El proper divendres 27 de novembre s'estrenarà als cinemes Nàpols de Barcelona la pel·lícula documental "A través del Carmel". Enregistrat en un sol pla-seqüència entre les 16.00h i les 18.00h del dia 10 de febrer de 2006, aquest documental dirigit per Claudio Zulián és una coproducció de Televisió de Catalunya amb Acteon i Carmel Amunt. "A través del Carmel" ens acosta a una tarda qualsevol en la vida del Carmel. Noranta minuts rodats sense interrupció, de quatre a sis. Els veïns que han volgut participar convidant-nos a les seves cases, als seus tallers, a les seves ocupacions quotidianes, ens expliquen la seva història en un dia qualsevol, on s'albira l'origen i el futur de la ciutat. La càmera recorre el barri barceloní del Carmel, els seus carrers i les seves places, entrant en botigues, cases, locals d'associacions, oficines i tallers. Es tracta d'una aproximació que escolta les persones, les seves converses i els sons de la ciutat. En un llarg pla-seqüència conviuen el temps de la pantalla i el de la mateixa vida. "A través del Carmel" es va emetre dins el programa "El documental" del 33 "L'elecció del tractament en pla-seqüència té la seva raó en la sentència "la ciutat és un món de móns". El pla-seqüència permet plasmar aquestes diferències entre espais en una unitat temporal de continuïtat. Constitueix una mirada propera a la gent del barri. És el que he volgut expressar, l'acte concret de travessar la ciutat i els seus murs. Mitjançant aquesta visió, tracto de facilitar a l'espectador un millor coneixement i comprensió de l'ambient del Carmel. Pel que fa a la realització, vaig conèixer un excel·lent operador de steadycam, Ramón Sánchez, que es va prendre aquest treball com un desafiament personal. Es va haver de confeccionar un disseny de producció com si es tractés d'una coreografia. La tasca del nostre director de fotografia, Quique López, va ser també importantíssima. Vam haver de fer un estudi exhaustiu de l'espai, adaptant-lo per mantenir en tot moment la continuïtat estètica. En conjunt, la preparació ens va dur dos mesos d'assaig, tot el trajecte visual pel barri estava absolutament guionitzat, treballant frec a frec veïns i equip. Pel que fa a les associacions i veïns voluntaris, el treball d'organització va necessitar un any sencer de contactes. Malgrat ho vam pensar tot com si fos una festa del veïnat, cadascú tenia una funció i una responsabilitat de cara al ritme de treball. I tots s'ho van prendre molt seriosament. Cadascú va decidir com sortia, com volia ser retratat, i on. En aquest sentit, des del principi vaig tenir clar aquest component de corresponsabilitat entre nosaltres i els personatges. Això va ser fonamental en la disciplina de treball. La voluntarietat va ser decisiva. Volien mostrar el seu lloc de treball, el seu ambient quotidià. D'aquesta manera, al llarg de l'any s'anaven recollint les propostes de tots fins que es va poder aconseguir un guió viable. Posteriorment, es va organitzar una videonstal·lació al barri en què la responsabilitat d'exhibició anava a càrrec de cadascun dels protagonistes: els uns instal·laven un reproductor a l'aparador del seu comerç, els altres a la finestra de casa seva..."