposta per descobrir llocs fora del mapa
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Una proposta per descobrir llocs fora del mapa

    "El Laberint" és el nom que els "aventurers urbans" han posat a un complex de túnels, coves, passadissos i cambres subterrànies que s'estén dessota mateix de les ciutats bessones de Minneapolis i Saint Paul, a Minnesota, Estats Units. Es tracta d'un món perdut que es va arribar a oferir pràcticament verge i desconegut per una nova nissaga d'aventurers pioners. La sensació que ja es coneix fins al darrer racó de món, que s'ha explorat tot i que tot està cartografiat va impulsar aquest nou grup humà a explorar els anomenats "no llocs", espais, illes o ciutats inversemblants que obren un nou horitzó de possibilitats als més agosarats. "El Laberint" és un d'aquests espais recollits al llibre "Fuera del mapa. Un viaje extraordinario a lugares inexplorados", d'Alastair Bonnett. Si bé aquesta obra en recull fins a 48, de "no llocs". Es tracta d'una de les quatre lectures que ens proposa l'editor, escriptor i viatger Enric Soler.

  • Pujar a la moto per fer mils de quilòmetres i veure com van canviant les civilitzacions
    Escolta àudio

    Pujar a la moto per fer mils de quilòmetres i veure com van canviant les civilitzacions

    El mar d'Aral era el punt mític del viatge d'Agustí Carmona. Com sempre, va sortir des de Ripollet, sol i en moto, disposat a cobrir els aproximadament 18.000 quilòmetres de la seva particular ruta de la seda, en cinc o sis setmanes de viatge. "Viatjar en moto suposa tensió, perquè no vas aïllat de l'exterior", explica. "Si bufa el vent, ho pateixes; si plou, ho pateixes; si els camions et tiren pedres, te les menges. Mentre avances, veus com van canviant les civilitzacions, els estils arquitectònics... i és quan perds de vista l'autopista que comença el veritable viatge". I l'autopista es va acabar a Geòrgia. L'Agustí va creuar les muntanyes del Caucas i el mar Caspi... a bord d'un ferri que navegava esquivant el laberint de plataformes petrolíferes. I va arribar al mar d'Aral, però el mar ja no hi era. I hi havia ports i vaixells avarats enmig del desert. Corroïts pel temps. I poblacions de costa amb closques de petxines, xarxes de pesca i platges. Només hi faltava el mar. Després van venir Bukhara, Khivà i Samarkanda. I una sorpresa inesperada.

  • El tast de "La Gran Anaconda": Poblacions de costa amb closques de petxines, però sense mar
    Escolta àudio

    El tast de "La Gran Anaconda": Poblacions de costa amb closques de petxines, però sense mar

    El mar d'Aral era el punt mític del viatge d'Agustí Carmona. Com sempre, va sortir des de Ripollet, sol i en moto, disposat a cobrir els aproximadament 18.000 quilòmetres de la seva particular Ruta de la Seda, en cinc o sis setmanes de viatge. "Viatjar en moto suposa tensió, perquè no vas aïllat de l'exterior", explica. "Si bufa el vent, ho pateixes; si plou, ho pateixes; si els camions et tiren pedres, te les menges... Mentre avances, veus com van canviant les civilitzacions, els estils arquitectònics.... i és quan perds de vista l'autopista que comença el veritable viatge". I l'autopista es va acabar a Geòrgia. L'Agustí va creuar les muntanyes del Caucas i el mar Caspi... a bord d'un ferri que navegava esquivant el laberint de plataformes petrolíferes. I va arribar al mar d'Aral, però el mar ja no hi era. Hi havia ports i vaixells avarats enmig del desert. Corroïts pel temps. I poblacions de costa amb closques de petxines, xarxes de pesca i platges. Només hi faltava el mar. Després va venir Bukhara, Khivà i Samarkanda. I una sorpresa inesperada.

  • Remuntant el Mar Roig, a cinc anys sense mitjons
    Escolta àudio

    Remuntant el Mar Roig, a cinc anys sense mitjons

    Suakin és una ciutat sudanesa de ressonàncies mítiques. El que més va impressionar Laura Alameda i Joan Antoni Afonso quan hi van posar els peus van ser els homes de gran talla que hi van veure "armats amb espases", afirmen, "tan altes com nosaltres". La Laura i en Joan Antoni eren en plena travessia de sud a nord del mar Roig, saltant de port en port. També s'arreceraven en antics llits fluvials inundats pel mar que s'endinsen al desert. Vet aquí el fort contrast entre la terra estèril que els envoltava a la superfície i l'explosió de vida que hi havia sota l'aigua.

  • El tast de la Gran Anaconda: el contrast d'una terra estèril i una aigua plena de vida al mar Roig
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: el contrast d'una terra estèril i una aigua plena de vida al mar Roig

    Suakin és una ciutat sudanesa de ressonàncies mítiques. El que més va impressionar Laura Alameda i Joan Antoni Afonso quan hi van posar els peus van ser els homes de gran talla que hi van veure "armats amb espases", afirmen, "tan altes com nosaltres". La Laura i en Joan Antoni eren en plena travessia de sud a nord del mar Roig, saltant de port en port. També s'arreceraven en antics llits fluvials inundats pel mar que s'endinsen al desert. Vet aquí el fort contrast entre la terra estèril que els envoltava a la superfície i l'explosió de vida que hi havia sota l'aigua

  • Nòmades digitals
    Escolta àudio

    Nòmades digitals

    Hi ha persones per qui el wifi és la brúixola que guia els seus viatges. Es tracta de professionals "freelance", autònoms, que es desplacen pel món a la recerca d'aquesta tecnologia de xarxa sense fils que permet intercanviar dades o connectar-se a internet. Cadascú és una entitat autònoma en si mateix, un mena de microempresa que es mou amunt i avall amb la motxilla, l'ordinador i les seves idees. Són nòmades digitals, caçadors de wifi que cerquen espais on assentar-se temporalment per treballar.

  • El tast de la Gran Anaconda: aillats però connectats, viatjar pel mon amb les seves idees
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: aillats però connectats, viatjar pel mon amb les seves idees

    Hi ha persones per qui el wifi és la brúixola que guia els seus viatges. Es tracta de professionals "freelance", autònoms, que es desplacen pel món a la recerca d'aquesta tecnologia de xarxa sense fils que permet intercanviar dades o connectar-se a internet. Cadascú és una entitat autònoma en si mateix, un mena de microempresa que es mou amunt i avall amb la motxilla, l'ordinador i les seves idees. Són nòmades digitals, caçadors de wifi que cerquen espais on assentar-se temporalment per treballar.

  • Salvar vides arreu, la tasca incansable del doctor Jaume Ollé
    Escolta àudio

    Salvar vides arreu, la tasca incansable del doctor Jaume Ollé

    "Podríem no saber-ho però cada passejant que trobem pel camí és una cita que teníem pendent". Jaume Ollé n'ha trobat un grapat de passejants en el camí recorregut arreu del planeta com a metge. Des de ben d'hora el doctor Ollé va triar el món per exercir la medicina. El món més pobre, els països econòmicament més desafavorits, com Haití, la República Dominicana, Uganda, Etiòpia o Djibuti, entre d'altres. Països on el metge treballa amb enormes limitacions tant diagnòstiques com terapèutiques i on no ha de retre comptes davant de ningú. "Segueix lluitant com si la lluita servís d'alguna cosa; segueix treballant com si la feina servís d'alguna cosa" deia Krishna. I el doctor Ollé ho ha complert. S'ha passat més de tres dècades atenent gent que viu amb absència absoluta de perspectives de futur, en països on la pobresa endèmica redueix la vida a poc més que la mera supervivència. Difícil d'imaginar. Però mai s'ha resignat a acceptar que el patiment o la misèria no tinguin remei. Un dia un rabí de Brooklyn li va dir: "Si pots salvar una vida, salvaràs el món". I Jaume Ollé ho ha intentat, malgrat considerar que el món és insalvable. "Un metge al món" amb el doctor Jaume Ollé, fundador d'ACTMÓN.