Un català a la Barkley Marathons, la cursa més extrema i boja del món

160 quilòmetres a recórrer en menys de 60 hores i amb uns 20.000 metres de desnivell positiu, l'equivalent a escalar dos cops l'Everest: 5 voltes a un recorregut sense senyalitzar i amb l'única ajuda d'un mapa i una brúixola. Són algunes de les dades que defineixen la Barkley Marathons, però no són les úniques. La carrera, que se celebra a Tennessee (Estats Units) i està considerada una de les ultratrails més complicades del món, està envoltada d'incògnites, secretisme i excentricitats que la fan única. Inspirada en la fuga de l'assassí de Martin Luther King El 10 de juny del 1977, l'assassí de Martin Luther King es va escapar de la presó de Brushy Mountain, a l'estat de Tennessee. Després d'una recerca exhaustiva pel parc Frozen Head, que envolta el centre penitenciari, la policia el va trobar dos dies més tard: només havia recorregut 8 milles, l'equivalent a uns 12 quilòmetres. "En aquest temps podria haver fet 100 milles (160 quilòmetres)". Això és el que va pensar Gary Cantrell, més conegut com Lazarus Lake. Malgrat el temps transcorregut, la complexitat per orientar-se als boscos que envolten Brushy Mountain els converteix en una presó en si mateixos. Així naixia la Barkley Marathons i Lake n'era el fundador. L'assassí de Martin Luther King es va fugar de la presó de Brushy Mountain però no va poder sortir dels boscos de Frozen Head (Albert Herrero) 40 participants cada any La inscripció és una de les peculiaritats d'aquesta carrera. Només hi poden participar 40 corredors que tria el fundador mateix després de rebre més de mil sol·licituds cada any i en un procés d'inscripció secret. No hi ha web oficial, ni informació al respecte. Cada atleta ha d'investigar i trobar la manera de contactar amb Lazarus Lake. Així ho va fer Albert Herrero, campió del món de curses d'orientació en modalitat rogaine, i un dels participants escollits en aquesta edició: "Vaig trigar anys a descobrir com m'hi podia inscriure. Cada cop vaig incrementar més la cerca i vaig anar preguntant i buscant pistes a les curses on anava. Això és el que puc explicar perquè se'ns demana que mantinguem el secret." Un cop aconseguit el contacte de Lake, se li ha d'escriure una carta justificant per què mereixes ser un dels seleccionats: "Aquest és un altre pas que és complicat. Jo vaig tenir sort o vaig tocar la tecla bona i la primera vegada que vaig enviar la carta vaig ser admès." I si aquests dos condicionants resulten favorables, els nous participants han de portar una matrícula del país d'origen que s'entrega al mateix Lake abans de la competició. Els nous corredors han de portar la matrícula del seu país d'origen (Albert Herrero) La duresa de la prova Un altre aspecte poc convencional és com i quan començarà la cursa: els atletes saben el dia concret, però no l'hora d'inici. Com explica Herrero, l'única informació de què disposen és que tindrà lloc entre les dotze de la nit i les dotze del migdia del dia establert: "En un moment donat l'organitzador fa sonar un cargol de mar i sabem que al cap d'una hora començarà la carrera. Jo el que he fet aquests anys és anar a dormir aviat, de manera que el dia de la cursa tens assegurades entre 3 i 5 hores de son." La sortida de la Barkley Marathons té lloc quan el fundador encén una cigarreta (Albert Herrero) No hi ha arc, ni tret de sortida, l'inici té lloc quan Lake s'encén una cigarreta. És el moment en què els corredors enceten les 5 voltes de què consta la carrera en un recorregut sense senyalitzar i on els GPS estan prohibits. Només es pot utilitzar una brúixola i un rellotge analògic: "Una cosa que la Barkley té de diferent, i que incrementa la dificultat, és la combinació de la duresa de la distància i el desnivell amb la necessitat d'orientació, de gestionar mapes i navegació per la muntanya." Amb tot, les 4 primeres voltes són totes diferents, la que inicia la cursa és en sentit horari, la segona i la tercera, antihorari, i la quarta torna a seguir la direcció de les agulles del rellotge. De manera que a cada sentit li correspon el dia i la nit. Albert Herrero, segon català que participa en la Barkley Marathons (Albert Herrero) No hi ha llocs d'avituallament, només dos punts d'aigua al llarg del circuit. I els atletes han de trobar una sèrie de llibres que l'organització col·loca en diversos indrets i arrencar la pàgina corresponent al seu dorsal. És com es certifica que s'ha realitzat el recorregut correctament. Només 17 "finishers" en 37 anys L'Albert Herrero és el segon any que hi participa. Abans, el 2018, ho havia fet Josep Barberillo. Són els dos únics catalans que fins ara han estat acceptats. Barberillo va haver d'abandonar a causa d'una hipotèrmia. I és que el temps a Frozen Head és especialment canviant. Pot fer una calor considerable i es pot arribar a temperatures sota zero durant el mateix dia. L'any passat, Herrero tampoc va tenir sort i va haver de desistir en perdre la brúixola. Aquesta edició ha estat diferent. El lleidatà ha aconseguit una fita que molt pocs atletes han assolit al llarg de la història de la Barkley: acabar les tres primeres voltes en menys de 40 hores. El que es coneix com a "fun run": "Després de més de 40 hores de carrera, durant la quarta volta vaig passar pel túnel que travessa la presó i vaig grimpar per un forat. Al sortir vaig notar que el coll se'm bloquejava i em costava molt respirar. Vaig intentar continuar, però havia de fer força per respirar." #BM100 | En este video de @DbJared se puede apreciar el "pozo" en el que Albert Herrero comenzó a tener los problemas que le impidieron continuar en cuarto "loop" de la Barkley Marathons 2023. pic.twitter.com/eyCw6yDzZC Territorio Trail Media (@TerritorioTrail) March 18, 2023 Els problemes físics van obligar Herrero a aturar-se quan es trobava entre els corredors al capdavant de la cursa i amb opcions de completar la ultratrail: "Va ser bastant frustrant perquè estava a prop d'acabar la quarta volta i amb marge per poder descansar i encarar la cinquena dins de les 60 hores." Aquesta edició, i després de sis anys sense cap "finisher" a la Barkley Marathons, ho han aconseguit tres atletes, i ja en són 17 al llarg de 37 anys d'història. Una ultratrail en què, a diferència d'altres, no es valora tant el temps en què s'ha fet sinó haver-la completat en les 60 hores reglamentàries. I és que, segons Herrero, "és una cursa on et poden sortir molts imprevistos i en què es busca el límit del que és possible".

Un català a la Barkley Marathons, la cursa més extrema i boja del món

Només 17 corredors en 37 anys han aconseguit acabar aquesta ultratrail que se celebra a Tennessee, als Estats Units