Un esdeveniment clau en la campanya de "Les de l'hoquei" coincideix amb un moment de màxim conflicte en el si de l'equip. Encara hi ha mar de fons pel robatori dels 3.000 euros. La Berta continua defensant la innocència del Lluc, tot i que els seus companys diuen que va reconèixer el furt. I continua enganxat tot el dia a la Janina. Les distàncies es mantenen entre la parella i la resta. L'Emma està desconsolada abans del partit. La Núria està molt preocupada i l'hi vol fer veure al Santi, però ell no vol cedir en el tema de la relació amb el Toni Alcover.   Punt i a part amb la família La Lorena no pot més i està decidida a enfrontar-se amb la seva mare i el seu germà ara que sap la veritat de l'accident. L'Òscar va a la masia per intentar seguir fent com si res i acompanyar la Flor al pavelló. La seva germana, enrabiada, l'envia a pastar fang. Diu que és un "egoista" i un "monstre". Ell se sent millor havent dit la veritat, però la Flor ha perdut un any que no recuperarà. La Sílvia també visita la masia amb la intenció de parlar amb la Flor, però la Lorena li barra el pas. L'argument de "l'Òscar està molt malament" que li esgrimeix encara l'indigna més.   La Lorena assegura a la Sílvia que els seus valors no coincideixen (CCMA) Tot i que la mare suplica i vol justificar els problemes del fill per la mort del Pela, la Lorena apel·la als seus valors i li tanca la porta als morros. La Sílvia també parla amb el Rai sobre la possibilitat que els Mossos li preguntin sobre el cotxe que va dur a desballestar. Les imatges compliquen la coartada i, tot i que ella li demana que menteixi, ell pensa que l'Òscar ha de confessar abans no l'enxampin.   Trifulgues al vestidor Abans del partit, al vestidor, hi ha un silenci sepulcral. La Berta, sense que la Janina ho vegi, li pren el rellotge. L'Emma, discretament, prova d'acostar-se a la Raquel. Berta: No podem sortir a jugar si estem així. Raquel, l'amistat va per sobre de tot, no? Raquel: Des de quan t'importa a tu, l'amistat? Sempre has fet el que t'ha donat la puta gana al Minerva i, pel que es veu, a fora, també.     L'Emma vol explicar a la Raquel que el que sent pel Toni és superior a ella (CCMA)   "No havia sentit mai res així per ningú." Aquesta és la justificació de l'Emma, que sent tot l'equip, i que provoca que la Raquel surti disparada del vestidor. La Janina remata la jugada titllant el discurs de "numeret". La Berta la fa callar, però també retreu a l'Emma que no pari de pensar en ella i els seus problemes. Tot plegat acaba en una discussió sobre l'amor en què intervenen la Lorena, l'Emma, la Janina i, altre cop, la Berta. Berta: El Toni sempre m'ha semblat un imbècil! Quan la Laila fa callar la Janina, que no para de tirar més llenya al foc, li respon amb un retret. Vol jugar amb mocador un altre cop? La discussió entre totes és acalorada fins que apareix l'Anna per tallar-la en sec. Anna: Ens juguem la Copa Generalitat.   Capitana, al rescat La Berta ha de rescatar la Raquel a l'habitació del material, on solien fer-se confessions quan les entrenava el Germán Raquel:  La vida em sembla una gran merda! La portera explica que, a banda de les aventures del seu pare, no pot contactar amb la seva mare. I, a sobre, amb el Ricard, amb qui creia que podrien tenir sintonia, després d'embolicar-se, no vol saber res d'ella. La Berta li aclareix que és evident que ell se sent atret per ella. Però està massa enfonsada, pensa que tothom va a la seva. Raquel: A l'equip sobro, només jugo perquè el meu pare paga... i ara ja, ni això.   La Berta demana perdó a la Raquel per no haver-se adonat de com se sentia (CCMA)   Se sent "invisible". La Berta li fa veure que li importa... i no només a ella, també a la seva mare i a la resta de les noies. Berta: Perdona, no m'havia adonat que estaves tan malament. T'estimo molt.   El partit Durant la final, segueixen les cares de circumstàncies. A la pista, la Berta no vol passar la bola a la Janina i, a la banqueta, l'Emma segueix mirant la Raquel amb ulls de culpabilitat. Fins que entra al terreny de joc molt descentrada. Poc després, la Raquel també surt a jugar per suplir la portera titular que rep un cop. La Lorena juga amb massa ràbia. En un servei de falta, l'Emma s'interposa entre la Raquel i les jugadores contràries. Malgrat que la portera l'avisa, acaben encaixant un gol. El símil és tan oportú com punyent: Raquel: Estaves al mig, com estàs sempre Les dues companyes s'empenten i discuteixen davant la porteria. L'Anna es veu obligada a demanar temps mort. L'entrenadora decideix deixar novament la Raquel a la banqueta per manca d'actitud. Ella, però, es rebota i demana que, en comptes d'ella, substitueixi l'Emma. Surt disparada cap al vestidor. L'Anna surt darrere seu. A soles, l'Anna l'hi parla de la traïció que sap prou bé que ha patit. És massa dolorosa, però no se soluciona comportant-se com ho està fent. I, el més important, cal que deixi de fer-se a mal a si mateixa. Mentrestant, a la pista, és el Jordi qui agafa les regnes i arenga les noies. "A fora no sou un equip, però aquí (a la pista) no us ho podeu permetre". Jordi: La copa us uneix, perquè totes la voleu guanyar. Però, per aconseguir-ho, heu de tenir clar que us necessiteu les unes a les altres.   Motí L'Anna aconsegueix que la Raquel torni a la banqueta. El partit es reprèn amb una gran jugada de la Lorena que acaba xutant sense veure l'oportunitat de passada a la Janina.   El desafiament entre la Berta i la Janina té conseqüències dins i fora de la pista (CCMA)   Quan falten poc més de 3 minuts, l'Anna sol·licita un altre temps mort. Demana calma davant d'una realitat: la final se'ls està escapant de les mans. Fa seure la Lore a la banqueta, la substitueix la Laila. Exigeix a la Berta i la Janina màxima precisió i compenetració per executar una jugada. La Berta se n'exclou: Berta: Pensa en un altra jugada, la Janina i jo no ho podem aconseguir. L'Anna apel·la a la capitania de la Berta, però ella ho té clar: "L'equip no està bé." I li retreu que ella no se n'hagi adonat. Berta: És molt difícil treballar amb segons qui. Vols que et doni els noms o saps de qui parlo? L'entrenadora reacciona ràpidament: Anna: Que quedi una cosa clara. En aquest club, ningú menysprea ningú.   Canvi de capitana Fa que la Berta li entregui el braçalet. L'ofereix a la Lorena, que no l'accepta. Tampoc la Laila. L'Emma fa que no amb el cap. Després d'uns segons, amb poc convenciment, li acaba entregant el braçal a la Janina i substitueix la Berta i l'Emma.   El canvi de la portadora del braçal de capitana trenca l'equip per la meitat (CCMA)   A la banqueta, les cares són un poema i, a la grada, on l'Anna troba la mirada de la Terrats, ningú entén què passa. La Janina acaba aixecant la copa de campiones, però només mig equip aplaudeix en la celebració.   El Minerva guanya la Copa Generalitat, però no tot l'equip està content (CCMA)   Els Ricou, contra la Montse La Montse no s'espera que la Núria se surti amb la seva, ni que la seva vida pugui fer un tomb tan radical. El Germán, però, de bon matí, veu a internet que el nom de la seva dona comença a aparèixer a la premsa, per casos antics... i pel de l'Anna. El bufet la convoca a una reunió per parlar de la qüestió. La trobada no va bé. A través d'un company s'assabenta que el bufet l'acomiada per la mala imatge que n'ha projectat.   A la Montse, l'acomiaden del bufet d'advocats per la seva reiterada mala praxi, que ha arribat a la premsa (CCMA)   Torna a casa amb cotxe a tota velocitat i, a mig camí, en baixa enfurismada. Al final del partit, busca l'Anna a l'aparcament del pavelló per dir-li que, des de l'institut l'ha trobat "una desgraciadeta". Però, segons la Montse, "l'ha subestimat". Plena d'ira diu a l'Anna que, rere una cara de mosqueta morta, és una "mala puta". L'únic consol que té, i verbalitza, és que el Germán vol estar amb ella i no pas amb l'Anna, que, tot i això, la castiga amb la indiferència. En arribar a casa vol amagar tot el que ha passat. Explica al Germán que ha engegat el bufet tot i insistir-li que es quedés per portar casos menors. Però ell hi ha trucat mentre provava de localitzar-la. Li han explicat la veritat: l'han feta fora. Prova de reconduir la situació, però el Germán n'està tip i esclata: Germán: Montse, accepta el que ha passat i deixa de tractar-me com un imbècil. I ella li respon que qui és un mentider és ell. Automàticament, el Germán se n'adona que l'Anna tenia raó: la Montse ho sabia tot.   Un rellotge, autèntic Després del partit, la Berta fa comprovar al Ricard l'autenticitat del rellotge de la Janina. Resulta ser "autèntic i nou de trinca". La Raquel surt del pavelló i coincideix amb tots dos. El Ricard s'ofereix a donar-li un cop de mà amb el mòbil que no li funciona massa bé. Ella ho refusa, però la Berta s'ho fa venir bé perquè tots dos quedin en un altre moment. També passa la Janina, a qui la Berta menteix dient que s'ha deixat el rellotge al vestidor. L'hi torna, ja ha fet la comprovació que calia.   Veritats incontestables A casa del seu pare, la Raquel diu al Toni que és "patètic". L'acusa d'haver-se ficat en tots els racons de la seva vida i haver-ho "emmerdat tot". És directa en afirmar-li que patrocinar el Minerva l'ha deixat com una pija i que està enganyant l'Emma jugant amb els seus sentiments. A l'hora de sopar, el Germán es presenta a casa de les Ricou per parlar amb l'Anna. Li explica el que ella ja sap de la Montse i ell no va voler creure en el seu dia. Germán: Si pogués tornar enrere faria les coses tan diferents...   L'Anna rep les discurses del Germán, que prova de tornar enrere. Ella, de moment, no ho vol (CCMA) Prova de tocar-la, però ella, entre plors, li demana que marxi. En arribar a la masia, la Flor fa entendre a la Lorena que és l'amor de la seva vida. Encara que sigui com és. La Lorena no és capaç d'explicar-li la veritat sobre l'accident. Però més tard, mentre la Flor dorm, va a veure la Sílvia i l'Òscar. Per respecte a l'honestedat de seu pare i a la dignitat familiar sentencia: Lorena: L'únic que us demano és que aneu demà a la policia i ho confesseu tot. Perquè si no ho feu vosaltres, ho faré jo.   La Lorena vol que l'Òscar confessi què va passar la nit de l'atropellament (CCMA)