Una dona trans fa història a Tòquio

L'any 1896 es van disputar els primers Jocs de l'era modera a Atenes. Si en aquell moment algú li hagués dit al seu inventor, Pierre de Coubertain, que 125 anys després un dona transgènere competiria als seus Jocs, hauria patit un xoc. De fet, a Atenes 1896 les dones no van tenir permesa la participació. En la segona edició, a París 1900, 22 dones van ser les primeres en ser olímpiques. Gairebé 100 anys després, a Barcelona 92, encara hi havia 35 països que participaven amb delegacions exclusivament masculines. No va ser fins a Londres 2012 en què tots els equips participants van incloure com a mínim una dona. El COI ha marcat ara el camí cap a la paritat absoluta (mateixes disciplines en homes que en dones), que s'hauria d'aconseguir d'aquí a tres anys als Jocs de París. El camí de la paritat és a punt de culminar-se, doncs, malgrat que haurà costat gairebé 130 anys. A Tòquio, però, s'inicia un altre camí, més complex... el de la normalització de la condició sexual. Una aixecadora de pes neozelandesa és qui l'obre. Laurel Hubbard durant una competició (AFP) Laurel Hubbard va néixer el 9 de febrer del 1978. El metge que va assistir la seva mare li va assignar el sexe maculí. Els pares, la Diana i el Richard, li van posar Gavin de nom. El pare Hubbard és un magnat d'Auckland, propietari de Hubbard Foods, la principal empresa d'alimentació d'Oceania. Richard Hubbard, que va arribar a ser alcalde d'Auckland, va voler que el seu fill Gavin estudiés al Kentigern College, una prestigiosa institució presbiteriana destinada a nens i adolescents, tots homes, sota una doctrina eminentment religiosa. El Gavin va trobar la seva passió al gimnàs de l'escola on va començar a aixecar peses. Afició per l'halterofília Es va aficionar a l'halterofília, un esport tradicionalment associat a la virilitat. En una de les poques entrevistes concedides, l'any 2017, la Laurel va explicar que va provar amb les peses al gimnàs de l'escola per veure si d'aquesta manera es convertia en home i aturava allò que estava passant dins seu. No va passar, però en canvi sí que es va enganxar a l'halterofília. Els seus progressos el van fer competir a nivell nacional durant anys, amb èxits, això sí, discrets. Quan tenia 35 anys, ara fa 8 anys, va canviar el seu sexe, sotmetent-se a una dura teràpia hormonal per baixar-se la testosterona. Ara era la Laurel i el que volia era seguir fent el que més li agradava: competir. Quan va aparèixer en els primers campionats de Nova Zelanda, ja com a dona i sota el nom de Laurel Hubbard, les burles i els mems es van multiplicar. En el seu cap, però, un únic objectiu: guanyar medalles. En aquell moment no hauria pogut fer-ho en uns Jocs, però tot va canviar l'any 2015. El COI va prendre una decisió pionera: totes aquelles atletes en transició al gènere femení poden competir en uns Jocs si els seus índexs de testosterona en sang no superen els 10 nanomols per litre durant almenys 12 mesos abans de la competició. Laurel Hubbard complia amb la normativa i el Comitè neozelandès olímpic va decidir fer el pas i inscriure la Laurel al procés classificatori pels Jocs. Laurel Hubbard competint amb Nova Zelanda (Getty) La classificació de la Laurel pels Jocs va ser relativament fàcil. Pel camí, ja competint en categoria femenina, Laurel Hubbard va aconseguir la medalla de plata al Mundial d'Anaheim, als Estats Units, l'any 2017 (només dos anys després del canvi de sexe). Hubbard va participar en aquell Mundial en la categoria femenina de més de 90kgs. Va aixecar 275kgs i només la va superar la nord-americana Sarah Robles amb 284kgs. En aquell Mundial van presentar queixes els equips d'Austràlia i Egipte. Aquella plata de la Laurel va ser la seva presentació al món, que ja se la va començar a prendre seriosament i les burles i els mems es van convertir en crítiques. "L'única cosa que puc fer amb les crítiques és bloquejar-les. Perquè si hi paro atenció, no en treuré res. La ciència em permet competir i les normes del COI també". Dos anys després, Hubbard també va guanyar la medalla d'or als Jocs del Pacífic del 2019, disputats a Samoa. Un or que va aconseguir després de superar una greu lesió als Jocs de la Commonwealth de l'any anterior, on se li va dislocar un colze mentre aixecava 132 kgs. El 2020 va ser or a la Copa del Món de Roma. A Tòquio, olora medalla. L'hora de Tòquio La Laurel és a Tòquio. Ara té 43 anys i competeix a la categoria femenina olímpica més alta, la de més de 83 kgs. És la més veterana de totes les participants en aquests Jocs de Tòquio. La seva classificació ha aixecat polseguera, no tothom hi està d'acord. Al seu país, per exemple, alguns critiquen que hagi deixat sense plaça a un jove valor de l'halterofília neozelandesa, la Nini Manumua, de 21 anys. Qui ha anat més enllà és la belga Anna Van Bellinghen, rival de Hubbard en aquests Jocs: "Qualsevol que hagi entrenat aixecant peses sap que això no és just. És una decisió injusta, una broma de mal gust." Les queixes se centren en l'avantatge que suposadament treu la Laurel de la seva massa muscular, de la seva estructura òssia, més gran i robusta, i també de la dimensió del seu cor, més gran que el de les seves rivals. El COI, però, és molt clar i es remet únicament als nivells de testosterona, tot i que admet que seguirà recopilant dades científiques que confirmin que no hi ha desigualtat en la competició. La felicitat de Laurel Hubbard mentre competeix El precedent de Caster Semenya El cas de Laurel Hubbard ens fa recordar el d'una altra atleta. La sud-africana Caster Semenya, campiona olímpica a Rio als 800 metres, té oberta una batalla legal amb la Federació Internacional d'Atletisme. La IAAF no li permet participar en cap competició atlètica perquè els seus índexs de testosterona superen els permesos. Semenya ha estat sotmesa a proves de sexe, que han determinat que és una persona intersexual. L'atleta sud-africana ha portat recentment el seu cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans. La normativa diu que les atletes que superin els nivells permesos de testosterona no poden participar a les proves més explosives de l'atletisme, els 400, els 800 i els 1500. Mentre intenta aconseguir la raó als tribunals, Semenya ha intentat guanyar-se el bitllet per a Tòquio a la prova dels 5000 metres, on no hi ha restriccions. Tanmateix, la seva condició física no és l'adequada per a aquesta distància, i Semenya no s'ha classificat i, per tant, s'ha perdut els Jocs. Laurel Hubbard viu aïllada a la Vil·la Olímpica, concentrada en el seu debut olímpic. Són molts els mitjans de comunicació que han demanat entrevistar-la, però l'equip olímpic neozelandès l'està protegint i està evitant el show mediàtic. El Fòrum Internacional de Tòquio, on es disputen les proves d'halterofília, han rebut més peticions que mai per seguir la competició. Tothom vol veure Laurel Hubbard per no perdre's un moment històric, el del debut de la primera esportista transgènere de la història dels Jocs. "Soc qui soc. No soc aquí per canviar el món. Només vull ser jo i fer el que faig".

Una dona trans fa història a Tòquio

L'aixecadora de pes neozelandesa Laurel Hubbard es converteix en la primera transgènere de la història dels Jocs Olímpics, envoltada per la polèmica