Avui tornem a parlar del projecte Liba Villavecchia Trio. La formació liderada pel saxofonista que es completa amb el baixista Àlex Reviriego i el bateria Vasco Trilla ja té un tercer disc al mercat. Una nova aventura discogràfica titulada "Muracik", on el trio fa un pas més en la consolidació del seu so, aquest cop comptant amb un element més: el trompetista portuguès Luis Vicente. Ara ja fa uns mesos els músics van estar assajant i enregistrant a Barcelona, i fent algun tast en escenaris com el de la desapareguda sala Milano. Una experiència que van repetir al Portalegre JazzFest (Portugal) i que ha reforçat el caràcter "explorador" del projecte. N'hem parlat amb el mateix Villavecchia.
Amb la nova temporada, el Palau refermarà l'aposta pel talent del país tot combinant-lo amb grans noms del panorama internacional. El lema "La música més humana" es deriva de l'atenció a la figura de l'heroi, que es troba en el rerefons de moltes grans obres de la història de la música que es podran sentir a la nova temporada, com "Una vida d'heroi" de Strauss, òbviament, però també l'"Idil·li de Sigfried" de Wagner, les dues Passions de Bach, la Simfonia "Tità" de Mahler, la "Tercera simfonia" i el Cinquè concert per a piano i orquestra de Beethoven, òperes com "Il giustino" de Vivaldi o "Il Tamerlano" de Händel o fins i tot el western americà. Ho han explicat en roda de premsa la directora artística adjunta del Palau, Mercedes Conde Pons, i Joan Ollé, director general del Palau de la Música Catalana.
Tornar als terrats de la ciutat el seu significat comunitari i convertir-los en escenaris de cultura per compartir, davant el creixement privatitzador de l'allotjament turístic: aquesta és la filosofia de fons del projecte "Terrats en cultura". Es tracta d'una iniciativa de l'associació cultural Coincidències, que es va engegar el 2013 i que un any més tornarà a diversos terrats --en aquest cas de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat--, i serà entre els dies 1 de juny i 27 de juliol. Enguany ha programat 5 propostes musicals. N'hem parlat amb Lola Armadàs, cofundadora de "Terrats en cultura" i directora de l'associació que ho organitza.
El Conservatori del Liceu ha posat en marxa enguany, entre d'altres, un nou cicle de concerts col·loqui titulat "Música +". En el marc d'aquesta programació, que ja ha tractat fins ara la relació de la música amb la natura i les migracions, demà tindrà lloc el tercer i últim concert, dedicat a la fusió entre la música i la física i que es titula "Música i física: exploració del cosmos des de les vibracions". Comptarà amb la participació en la part musical d'alumnes del centre i també amb els comentaris d'Eugenio Coccia, divulgador molt conegut a Itàlia i des de fa poc establert a Barcelona com a director de l'Institut de Física d'Altes Energies de la UAB. N'hem parlat amb el professor de violí del Conservatori del Liceu, Corrado Bolsi (a la foto).
A Vic ja està en marxa la 26a edició del festival de jazz que anualment acull la capital osonenca que, com és habitual, té un cartell que posa el focus en les mirades experimentals i innovadores, i que es desplega en una sèrie d'espais més enllà de la Jazz Cava de la ciutat. Fins al 12 de maig, punts com la plaça del Carbó, l'església dels Dolors o la Biblioteca Pilarín Bayés, a més de la Jazz Cava, acolliran una vintena de propostes nacionals i internacionals, amb actuacions com per exemple la del trio de Xavi Torres (a la foto). N'hem parlat amb Jordi Casadesús, director artístic de l'Alhambra Festival Jazz Vic.
504 concerts, 6 festivals, 15 cicles o sèries, 15 estrenes mundials, 18 estrenes nacionals, 51 obres patrimonials i 11 encàrrecs. Són algunes de les grans xifres de la propera temporada de L'Auditori, que tindrà per lema "Contra natura". La nova programació arriba farcida de grans noms, tant d'artistes com de compositors, i lògicament hi tindran una presència important les obres del repertori inspirades en la natura. Ho ha explicat en roda de premsa el director de L'Auditori, Robert Brufau.
Fa ben pocs dies, el Festival de Jazz de Barcelona ha confirmat una llista llarga de noms que participaran en la 56a. edició, i avui hi fem una ullada. Remarquem per començar que el mes de juliol hi haurà dos concerts a manera de pròleg del gruix del festival, que arribarà a la tardor. Es tracta del debut de la cantant islandesa Laufey i l'estrena del quart disc del tàndem Michel Camilo i Tomatito: la primera actuarà al Palau de la Música Catalana el 16 de juliol, i els segons al Teatre Auditori de Sant Cugat dos dies més tard. Aquestes confirmacions arriben després que ja s'han anat anunciant alguns dels artistes de l'edició, com Andrea Motis amb el seu trio Temblor (a la foto). Una edició que, com les anteriors, escalfa motors ja a la primavera, i que compta amb un públic entusiasta. N'han parlat en roda de premsa Tito Ramoneda, president de la promotora The Project, i Joan Anton Cararach, director artístic del festival.
La cinquena simfonia de Gustav Mahler serà la primera obra que se sentirà a la nova temporada de la Franz Schubert Filharmonia al Palau de la Música Catalana, que té per lema "Harmonia en expansió". De l'1 d'octubre del 2024 al 18 de maig del 2025 tindran lloc els vuit concerts programats amb obres del gran repertori, el debut de diversos artistes i la visita de grans noms nacionals i internacionals, com els dels cantants Núria Rial i José Antonio López, el violinista Maxim Vengerov, la directora Laurence Equilbey i la pianista Elisabeth Leonskaja, per exemple. N'ha parlat en roda de premsa Tomàs Grau, director titular i artístic de l'orquestra. Foto: Michal Novak.
Aquest dissabte al Teatre Kursaal de Manresa i el 25 de maig a la plaça de Sant Pere de Berga, tindrà lloc una nova edició del Memorial Ricard Cuadra, el concert que se celebra des del 1998, un any després de la mort prematura d'aquest mestre i amic de bona part dels organitzadors de la cita. La iniciativa reprèn una idea original de Cuadra, que, en cada ocasió, ha convidat un músic reconegut o singular a inspirar-se i treballar a partir de les músiques de la Patum. Enguany, l'artista convidat és el pianista menorquí Marco Mezquida (a la foto), de fama internacional, que no ha dubtat a acceptar la proposta. Abans, però, Robert Agustina i els músics de la banda del Memorial li han donat a conèixer amb tot detall les característiques del material de partida.
El guitarrista flamenc i compositor David Leiva acaba de publicar un projecte que combina música, literatura i paraula. Amb el títol "12 Flores", el músic --un dels guitarristes i investigadors del flamenc més ben considerats de l'actualitat i director artístic del festival Ciutat Flamenco-- ha unit dotze peces basades en el gènere flamenc i esquitxades de diversos gèneres musicals, i les relaciona amb la novel·la homònima que acompanya el disc, firmada per ell mateix: una trama que parteix d'un llegat familiar de 12 roses de vidre. N'hem parlat amb ell.
"El Museu Dansat" és un nou projecte pedagògic que sorgeix de la col·laboració entre l'Institut del Teatre i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, i que porta la dansa a l'equipament museístic de la mà d'un grup d'alumnes del Conservatori Professional de Dansa. En aquest cas, els ballarins dialoguen amb les peces de la col·lecció d'art modern situades a la Sala Oval del MNAC. Se n'han preparat tres sessions, la primera de les quals va tenir lloc el dia 7 d'abril. Aquest dissabte es podrà veure la segona. Tot plegat es va iniciar el mes d'octubre passat, amb una visita de l'alumnat al museu guiada per tècnics de l'equipament. Ens ho explica Xavier Benaque, cap d'Estudis del Conservatori Professional de Dansa.
Els dies 11 i 12 de juliol, per iniciativa de Barcelona Obertura i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, tindran lloc dos concerts a la platja de Sant Sebastià en el marc de la Regata Cultural, el programa d'activitats culturals que acompanyarà la Copa Amèrica. Serà la segona edició del cicle de concerts gratuïts "Clàssica a la platja", que l'any passat ja van posar en marxa el Palau de la Música Catalana, el Liceu i L'Auditori.
Dels llarguíssims rius de tinta que ha fet córrer el "Rèquiem" de Mozart al llarg de la història, un dels últims exemples és el llibre que el musicòleg Miguel Ángel Marín va publicar fa pocs mesos. L'estudi és fruit d'una primera aproximació prèvia de fa uns anys a partir de la qual l'autor es va adonar que hi havia una certa tradició en la recepció d'aquesta partitura a la península Ibèrica, especialment en ciutats petites i en dates molt primerenques, tant com a part de la litúrgia catòlica com en forma de concert. El llibre "El 'Réquiem' de Mozart. Una historia cultural", publicat per l'editorial Acantilado, deixa clares quines són les quatre principals ciutats de l'Estat on l'obra mozartiana va arribar primer: al llarg dels primers deu o dotze anys del segle XIX, ja es coneixia a Barcelona, Madrid, Sevilla i Màlaga. N'hem parlat amb el mateix Miguel Ángel Marín.
Després d'una etapa llarga d'investigació i dos anys després que es presentés a la Fira Mediterrrània en fase embrionària, el projecte "Vocal Roots", de Maria Coma, ara agafa forma de proposta discogràfica, acompanyada d'un llibre. Divendres és la data de la publicació d'aquest nou llibre disc de la pianista, compositora i investigadora catalana. Hem conversat amb ella per saber com ha anat el procés de gestació d'aquest projecte.
Fa pocs dies es va presentar el cartell definitiu de la 43a edició del FIMPT, el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional, que un cop més arriba a l'estiu a Vilanova i la Geltrú. La cantant kurda Aynur Dogan, el cantautor italià Antonio Castrignano i el músic senegalès resident a Catalunya Momi Maiga (a la foto) són alguns dels noms destacats d'aquesta edició, que tindrà lloc a la capital del Garraf de l'11 al 14 de juliol. Els organitzadors del FIMPT posen en valor la necessitat d'observar de prop les noves tendències de la música d'arrel, amb una visió de descoberta.
El concepte "Perseguint un somni" és el que vertebra la programació artística de la temporada 2024-25 del Liceu, que vol ser un viatge per somiar a partir del coneixement, l'art i l'òpera, essent el coliseu de la Rambla un mirall del món actual. La nova temporada permetrà veure set noves produccions (sis òperes i una dansa), tres de les quals liderades pel Liceu: l'estrena mundial de la nova producció d'Àlex Ollé de l'òpera "Lady Macbeth de Mtsensk" de Xostakóvitx; l'esperada arribada del "Lohengrin" de Wagner, en versió de la seva besneta Katharina Wagner, i "Benjamin a Portbou", nova obra d'Antoni Ros-Marbà, que també dirigirà la seva pròpia partitura. Aquestes són algunes de les principals cites liceístiques per al curs vinent.
Avui, un cop més, parlem del programa Som Constructores, una iniciativa coordinada des de l'Associació Catalana per la Pau amb diversos projectes que promouen la denúncia, l'intercanvi i la reflexió sobre els drets humans i culturals de diferents pobles. En una de les línies d'aquesta iniciativa, la música és la protagonista, i des de fa uns tres anys, amb el suport del Taller de Músics i altres entitats docents, tenen lloc intercanvis entre músics de casa nostra i músics d'altres parts del món que dibuixen ponts humans i artístics i funcionen com una experiència d'aprenentatge i traspàs d'idees i vivències. Tot va començar amb l'experiència d'intercanvi amb l'escola de música palestina Al Kamandjati de Ramal·lah (a la foto, Iyad Staiti director general de l'escola) ara fa uns tres anys, i avui hem de posar el focus al Kurdistan turc, concretament a l'Aryen Centre de Van. N'hem parlat amb Tere Palop, coordinadora de projectes de l'Associació Catalana per la Pau.
La Simfònica del Vallès presentarà, aquest dissabte a la tarda, al Palau de la Música Catalana, aquesta nova producció en el marc del cicle Simfònics al Palau. El concert també és fruit de la col·laboració amb Games & Symphonies, i el dirigirà Adrián Ronda, que ja coneix l'orquestra de vegades anteriors i que ha dirigit molts cops aquest tipus de repertori. N'hem parlat amb ell mateix.