"Tick, tick... BOOM!" **** Jonathan Larson va revolucionar el musical a finals dels anys 90, a Broadway, amb "Rent", barrejant estils i aportant temàtiques fins aleshores alienes al gènere. Però va morir sobtadament just la nit abans de l'estrena, als 35 anys, de manera que no va poder assaborir el seu èxit. "Rent" es va representar a l'artèria teatral més important del món durant 12 anys consecutius sense descans. Abans, Larson havia escrit una altra obra que no va tenir tanta sort, "Tick, tick... BOOM!", on explicava, precisament, com és de difícil per a un compositor com ell assolir l'èxit. Ara és Lin-Manuel Miranda qui l'adapta, per explicar la vida de Larson i per reivindicar el seu talent. I segur que Miranda se sent identificat amb el protagonista, perquè ell és, també, autor de musicals de gran èxit com "Hamilton" o "In the heights".    En el seu debut darrere la càmera opta per la contenció, per centrar-se en l'emoció de la història i de les cançons, però sobretot per servir de vehicle de lluiment a Andrew Garfield, que demana a crits una nominació a l'Oscar, com a mínim.  Andrew Garfield i Alexandra Shipp, en una escena de "Tick, tick... BOOM!" Garfield dota el seu personatge de fragilitat, de dubtes (el "tick, tick" del títol és el so de l'ansietat), i alhora d'amor per la seva feina i per la gent que l'envolta. L'actor, que ja va brillar a "La xarxa social", de David Fincher, o a "Hasta el último hombre", de Mel Gibson, també va ser Spiderman en els dos films de principis de la dècada del 2010. En definitiva, "Tick, tick... BOOM!" es pot veure en sales de cinema uns dies i a partir del 19 de novembre ja estarà a Netflix. Un musical amb majúscules, que parla del VIH, de la gentrificació i de la por al fracàs, i que té temes brillants com "30/90" i "Boho days". Emocionant, vibrant i sincer.