TOTS ELS ÀUDIOS

  • Patent número 139121: la revolució en el món de la moda
    Escolta àudio

    Patent número 139121: la revolució en el món de la moda

    Es deia Jacob Davis, feia de sastre a Sacramento i, com havia acordat amb el seu soci Levi Strauss, aquell dia va anar a l'Oficina de Patents de San Francisco per registrar un nou producte. Eren uns pantalons de sarga de Gènova i tintats amb blavet de Nimes. Tenien dobles costures i tres butxaques amb reforços metàl·lics -idea seva- per evitar que s'estripessin. Sembla que li havien demanat que reforcés les butxaques dels pantalons dels treballadors de les mines, per evitar perdre les palletes d'or que hi guardaven. Hi ha qui defensa que la comanda autèntica és més mundana.

  • Mercè Rodoreda: retrat trencat
    Escolta àudio

    Mercè Rodoreda: retrat trencat

    Mercè Rodoreda mor el 13 d'abril de 1983 a Girona i és enterrada a Romanyà de la Selva, quan té 74 anys. Ara en fa 30.

  • 100  anys de la Casa Milà, molt més que una façana
    Escolta àudio

    100 anys de la Casa Milà, molt més que una façana

    La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és el reflex de la plenitud artística de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, i si quan va ser construïda i acabada no tothom la va entendre. Ara, passats 100 anys, se la considera una icona de la ciutat de Barcelona i d'un estil irrepetible: imitat i mai superat. A La Pedrera s'hi van fer moltes coses per primera vegada i no tothom va saber valorar ni entendre tanta innovació, imaginació i enginy. Gaudí no va respectar les normes urbanístiques establertes, ni va acontentar del tot els seus clients. Tot i les diferències, les mofes i les dificultats, aquell encàrrec s'ha convertit en monument nacional i en Patrimoni de la Humanitat, sense perdre el seu objectiu: ser una casa de l'Eixample barceloní que des del primer moment no va deixar indiferent ningú. Antoni Gaudí va dir "Ser original és tornar als orígens", potser no en va fugir mai?

  • La capella Sixitina: la mà de l'home, el dit de Déu
    Escolta àudio

    La capella Sixitina: la mà de l'home, el dit de Déu

    Quan ho donaràs per bo? Quan ho acabi... Aquesta pregunta i aquesta resposta es repeteixen sovint entre el Sant Pare Juli II della Rovere i l'artista Miquel Àngel Buonarroti. El primer encarrega la decoració de la volta de la Capella Sixtina i s'impacienta amb el segon, que treballa sol i més d'una vegada, abandona el projecte. Miquel Àngel es considera escultor i no veu amb bons ulls fer de pintor. La topada de dos egos combatius fa possible una obra colossal. Els estira-i-arronsa es repeteixen durant 4 anys, els que van des de l'encàrrec, el 1508, fins al dia que es retira la bastida: el 31 d'octubre de 1512. L'endemà, l'u de novembre de 1512, Juli II diu missa a la Capella Sixtina. Són pocs els escollits que poden veure els frescos que finalment adornen el sostre. Amb els temps s'ha convertit en un lloc de visita obligada, tot i que comença a ser víctima del seu propi èxit.

  • La por roja. Presumpció de culpabilitat
    Escolta àudio

    La por roja. Presumpció de culpabilitat

    L'obsessió i la paranoia van marcar la carrera política de Joseph Raymond McCarthy, el senador de Wisconsin que el 1950 va organitzar una "caça de bruixes" contra el comunisme en plena guerra freda. Quedava lluny l'aliança entre els Estats Units d'Amèrica i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques contra el nazisme. Començava el "McCarthysme", un període trist i fosc de la història del país de les llibertats. En parlem amb Roman Gubern, Josep Maria Caparrós i Devora Espinosa.

  • La història de la Generalitat
    Escolta àudio

    La història de la Generalitat

    Edició dedicada a la història de la Generalitat, amb Ma Teresa Mallol, cap del departament d'Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals i presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans; Miquel Pérez Latre, arxiver tècnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya, i Jordi Casassas, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

  • The Beatles, 4 nois de Liverpool que van canviar el món
    Escolta àudio

    The Beatles, 4 nois de Liverpool que van canviar el món

    Per uns, enviats de Déu. Per altres, enviats del dimoni. Més enllà de la música, van canviar tota una generació, van agitar la societat, van fer saltar pels aires les normes establertes sobre el sexe, la religió, les drogues, l'autoritat, la moda.L'1 de maig de 1966, a l'Empire Pool de Wembley, davant 10.000 persones, van fer el que seria el seu últim concert en públic al Regne Unit. Quina nit, la d'aquells anys.Amb la participació del Doctor Antoni Bulbena, director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar de Barcelona; Jordi Sierra i Fabra, escriptor i autor de 'Diario de los Beatles' i 'Diccionario de los Beatles'; Carles Moreno, bateria del grup Abbey Road; Roger Martínez, sociòleg i professor d'Art i Humanitats UOC; Antoni Miquel Cervero, 'Leslie' vocalista de Los Sírex; Josep Lorman, escriptor i autor de 'L'any que van venir els Beatles'; Daniel Montes, cap de productes d'EA Games, i Esther Moreno, 16 anys i filla del bateria dels Abbey Road.

  • El Titànic: metàfora d'un segle
    Escolta àudio

    El Titànic: metàfora d'un segle

    Ara fa 100 anys del naufragi del Royal Mail Steamer Titànic. Un succés que amb el pas dels anys ha adquirit dimensions de mite i ens sembla interessant comprovar si el Titànic és la metàfora del temps que vivim? En parlem amb Sara Masó, Carles Bonet, Ferran Sáez, Josep Ramoneda, Anna Maria Moix, Enric Gomà, Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina.

  • Internet: la vida en un clic
    Escolta àudio

    Internet: la vida en un clic

    In-ter-net, tres síl·labes que han canviat el món. Una revolució pacífica i tecnològica que afecta tota la societat, permet comunicar-se, participar, intercanviar, comprar, opinar, vendre i/o interactuar ja sigui amb el correu electrònic o a través d'una connexió amb l'ordinador d'altres persones d'arreu del món. Internet és molt més que una xarxa d'ordinadors o que un servei d'informació, internet és una gran finestra oberta a tothom. En parlem amb Salvador Alsius, David Núñez, Vicent Partal, Jordi Sellas, Joan Manuel Tresserras, Armand de Fluvià, Patrícia Gabancho, Josep Maria Martí, Paco Mir i Miguel Poveda.

  • Montserrat Roig: el do de la seducció, la virtut de la tenacitat
    Escolta àudio

    Montserrat Roig: el do de la seducció, la virtut de la tenacitat

    Deia que escrivia perquè l'estimessin i ... ho va aconseguir. En aquesta edició de Dossier CR hi participen: Josep Maria Castellet, crític literari, assagista i editor; Marta Pessarrodona, poeta i escriptora;Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista; Roger Sempere, fill de Montserrat Roig i professor d'institut; Pilar Aymerich, fotògrafa especialista en retrat i reportatge; Edmon Gimeno, presoner deportat dels camps de Buchenval, Dora i Bergen-Belsen; Isabel Clara Simó, escriptora; Marina Rossell, cantant; Teresa del Hoyo, coordinadora general de l'Amical Ravensburg; Oriol Bohigas, arquitecte; Guillermina Motta, cantant; Dolors Oller, catedràtica de Teoria de la Literatura de la Universitat Pompeu Fabra; Rosa Toran, historiadora i presidenta de l'Amical Mauthausen.

  • Justícia sense fronteres: 65 anys després del Judici de Nuremberg
    Escolta àudio

    Justícia sense fronteres: 65 anys després del Judici de Nuremberg

    La justícia universal és un objectiu relativament recent de la humanitat. El Tribunal de Nuremberg, que va dictar les primeres sentències fa 65 anys, va ser el punt de partida, va fixar penes de mort pels crims contra la humanitat i va posar les bases de la internacionalitat del dret. Actualment, 10 anys després de l'11-S, són molts els països que no respecten el dret internacional i augmenten el pressupost en armament. La força s'imposa al dret. Un panorama complicat que no assenyala un camí fàcil per aconseguir una justícia sense fronteres.

  • Òmnium cultural: 50 anys al servei d'aquest poble
    Escolta àudio

    Òmnium cultural: 50 anys al servei d'aquest poble

    Òmnium cultural és el nom d'una entitat catalana creada per la societat civil per superar les limitacions que el règim franquista imposava a la llengua, la cultura i el poble de Catalunya. Els inicis van ser possibles gràcies al mecenatge i la feina de ciutadans que es volien escapar de l'anomalia que suposava no poder fer servir ni aprendre la llengua pròpia. Classes de català, premis literaris, federacions culturals, homenatges són activitats i obres d'aquesta entitat que cobria els serveis que no proporcionava l'administració pública. Moltes persones han col·laborat a fer possible el seu funcionament, les inèrcies han estat diverses, i diferents, les motivacions que ha aglutinat. Òbviament també hi ha hagut dissensions. Cinquanta anys més tard, en un règim democràtic, Òmnium cultural té 23.000 socis i 27 seus repartides per tot el principat, ha organitzat campanyes, ha convocat manifestacions pel dret a decidir i ha afegit la cohesió social al seu eslògan.

  • De xarop a refresc universal: 125 anys de Coca-Cola
    Escolta àudio

    De xarop a refresc universal: 125 anys de Coca-Cola

    El 8 de maig de 1886, vuit dies després que el president dels Estats Units Andrew Johnson promulgués la llei que establia les 8 hores de treball diàries a Washington, i quatre més tard que Chicago fos l'escenari d'aldarulls entre policies i treballadors anarquistes amb un nombre indeterminat de víctimes, a Atlanta el farmacèutic John Stith Pemberton posava a la venda un xarop per fer passar el mal de cap, anomenat Coca-Cola. Un any més tard, Asa Candler li compra la patent i funda la Coca- Cola Company. El beuratge adequadament barrejat amb aigua de soda es ven a granel a 25 centaus de dòlar el mig litre, fins que el 1915 es comença a envasar en la famosa ampolla Countour Bottle. Els anys vint arriba a l'estat espanyol, però no és fins a la dècada dels 50 quan es popularitza. Durant la Segona Guerra Mundial, tots els soldats americans en tenien a l'abast, fossin on fossin. Quan acompleix els seus primers 125 anys, Coca-Cola és un dels productes més consumits i imitats del món...

  • Txernòbil: 25 anys. Alarma nuclear
    Escolta àudio

    Txernòbil: 25 anys. Alarma nuclear

    El 26 d'abril del 1986, quan passaven 23 minuts i 58 segons de la 1 de la matinada, una sèrie d'explosions van destruir el reactor i l'edifici del quart bloc energètic de la Central Elèctrica Atòmica de Txernòbil, a Ucraïna, situada a prop de la frontera amb Bielorússia. Se'l considera l'accident nuclear més greu i un dels grans desastres mediambientals de la història.

  • Tot recordant Lennon
    Escolta àudio

    Tot recordant Lennon

    Amb motiu del trentè aniversari de l'assassinat de John Lenon es recorda la seva obra. Lennon tenia 40 anys, havia estat un jove rebel, inconformista, creatiu, genial i pacifista. Un home amb contradiccions, sincer i passional. Amb la participació d'Albert Puig, crític musical, Àngel Llàcer, actor i director teatral, Artur Gaya, Quico el Cèlio, Carles Bosch, periodista, David Carabén, cantant-compositor, Gerard Quintana, cantant-compositor, Imma Colomer, actriu, Joel Joan, actor, Judith Mascó, model, Marta Ferrusola, Pau Riba, cantautor, Pere Tàpias, comunicador i gastrònom, Rosa Maria Calaf, periodista, i Xavier Sardà, periodista,