"Volen que ens morim, però les exhumacions ja són imparables": Bloqueig al Valle de los Caídos

A José Antonio Marco Viedma el van assassinar el 2 de setembre del 1936 a la tàpia del cementiri de Calatayud. Tenia 33 anys i era industrial, republicà i amic del president d'Izquierda Republicana de la ciutat. Va ser enterrat en una fossa comuna i 23 anys després els franquistes van traslladar les seves restes al Valle de los Caídos. Era el tiet avi de Sílvia Navarro, que des de fa dècades lluita per recuperar-lo d'on va ser enterrat sense consentiment. "Volem enterrar-lo dignament al costat dels seus pares al cementiri de Calatayud i que no reposi on van voler els seus assassins." Sílvia Navarro, presidenta de l'Associació de Familiars Pro Exhumació de Republicans, amb una fotografia del seu tiet avi (P. Brujats) La decisió d'aturar les exhumacions és una altra pedra en el camí de la Sílvia i la seva mare i del centenar de famílies que demanen desenterrar els seus parents. Fausto Canales té 88 anys i vol recuperar el seu pare, Valerico Canales, a qui els franquistes van afusellar el 20 d'agost del 1936 a Pajares de Adaja amb nou persones més. Primer, enterrats al marge d'una carretera, i el 1959, traslladats al Valle de los Caídos: Fausto Canales només tenia dos anys quan van matar el seu pare. "Els pocs fills que quedem tenim més de 90 anys. Érem 40 orfes a Pajares i només quedem vives quatre persones. Però no ens rendirem. No em desanimaran; si no ho aconsegueixo jo ho aconseguiran els meus fills i néts." Fausto Canales amb una fotografia del seu pare (a l'esquerra) i una altra de la resta de víctimes de Pajares de Adaja (P. Brujats) Viuen aquest nou obstacle amb dolor i resignació, que segons Sílvia Navarro és un impediment més d'una injustícia històrica: "Estem molt desanimats i tristos, això ja frega la tortura psicològica. Veiem que el temps se'ns acaba. Per raons biològiques i per una qüestió electoral. Si arriba un govern del PP ho paralitzaran tot. Serà una altra travessia del desert, com va ser amb Mariano Rajoy." Un repte forense sense precedents Les restes del pare d'en Fausto estan emmagatzemades a la caixa 198, a la cripta dreta, primer pis, darrere de la capella del Sepulcre amb set persones més. Les del tiet avi de la Sílvia, dins una caixa retolada amb el nom de "Calatayud", segon pis, a la capella del Santíssim a la dreta de l'altar major. Les criptes del Valle de los Caídos són un magatzem immens de caixes de fusta: hi ha enterrades més de 33.800 persones, però els forenses ja tenen localitzades les que han d'obrir per exhumar els 110 cossos de les famílies que, fins ara, ho han demanat. Imatge del 1959 de les caixes emmagatzemades en una de les criptes del Valle de los Caídos (EFE) Les restes de Valerico Canales estan emmagatzemades a la caixa 198 (P. Brujats) Francisco Etxeberria, el forense que dirigirà la intervenció, adverteix que el pas del temps i la humitat estan deteriorant les caixes, i això pot fer inviable la recuperació dels cossos: "Si les caixes s'han degradat i no podem veure els títols, o si els ossos s'han barrejat, serà molt difícil exhumar-los i treure'n mostres d'ADN. Ho intentarem, però no assegurem trobar-los tots. No hi ha precedents al món d'un repte com aquest." Com es faran les exhumacions del Valle de los Caídos? És un repte forense sense precedents. El forense Francisco Etxeberria ho explica així de gràfic&#128071;&#127997; pic.twitter.com/5fJ8hstjyX Paula BR (@PaulaBrujats) September 25, 2022 Exteberria és un dels millors forenses antropòlegs del món. Ha coordinat exhumar més de 6.000 afusellats en fosses, i per les seves mans van passar els cadàvers de Lasa i Zabala (assassinats pels GAL), les restes de l'expresident de Xile Salvador Allende, o les del poeta Pablo Neruda. Ara és assessor de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica del govern espanyol. "Com es poden oposar a les exhumacions? Denuncien que pertorbarem la pau dels morts i que toquejarem totes les caixes. És fals. Les 110 persones que hem de buscar ja sabem on són. Estem aturats pels recursos en contra de la iniciativa; si no, fa un any que hauríem començat." Els treballs s'allargaran un any quan comencin. De les mostres d'ossos que es recuperaran s'extraurà ADN, que es creuarà amb les mostres biològiques que ja s'han recollit als familiars. L'equip tècnic el formen diversos forenses, antropòlegs, odontòlegs, arqueòlegs i historiadors, com la professora Queralt Solé, de la UB. El repte forense del Valle de los Caídos s'aprofitarà per fer formació i pot ser útil per a futures exhumacions, com en fosses d'Ucraïna. Un llarg periple judicial Tot i que les famílies fa sis anys que hi tenen dret, les exhumacions continuen encallades a la justícia. El 2016 un jutjat de Madrid va reconèixer, per primer cop, el dret a exhumar i fa un any Patrimoni Nacional va autoritzar començar les obres per recuperar els cossos, però el rebuig d'associacions profranquistes les han frenat. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va tombar els seus recursos, però la sentència que dona la raó a les famílies ha trobat un altre impediment: la negativa del govern local de San Lorenzo del Escorial, del PP, a renovar la llicència d'obres al·legant que la sentència que els obliga no és ferma i s'hi ha presentat recurs al Tribunal Suprem. Els familiars s'han querellat contra l'alcaldessa de l'ajuntament i l'advocat que els representa, Eduardo Ranz, denuncia que és intolerable: "No hi ha cap advocat, jutge o fiscal que doni crèdit que una sentència del 2016 encara no s'hagi executat. No hi ha dret que a aquestes altures del segle XXI les famílies no es puguin retrobar amb els seus oblidats". L'advocat d'algunes de les famílies, Eduardo Ranz, ha presentat la querella contra l'ajuntament de San Lorenzo del Escorial (P.Brujats)

"Volen que ens morim, però les exhumacions ja són imparables": Bloqueig al Valle de los Caídos

Les exhumacions de les víctimes enterrades continuen paralitzades i, un any després, les obres no han començat perquè l'Ajuntament de San Lorenzo del Escorial, governat pel PP, bloqueja la llicència