Tom Cruise esgota els recursos de "Missió Impossible"

Les estrenes de cinema s'avancen cada cop més sovint als dijous. Però, aquesta setmana, l'última pel·lícula de la saga "Missió impossible" encara va més enllà i s'estrena aquest dimecres. "Misión: Imposible. Sentencia mortal - Parte uno" és un títol que ja dona una idea aproximada de per on aniran les coses. I és que decidir que la setena part d'una saga es converteixi no en una, sinó en dues pel·lícules, és un mal senyal. Entre el títol i que el metratge és de dues hores i 26 minuts, la probabilitat que sigui un film allargassat artificialment es compleix ja a la segona escena d'acció. Tom Cruise i Esai Morales, lluitant dalt d'un tren Estem davant el dilema habitual aquests dies en el cinema de gènere. Li passa el mateix a Indiana Jones o a Avatar. Són pel·lícules molt entretingudes, plenes d'aventures, amb prou efectes especials per fer que l'espectador quedi atrapat a la butaca. Però si se n'abusa, al final es perd l'efecte hipnotitzador, i sembla que, últimament, a les sales de muntatge han oblidat que molts cops menys és més. 3 raons per veure-la L'escena final dalt d'un tren Els tocs d'humor El carisma de Tom Cruise 3 raons per pensar-s'ho dos cops Un metratge exagerat Com és de previsible l'escena de Venècia La lògica no regeix tots els personatges secundaris Tom Cruise és l'actual rei Mides de Hollywood Però vaja, és innegable que aquesta nova bogeria de Tom Cruise, que és en definitiva qui ho pensa i ho fa tot en aquesta pel·lícula, és un film amb moltes coses aprofitables. La primera escena remet als clàssics del cinema bèl·lic de submarins del segle passat. I la part final és, segurament, la millor i més imaginativa del film. Cruise és molt intel·ligent i sap que així el públic marxa amb un bon sabor de boca. Tom Cruise, en una imatge d'arxiu Entre aquestes dues escenes, el farciment. Hi ha persecucions inversemblants que deixen sense alè, destrucció sense miraments i seducció sense baixar de l'autobús. Cruise és un actor magnètic i n'és conscient. I encara ho és més des que va decidir que ell mateix rodava totes les seves escenes d'acció. I aquí n'hi ha algunes de molt bèsties. El problema és que ara estan tan anunciades que han perdut força l'element sorpresa. A més, com que Cruise està obligat a complicar cada cop més les seves piruetes, després de 7 missions impossibles i una desena més d'altres títols similars, es fa difícil no caure en la repetició. O en el paroxisme. I hi ha el risc de trepitjar el terreny de la paròdia. Tom Cruise i Hayley Atwell, en la millor seqüència del film Veurem mai un Cruise crepuscular? Com a mínim, s'ha d'agrair que Cruise cada cop es pren menys seriosament. I aquests petits tocs d'humor aporten al film alguns moments brillants, sobretot amb la relació que ha establert amb els membres permanents del seu equip de renegats, interpretats per Simon Pegg i Ving Rhames. A part d'això, encara falta molt perquè, com sí que ha fet Harrison Ford, assumeixi que els anys no passen en va. Val a dir que Indiana Jones té 81 anys, 20 més que Ethan Hunt, i que a Cruise no li cal recórrer als efectes especials perquè encara sigui creïble que és un agent indestructible. Simon Pegg i Ving Rhames, rere Tom Cruise Malgrat tot, la saga comença a mostrar símptomes d'esgotament (només faltaria, després de 7 títols!) i Tom Cruise faria bé o de tancar-la amb el vuitè, que s'estrenarà l'any vinent, o de començar a replantejar-se quin és el paper del protagonista, que ja no pot ser Lionel Messi en tots els partits i que ha de començar a escollir com i quan fa més pressió al rival. Com a mínim, ja s'ha adaptat als nostres dies amb el fet que l'enemic a batre és virtual, una intel·ligència artificial que, amb tota la lògica del món, vol esborrar la raça humana de la faç de la Terra. Com a assignatura pendent queda encara la seva relació amb els personatges femenins.

Tom Cruise esgota els recursos de "Missió Impossible"

S'estrena la setena entrega de la saga, que porta Ethan Hunt a lluitar contra una IA amb set de revenja