"Garbo" guanya el "Giraldillo de Oro" al Festival de Sevilla

"Garbo. L'home que va salvar el món", un documental que narra la història de Joan Pujol, el famós agent doble que va informar els alemanys del fals desembarcament aliat a Calais durant la Segona Guerra Mundial, acaba de guanyar el Premi Giraldillo de Oro a la Millor pellícula documental del Festival de Cinema Europeu de Sevilla celebrat a la capital andalusa entre el 6 i el 14 de novembre. Dirigit per Edmon Roch i coproduït per Televisió de Catalunya i Ikiru Films aquest documental ha estat anteriorment seleccionat oficialment als Festival de Cinema d'Amsterdam i de Roma. "Garbo. L'home que va salvar el món" explica la increïble història d'en Joan Pujol, un barceloní que va treballar per als serveis secrets britànics infiltrat en el servei secret del III Reich durant la Segona Guerra Mundial. Els escenaris inicials de la seva peripècia com a doble agent són el Madrid "neutral" de la postguerra espanyola i Lisboa, ciutat des d'on va començar a enviar missatges als alemanys simulant la seva presència a Londres com a espia. Tasca meritòria, si es té en compte que en Joan Pujol no sabia una paraula d'anglès i que tot el que coneix de la guerra ho llegeix als diaris que arriben a la capital portuguesa. La tramesa dels missatges, confeccionats amb l'ajut d'un diccionari, l'ha de fer a través d'un pilot de la KLM per a simular la seva procedència britànica. Després d'una colla d'aventures farcides de missatges codificats, tinta invisible, microfilms amagats a dins de pastissos, estrangers exòtics, falses amants i alguna vídua, en Pujol aconsegueix arribar a Londres, on esdevé el cervell de la xarxa d'espionatge més important dels Nazis a la Gran Bretanya. Convenç l'Abwehr, el Servei Secrert alemany, que té fins a vint-i-quatre agents i espies, que només existeixen a la seva imaginació. El més important, però, és que fa creure al Tercer Reich que el Desembarcament de Normandia és tan sols una maniobra per a enganyar-los, i que el veritable desembarcament tindrà lloc, uns dies més tard, a les costes de Calais. El III Reich el creu i deixa allà les seves tropes. I el que és més sorprenent encara, dos mesos més tard, espera un nou Desembarcament i atorga a Pujol la condecoració més important del règim: la Creu de Ferro. L'any 1949, Pujol mor de malària. Quaranta anys més tard, l'escriptor de novel·les d'espies anglès Nigel West, queda fascinat per la història de Pujol. Però no s'acaba de creure's la seva mort, i guiat per un fort pressentiment, comença a buscar-lo. Contacta amb un professor d'anglès a Barcelona i acaba localitzant un nebot que diu que en Pujol viu a Veneçuela, on treballa com a professor per a la Shell Corp. En Nigel West el truca i el localitza. En Joan Pujol llavors va revelar -en un llibre i moltes entrevistes, com la que va fer a "Identitats", amb en Josep Maria Espinàs, l'any 84- els secrets d'una vida fascinant, la vida d'un home a qui van batejar com Garbo perquè "era el millor actor del món". Enllaç al palmarès del Festival de Sevilla. Equip tècnic: Director: Edmon Roch Productors executius: Edmon Roch, Sandra Hermida, Belén Bernuy Productores associades: Victoria Borrás, Patricia Takata Productor executiu TVC: Jordi Ambròs Guionistes: Edmon Roch, Isaki Lacuesta, María Hervera Directora de producció: Victoria Borras Cap de producció: Olivier Stockman Coordinadora de producció: Mercedes Ayesta Compositor músiques : Fernando Velázquez Disseny so: Oriol Tarragó Directors de fotografia: Bet Rourich (Barcelona), Joachim Bergamin (Regne Unit), Gabriel Guerra (Veneçuela) Muntador: Alexander Adams Efectes digitals: Lluís Castells Correcció de color: Tomás Pladevall (A.E.C.)