TOTS ELS ÀUDIOS

  • Salvar vides arreu, la tasca incansable del doctor Jaume Ollé
    Escolta àudio

    Salvar vides arreu, la tasca incansable del doctor Jaume Ollé

    "Podríem no saber-ho però cada passejant que trobem pel camí és una cita que teníem pendent". Jaume Ollé n'ha trobat un grapat de passejants en el camí recorregut arreu del planeta com a metge. Des de ben d'hora el doctor Ollé va triar el món per exercir la medicina. El món més pobre, els països econòmicament més desafavorits, com Haití, la República Dominicana, Uganda, Etiòpia o Djibuti, entre d'altres. Països on el metge treballa amb enormes limitacions tant diagnòstiques com terapèutiques i on no ha de retre comptes davant de ningú. "Segueix lluitant com si la lluita servís d'alguna cosa; segueix treballant com si la feina servís d'alguna cosa" deia Krishna. I el doctor Ollé ho ha complert. S'ha passat més de tres dècades atenent gent que viu amb absència absoluta de perspectives de futur, en països on la pobresa endèmica redueix la vida a poc més que la mera supervivència. Difícil d'imaginar. Però mai s'ha resignat a acceptar que el patiment o la misèria no tinguin remei. Un dia un rabí de Brooklyn li va dir: "Si pots salvar una vida, salvaràs el món". I Jaume Ollé ho ha intentat, malgrat considerar que el món és insalvable. "Un metge al món" amb el doctor Jaume Ollé, fundador d'ACTMÓN.

  • El camí de Shikoku, un pelegrinatge per 88 temples: anem al Japó amb Xavier Moret
    Escolta àudio

    El camí de Shikoku, un pelegrinatge per 88 temples: anem al Japó amb Xavier Moret

    L'illa de Shikoku està encerclada per un collaret de 88 temples. Recorre'ls és feina de milers de pelegrins que cada dia s'hi posen abillats amb quimono blanc, barret cònic de palla, un sarró amb menjar i un bastó, que quan acaben el pelegrinatge deixen recolzat a l'últim santuari. A cada temple és preceptiu seguir un detallat cerimonial, i abans de reprendre el camí, que t'estampin el segell corresponent al carnet del pelegrí. És l'única manera de demostrar que has culminat el recorregut per ser mereixedor del diploma que acredita la gesta. Xavier Moret es va convertir en pelegrí durant uns dies, per bé que només es va atansar a uns quants dels 88 temples. Un d'aquests, el més alt, situat al capdamunt d'una muntanya a la remota vall de Lia, on diu la llegenda que alguns soldats de guerres antigues s'hi van amagar i no els van trobar mai. Els 88 temples de l'illa de Shikoku, al Japó. Voltant el món amb Xavier Moret.

  • El tast de la Gran Anaconda: La vall de Lia, a l'illa de Shikoku, 88 temples per visitar
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: La vall de Lia, a l'illa de Shikoku, 88 temples per visitar

    L'illa de Shikoku esta encerclada per un collaret de 88 temples. Recorre'ls és feina de milers de pelegrins que cada dia s'hi posen abillats amb quimono blanc, barret cònic de palla, un sarró amb menjar i un bastó que quan acaben el pelegrinatge deixen repenjat a l'últim santuari. A cada temple és preceptiu seguir un detallat cerimonial, i abans de reprendre el camí, que t'estampin el segell corresponent al carnet del pelegrí. És l'única manera de demostrar que has culminat el recorregut per ser mereixedor del diploma que acredita la gesta. Xavier Moret es va convertir en pelegrí durant uns dies, per bé que només es va atansar a uns quants dels 88 temples. Un, el més alt, situat al capdamunt d'una muntanya a la remota vall de Lia, on diu la llegenda que alguns soldats de guerres antigues s'hi van amagar i no els van trobar mai. Els 88 temples de l'illa de Shikoku, al Japó. Voltant el món amb Xavier Moret.

  • Seguint el rastre de "Les Tres Joies" amb Agustí Pàniker, viatge fins a Bodhgaia
    Escolta àudio

    Seguint el rastre de "Les Tres Joies" amb Agustí Pàniker, viatge fins a Bodhgaia

    A l'Índia hi ha un cens d'homes i dones ascetes, saddhus o renunciants d'uns uns cinc milions de persones. El seu equivalent a Occident serien els monjos. Persones que opten per trencar amb tot i retirar-se de la vida civil, sols o en grup, amb l'objectiu d'alliberar-se del dolor terrenal, a la recerca del veritable coneixement i, en definitiva, de la genuïna llibertat. Un dels arquetipus d'aquesta figura és Buda. La llegenda diu que Buda es va il·luminar assegut a l'ombra d'una figuera de Bengala, a Bodhgaia, estat de Bihar. Agustí Pàniker viatja fins a Bodhgaia, el lloc més sagrat a l'Índia, lligat a la vida del Buda, seguint el rastre de "Les Tres Joies". Un viatge que ens portarà a descobrir els pilars fonamentals del budisme, doctrina filosòfica oriental basada en les ensenyances de Siddartha Gautama.

  • El tast de la Gran Anaconda: El lloc més sagrat a l'Índia lligat a la vida de Buda
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: El lloc més sagrat a l'Índia lligat a la vida de Buda

    A l'Índia hi ha un cens d'homes i dones ascetes, sadhus o renunciants d'uns cinc milions de persones. El seu equivalent a Occident serien els monjos. Persones que opten per trencar amb tot i retirar-se de la vida civil, sols o en grup, amb l'objectiu d'alliberar-se del dolor terrenal, a la recerca del veritable coneixement i, en definitiva, de la genuïna llibertat. Un dels arquetipus d'aquesta figura és Buda. La llegenda diu que Buda es va il·luminar assegut a l'ombra d'una figuera de Bengala, a Bodhgaia, estat de Bihar. Agustí Pàniker viatja fins a Bodhgaia, el lloc més sagrat a l'Índia lligat a la vida de Buda seguint el rastre de "Les tres joies". Un viatge que ens portarà a descobrir els pilars fonamentals del budisme, doctrina filosòfica oriental basada en les ensenyances de Siddartha Gautama.

  • Sabries situar-nos al mapa "Garbage patch"?
    Escolta àudio

    Sabries situar-nos al mapa "Garbage patch"?

    Ens referim avui al país, de fet al continent, més inestable del món: l'Estat Federal de la Taca d'Escombraries, proclamat de forma solemne des de la seu de la Unesco l'abril del 2013. L'Estat Llunyà, com també l'anomenen, perquè quan ens desfem de les escombraries ens n'oblidem. Aquest nou estat no té terra ferma sinó una superfície de deixalles que suren al mar com una immensa escudella barrejada. Des de la dècada dels anys 90, en què es va descobrir una gran taca de deixalles al nord de l'Oceà Pacífic, fins ara, se n'han descobert un total de cinc, que afecten tots els oceans del planeta. Si les ajuntéssim totes formaríem una "sopa de brutícia-continent" d'uns setze milions de quilòmetres quadrats. O el que és el mateix, una superfície equivalent a la de Rússia, el país més gran del món. El problema és que l'Estat Federal de la Traca d'Escombraries continua creixent, perquè tots nosaltres seguim generant deixalles.

  • El tast de la Gran Anaconda: "L'estat llunyà", de fet el continent més inestable el món
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: "L'estat llunyà", de fet el continent més inestable el món

    Ens referim avui al país, de fet al continent, més inestable del món: l'Estat Federal de la Taca d'Escombraries, proclamat de forma solemne des de la seu de la Unesco, l'abril del 2013. L'Estat Llunyà, com també l'anomenen, perquè quan ens desfem de les escombraries ens n'oblidem. Aquest nou estat no té terra ferma sinó una superfície de deixalles que suren al mar com una immensa escudella barrejada. Des de la dècada dels anys 90, en què es va descobrir una gran taca de deixalles al nord de l'Oceà Pacífic, fins ara, se n'han descobert un total de cinc, que afecten tots els oceans del planeta. Si les ajuntéssim totes formaríem una "sopa de brutícia-continent" d'uns setze milions de quilòmetres quadrats. O el que és el mateix, una superfície equivalent a la de Rússia, el país més gran del món. El problema és que L'Estat Federal de la Traca d'Escombraries continua creixent, perquè tots nosaltres seguim generant deixalles.

  • Fent camí des de Bangkok a Barcelona, una aventura a peu
    Escolta àudio

    Fent camí des de Bangkok a Barcelona, una aventura a peu

    La Jenn Baljko i en Lluís López Bayona han esdevingut una mica pagesos, sempre estan pendents del temps. No en va viuen a l'aire lliure des del gener del 2016, quan es van calçar les botes a Bangkok i van començar a caminar cap a Barcelona. Des de llavors s'han succeït els hiverns, les primaveres, els estius, les tardors. La xafogor, el vent, el fred, la pluja, els dies i les nits. "És viure al dia, cada dia. I cada dia és una aventura", afirmen. Durant el seu llarg camí només hi ha hagut tres estats que no han pogut creuar: el Pakistan, l'Afganistan i el Turkmenistan. La resta els han travessat tots, sempre cap a l'oest, perseguint les postes de sol. Superant els reptes quotidians de trobar aigua potable, menjar i un lloc per fer nit. A peu des de Bangkok fins a Barcelona, la llarga caminada de Jenn Baljko i Lluís López Bayona.

  • El tast de la Gran Anaconda: La Jenn i en Lluís tornen a peu des de Bangkok fins a Barcelona
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: La Jenn i en Lluís tornen a peu des de Bangkok fins a Barcelona

    La Jenn Baljko i en Lluís López Bayona han esdevingut una mica pagesos, sempre estan pendents del temps. No en va viuen a l'aire lliure des del gener del 2016, quan es van calçar les botes a Bangkok i van començar a caminar cap a Barcelona. Des de llavors s'han succeït els hiverns, les primaveres, els estius, les tardors. La xafogor, el vent, el fred, la pluja, els dies i les nits. "És viure al dia, cada dia. I cada dia és una aventura", afirmen. Durant el seu llarg camí només hi ha hagut tres estats que no han pogut creuar: el Pakistan, l'Afganistan i el Turkmenistan. La resta els han travessat tots, sempre cap a l'oest, perseguint les postes de sol. Superant els reptes quotidians de trobar aigua potable, menjar i un lloc on fer nit. A peu des de Bangkok fins a Barcelona, la llarga caminada de Jenn Baljko i Lluís López Bayona.

  • Tresc per la vall de Tusheti, Geòrgia
    Escolta àudio

    Tresc per la vall de Tusheti, Geòrgia

    Assentada al vessant nord del Gran Caucas, la vall de Tusheti, a Geòrgia, és famosa per les seves cases-fortalesa i per un conjunt d'enigmàtiques torres fortificades. Es tracte de construccions de pedra seca de l'Edat Mitjana basades en les necessitats locals de defensa. El Caucas sermpe ha estat un trenca closques ètnic on hi persisteixen tensions adormides. L'investigador Jofre Rocabert ens convida a compartir una travessa a peu per les muntanyes de la regió.

  • Rere les passes del lleopard de les neus, amb Oriol Alamany, fotògraf de natura i viatges
    Escolta àudio

    Rere les passes del lleopard de les neus, amb Oriol Alamany, fotògraf de natura i viatges

    El lleopard de les neus és, per a molts, un dels animals més mítics i somiats. Oriol Alamany, fotògraf de natura, no és aliè a la premissa. Per ell, a més a més, aquest animal aplega dues de les seves dèries: els felins i les muntanyes. Pocs animals amaguen tanta llegenda com la pantera de les neus. Bestiola esquerpa per naturalesa, són molt pocs els que l'han poguda observar en llibertat, sobre el terreny, en el seu hàbitat natural. És en el fet de ser esmunyedís on potser rau la seva supervivència. Rere la petja del lleopard de les neus, per l'Himàlaia, amb Oriol Alamany, fotògraf de natura i viatges.

  • El tast de la Gran Anaconda: "El lleopard de les neus", un dels animals més mítics de l'Himàlaia
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: "El lleopard de les neus", un dels animals més mítics de l'Himàlaia

    Aquest cap de setmana anirem a l'Himàlaia, i us parlarem del lleopard de les neus. Aquesta esquerpa bestiola està considerada un dels animals més mítics i llegendaris de l'Himàlaia. El fotògraf de natura i viatges Oriol Alamany relata les seves tres expedicions fotogràfiques per observar-lo.

  • Descobrirem tots els secrets de la família de Rabindranath Tagore, a Jorasanko
    Escolta àudio

    Descobrirem tots els secrets de la família de Rabindranath Tagore, a Jorasanko

    Jorasanko va ser la llar ancestral dels Tagore, la família hindú més rica i important de l'Índia, a mitjans del segle XIX, principis del XX. En allà s'hi feia de tot. S'hi feia teatre, s'hi publicaven revistes, s'hi feien traduccions i també política. Quan els nois de la casa complien catorze o quinze anys els casaven amb nenes de cinc, sis o set anys. Aquestes nenes arribaven a Jorasanko amb palanquí, vestides com si fossin nines. Enjoiades, plenes de perles, de brillants i d'or, de braçalets. Arribaven precioses. I aquestes "nines" deixaven les seves famílies respectives per sempre per anar a viure a casa dels sogres. Però més enllà de la brillantor d'aquestes "nines" i més enllà també del fet de ser la casa on va néixer i viure Rabindranath Tagore, personatge venerat, mític, a tota l'Índia, de portes endins, Jorasanko tancava molts més secrets. Viatge a la casa dels Tagore, amb Ana Maria Briongos, viatgera i escriptora.

  • El tast de la Gran Anaconda: Els secrets de les nenes hindús de la família Tagore a Jorasanko
    Escolta àudio

    El tast de la Gran Anaconda: Els secrets de les nenes hindús de la família Tagore a Jorasanko

    Jorasanko va ser la llar ancestral dels Tagore, la família hindú més rica i important de l'Índia, a mitjans del segle XIX, principis del XX. En allà s'hi feia de tot. S'hi feia teatre, s'hi publicaven revistes, s'hi feien traduccions i també política. Quan els nois de la casa complien catorze o quinze anys els casaven amb nenes de cinc, sis o set anys. Aquestes nenes arribaven a Jorasanko amb palanquí, vestides com si fossin nines. Enjoiades, plenes de perles, de brillants i d'or, de braçalets. Arribaven precioses. I aquestes "nines" deixaven les seves famílies respectives per sempre per anar a viure a casa dels sogres. Però més enllà de la brillantor d'aquestes "nines i més enllà també del fet de ser la casa on va néixer i viure Rabindranath Tagore, personatge venerat, mític, a tota l'Índia, de portes endins, Jorasanko tancava molts més secrets. Viatge a la casa dels Tagore, amb Ana Maria Briongos, viatgera i escriptora.

  • Els txums, les tendes tradicionals dels campaments dels nenets, a la península del Iamal
    Escolta àudio

    Els txums, les tendes tradicionals dels campaments dels nenets, a la península del Iamal

    Fa milers d'anys que els nenets de la península de Iamal, mantenen la seva mateixa forma de vida, gairebé inmutable. Es tracte del poble nòmada siberià més tradicional de tots. El seu dia a dia gira al voltant dels ramats de rens, que, en gran mesura, els guien i els marquen els desplaçaments estacionals. Viuen en família, agrupats en txums, les tendes tradicionals, que tenen el mateix perfil que els tipis de les primeres nacions nord-americanes. Els txums es cobreixen de pells de ren. Per cada txum calen unes 160 pells que els nenets triguen una mitjana de tres anys a aconseguir. Temps enrere, la riquesa d'un nenet es mesurava pel nombre de caps de bestiar que posseïa. Tot i que la península de Iamal és territori rus, en línies generals, els nenets se senten al marge de tot el que passa a Rússia, d'aquí els reiterats intents d'assimilació per part de Moscou. Viatgem a la terra dels nenets, amb Francesc Bailón, antropòleg.