Acabem el sardanet, com sempre, amb la rapada final. Després d'haver parlat de tot i de res, ara, Anna Tantinyà ens parla de les seves poques probabilitats de fer vaga per reivindicar sardanisme a les escoles, i Sergi Vives ens demostra que ell també vetlla perquè la sardana soni arreu.
Fira Mediterrània, la Direcció General de Cultura Popular, l'Agrupament d'Esbarts Dansires, els festivals ÉsDansa de Les Preses i Dansàneu de les Valls d'Àneu, la Federació d'Ateneus i aquest mateix programa han unit esforços pel que ha de ser el revulsiu més gran de l'àmbit de la dansa d'arrel. Tot un seguit de propostes que ja comencen a donar els seus fruits.
Aquesta setmana comencen els actes de celebració dels 50 anys de la Fundació d'Adifolk, l'associació per la difusió del folklore. Una entitat que ha vetllat sempre per fer arribar al nostre país les cultures populars d'arreu i que internacionalitza la catalana any rere any.
Us presentem "Retrobestiari", una mirada al passat. El record a una època passada amb reflexions actuals. Un projecte col·lectiu que fa referència als anys 70 i 80 del segle XX, quan amb la recuperació de la democràcia a Catalunya comença la revifada i el renaixement del bestiari festiu. Un treball coral que explica i analitza en primera persona com va ser el retorn de la festa popular al carrer i de quina manera es va viure.
Anna Tantinyà s'atreveix a fer-ho tot, fins i tot una reversió dels maresmencs The Tyets. En aquest cas, amb "De l'1 al què", "sardanitzant-lo" i portant-lo a llocs on ni els mateixos autors s'haurien atrevit a entrar. Ara només falta que ells versionin una sardana. I Sergi Vives busca les connexions sardanistes de Rosalía. Sí, a sarda.net.
Aquí dos ítems que poden anar junts i que poden fer explosionar algun cap: com celebrar un carnaval sardanista? Doncs sí, coses de l'Anna Tantinyà. I l'altre, un altre grup de darrera fornada que utilitza la cobla? En portem tres en tres setmanes. Això comença a ser preocupantment positiu. Al final, els sardanistes no tindrem raó de queixar-nos. Però ho farem. És essència.
El joc de paraules era fàcil: re-véssame com a bar on hi poden sonar sardanes revesses. Sardanes revesses, és clar. Aquest és el concepte desenvolupat i tergiversat de l'Anna Tantinyà als seus particulars Quaderns. I Sergi Vives, que continua descobrint grups de música actuals, joves i moderns on (oh!) parlen de sardanes! És un canvi de tendència? De moment només és un fet.
Què pot passar si una filla crea una colla sardanista alternativa? És el què li passa a l'Anna als Quaderns Tantinyanna. La creació de la primera colla de caràcter gòtic del campionat sardanista podria ser una realitat. En la seva realitat paral·lela, és clar. I Sergi Vives ens parla del tema de Rigoberta Bandini "Aviam què passa", on apareix una sardana pel mig. És una picada d'ullet que no ens passa per alt al "Sarda.net".
Anna Tantinyà fa un pas més en la seva evolució surrealista cap al sardanisme més pragmàtic, i engega una campanya de televenda sardanista. Espardenyes a preu de saldo, i amb sola d'espart històrica! I Sergi Vives aprofita per retreure amargors a en Quim.
La recta final del "Sarda.net" és, sense cap mena de dubte, el reducte de la insolència. On l'Anna Tantinyà es deixa anar i en Sergi Vives rebenta. I si no, escolteu-lo. Quins són els 22 propòsits sardanistes de l'any? Coses de l'Anna. I qui s'atreviria a punxar sardanes a un híper? Doncs en Sergi. Sí.
No té res a veure, però al "Sardanet" ja ho fem, això: barrejar conceptes. El tió obre mires i no es deixa picar. I a la inauguració de la torre de la Mare de Déu, Sergi Vives descobreix uns quants secrets. Sobre Marc Timón. Imagina't!
A la relliscada final del programa, Anna Tantinyà enyorarà els concursos i les finals, en un monòleg interior interromput melodramàtic, però consistent. Sergi Vives ens proposa les seves mentides certes i Jordi Feliu, de la Selvatana, ens exposa un anecdotari. Tot, ara i aquí.