Una llibreta i la memòria dels avis: les claus per trobar una fossa comuna a Bovera

Durant dècades, els avis han anat explicant als fills i als nets que al cementiri de Bovera, a les Garrigues, hi havien enterrat soldats republicans durant els últims dies de la Guerra Civil, però ningú sabia del cert on eren. "Entrant a la dreta", deien. Finalment, amb l'ajuda d'un georadar, s'ha pogut localitzar la fossa. A Bovera, on viuen unes 250 persones, hi ha com a mínim tres fosses més de la Guerra Civil (Catalunya Ràdio / Noèlia Casellas) Durant un mes, un equip d'arqueòlegs l'ha excavada i hi ha trobat 14 cossos de soldats republicans. Tots ells havien passat per l'hospital que, només durant vuit o deu dies, es va instal·lar al Mas del Senyor, molt a prop del poble de Bovera. Els soldats republicans trobats al cementiri de Bovera van morir a l'hospital habilitat al Mas del Senyor (Catalunya Ràdio / Noèlia Casellas) Signes evidents de tractaments mèdics Dels 14 cossos que han trobat, 13 anaven despullats. Ho atribueixen justament al fet que havien passat per l'hospital i els havien tractat, com explica Anna Camats, l'arqueòloga que ha dirigit l'excavació de la fossa: "Un d'ells tenia un braç amputat, i un altre, una cama. També hem trobat un tub de drenatge a la zona abdominal d'un altre soldat. I en un altre cas, li havien fet una trepanació del crani, és a dir, li van fer un orifici per intentar salvar-li la vida." Els soldats morts els van enterrar sobreposats però amb respecte, segons els arqueòlegs (Cedida pel Departament de Justícia) L'hospital va obrir l'última setmana de la batalla de l'Ebre, de manera que va ser efímer. A tots els soldats els van enterrar en un període de temps curt, però en cinc dies diferents. Això sí, els van col·locar amb respecte. "A diferència del que hem trobat a fosses com la del Soleràs, a Bovera els cossos estaven sobreposats, però molt ben col·locats. Els van enterrar tenint la cura de demostrar respecte, amb les mans a la pelvis o els braços creuats sobre el tòrax." Tot i que en faltaria un, els soldats d'aquesta fossa podrien correspondre als que apareixen en un document de la 15a brigada de l'exèrcit republicà que es conserva a l'Ajuntament de Bovera. Recull el nom de 15 soldats que s'haurien enterrat al cementiri. Si les famílies han donat una mostra d'ADN, sembla molt probable que es puguin identificar. A Bovera sempre s'havia dit que hi havia soldats republicans enterrats al cementiri i ara s'han pogut localitzar (Catalunya Ràdio / Noèlia Casellas) La llibreta del doctor Gras, una font d'informació clau El cirurgià de l'exèrcit republicà Miquel Gras i Artero va ser el director mèdic de l'hospital del Mas del Senyor. Ell va prendre notes minucioses dels seus pacients, que ara, més de vuit dècades després, aporten llum a un capítol fosc: "Registrava molt bé tot el que feia: el nom dels soldats que atenia, d'on venien, quines ferides podia curar, quins soldats es morien. I aquestes notes també inclouen els seus dies a l'hospital de Bovera." El Mas del Senyor, a prop de Bovera, es va convertir en hospital els últims dies de la batalla de l'Ebre (Catalunya Ràdio / Noèlia Casellas) La llibreta també dona informació sobre la procedència dels soldats, que sobretot venien de diversos fronts de les Terres de l'Ebre: "Pensem que estem a l'última setmana de la batalla de l'Ebre, i les batalles estan concentrades a la serra de Cavalls i a la serra de Pàndols, però la llibreta especifica que venien de més al nord, de Flix, d'Ascó o de Vilalba dels Arcs." Les anotacions del doctor Gras ja van ser claus en l'excavació de la fossa de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, on es van recuperar 177 cossos. A la fossa del cementiri de Bovera hi han localitzat 14 cossos de soldats republicans (Cedida pel Departament de Justícia) Una de les quatre fosses que hi ha a Bovera La del cementiri era la fossa més ben documentada de les quatre que es tenen registrades al poble. Una altra, la de la Casilla, va ser un punt de triatge: "Era una caseta que hi havia a prop de la carretera i és on es feia el triatge dels ferits per decidir a quin hospital anaven. Segons la memòria oral, els rebels hi haurien executat 12 soldats, un metge i una infermera. De moment, no s'ha localitzat." Una altra és la de Coll Roig, on la Generalitat preveu actuar aquesta mateixa tardor. Alfons Aragoneses, director General de Memòria Democràtica, la descriu: "Es tracta d'una fossa de repressió, on hi hauria 12 o 14 soldats republicans que es van rendir o van ser detinguts i, en comptes d'aplicar-los la normativa per a presoners de guerra, els van executar, els van assassinar. Hi intervindrem amb el georadar passat l'estiu." L'altra fossa de Bovera es coneix com la del Mas del Vidal i s'associa a un punt de socors que podria contenir una dotzena de cossos. El govern preveu excavar aquestes quatre fosses, que estan incloses al Pla de Fosses 2023-2025. La fossa s'ha localitzat al cementiri de Bovera gràcies a l'ajuda d'un georadar (Catalunya Ràdio / Noèlia Casellas) A Catalunya hi ha 911 fosses registrades, de les quals se n'han excavat 79 des del 1999. S'hi han recuperat 862 cossos. D'aquests, se n'han pogut identificar 30: 24 a través de l'ADN i 6 amb paràmetres antropològics. En els pròxims dos anys, a banda d'excavar les quatre fosses de Bovera, la Direcció General de Memòria Democràtica preveu també actuar en més d'una quinzena a la comarca del Berguedà.

Una llibreta i la memòria dels avis: les claus per trobar una fossa comuna a Bovera

Localitzen els cossos de 14 soldats republicans ferits a la batalla de l'Ebre i atesos a l'hospital ubicat al Mas del Senyor, a les Garrigues