Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
À la ville de... Tòquio

"No puc pujar aquí a dalt"

Simon Biles envia un missatge al món el dia que perd la medalla d'or

Actualitzat

Simone Biles ha dit prou. El preu de ser la reina a Rio, amb quatre medalles d'or i una de bronze, i ser investida com a reina de Tòquio abans de competir ha estat molt elevat. Biles és la millor gimnasta del moment i el temps dirà si efectivament també ho és la de tots els temps. Biles no és una màquina perfecta que funcioni les 24 hores del dia els 365 dies de l'any. Avui no era el dia. I per entendre el que li ha passat, cal analitzar molts aspectes que hi han influït.

L'entorn de l'equip nord-americà no ha estat el millor abans d'aquests Jocs de Tòquio. El seleccionador, Tom Forster, ha estat molt criticat pels mitjans de comunicació especialitzats per la seva tria de gimnastes per competir a Tòquio. L'acusen d'errar en l'estratègia, de no portar el millor equip possible per envoltar Biles, la número 1 i capitana.

A la final sense destacar

Dimarts passat, el dia de la classificació, l'equip no va brillar. Biles no va estar fina com ens té acostumats. Va aconseguir tots els objectius, va classificar l'equip per a la final, i també tots els objectius individuals. Però ja dimarts es va poder comprovar que Rússia cada dia està més a prop. Els Estats Units han guanyat els últims dos ors olímpics per equips, a Londres i a Rio, ha dominat l'última dècada amb autoritat i a Tòquio buscava refermar aquesta condició.

Simone Biles durant la competició (REUTERS)

Tothom esperava avui un moment, el de l'inici de la final, a la primera rotació, la del salt de poltre. És l'especialitat de Simone Biles, l'aparell juntament amb el terra on ha fonamentat el mite. Va ser al salt de poltre on fa poc Biles va aconseguir meravellar el món amb un Iúrtxenko amb doble mortal carpat, una acrobàcia que mai cap dona havia aconseguit abans. Ho va aconseguir en una competició domèstica, el US Classic, i s'esperava que a Tòquio l'ensenyés al món per passar a la història.

 

La pressió, per tant, només de sortida. Biles no l'ha volgut fer, no l'ha plantejat als jutges. Ha presentat una altra acrobàcia en la seva primera intervenció i ni tan sols aquesta l'ha executat bé. Ha decidit improvisar i ha acabat sent la pitjor nota de les tres americanes al salt. Alguna cosa estava passant. No és normal veure fallar Biles i menys al seu aparell preferit. Just després, una frase de Biles al seleccionador just abans de la segona rotació, les asimètriques: "No puc pujar aquí." A partir d'aquí la decisió, de Biles i només d'ella: la retirada. Simone Biles ha explicat en roda de premsa que no se sentia bé. "No m'havia sentit així mai abans d'una competició, no estic bé mentalment. Haig de deixar que ho facin les meves companyes i centrar-me en la meva salut."

Simon Biles durant una competició prèvia a Tòquio (REUTERS)

Però què ha portat fins aquí Biles?

La pressió a la qual ha estat sotmesa té diverses causes. Biles no té bon ‘feeling' amb la seva federació. Els mateixos que van mirar cap a una altra banda quan Larry Nassar, el que va ser metge de l'equip nord-americà, va abusar sexualment de més de dues-centes gimnastes, Biles inclosa, durant dues dècades.

Fins i tot un cop sentenciat Larry Nassar, l'ens federatiu ha estat molt poc ferm en la defensa de les seves gimnastes, que ho han denunciat públicament. Biles ha dit avui després de la final que sent que és a Tòquio lluitant per uns altres i no per ella. No se sent còmoda defensat una institució que no l'ha protegit ni a ella ni a totes les seves companyes. El cas Nassar té a més múltples ramificacions. El febrer passat, el seleccionador americà als Jocs de Londres, John Geddert, es va suïcidar just després que se li presentessin 24 càrrecs per abusos físics, verbals i sexuals a una vintena de persones comesos al seu gimnàs a Lansing, Michigan, el mateix club o treballava Larry Nassar, l'exmetge de l'equip nacional.

Simone Biles (REUTERS)

Avui tothom mirava a Biles, tothom esperava el seu Iúrtxenko amb doble mortal carpat, tothom al seu país esperava l'or, tothom esperava el primer or dels sis que guanyaria la seva reina, tothom a la federació exigia un guió que Biles ha decidit no complir. És Biles ara qui pren les regnes per primera vegada. És ella qui decidirà si competeix per ella mateixa, si guanyar un altre or la fa realment feliç. És ella qui marca el guió i qui avui ha dit no, "no puc pujar aquí a dalt".

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut