Ruta pel museu de Conca Dellà: un viatge al passat, dels dinosaures als romans

Dues cites al al passat: la primera, fa uns dos mil anys; i l'altra, a un passat molt llunyà, fa uns 66 milions d'anys. Per fer-ho anem cap a Isona, al Pallars Jussà. Allà ha tornat a obrir portes el Museu de la Conca Dellà: després de gairebé dos anys i mig tancat per les obres, s'ha ampliat i reformat l'espai, i també els continguts exposats. Acabem jornada a Isona amb la reobertura del @MuseuConcaDella, totalment renovat i ampliat. Gran pas per consolidar-se com a centre referent del nostre patrimoni amb les impressionants troballes dels últims dinosaures. Gràcies alcaldessa @RosaAmorosC per l' acollida.ç! pic.twitter.com/jMr498dCQI Natàlia Garriga (@natalia_garriga) March 3, 2023 Tot, per tal de poder desenvolupar les seves funcions d'acord amb la importància del patrimoni arqueològic i paleontològic que hi conserva, que ens permeten fer aquest recorregut en el temps. El museu ha estat tancat gairebé dos anys i mig per les obres, que han servit per duplicar l'espai (Museu Conca Dellà) Continua situat al bell mig de la vila, però ha duplicat el seu espai i ara compta amb 3 plantes. Què hi podem trobar? Lloc, romans i dinosaures A la planta baixa es mostren les característiques fonamentals del marc geogràfic i la riquesa cultural i natural de la Conca Dellà, a través dels diferents pobles que la integren. A la segona planta podem conèixer els orígens de la vila d'Isona, d'una gran importància estratègica i que va assolir la seva màxima esplendor durant l'Imperi Romà. A la primera planta també hi trobem la botiga, plena d'articles de dinosaures (Pau Rovira/Catalunya Ràdio) I a la primera planta, al Parc Cretaci, hi ha el plat fort: les restes paleontològiques recuperades en els diferents jaciments de la zona, que expliquen l'apassionant vida dels dinosaures i del seu entorn. Un museu ben particular, molt apte per als més petits, tal com explica la coordinadora del museu, Francina Pubill: "Destacaria que els nens poden entendre més sobre els dinosaures a través dels interactius i de tots els ossos i fòssils, a més són ossos originals, que la gent pot veure no a dins d'una vitrina, sinó que fins i tot es poden tocar! Això sí, amb compte, perquè no es trenquin." Els ossos mostren l'edat de l'exemplar al qual pertanyien, i a més es poden tocar (Pau Rovira/Catalunya Ràdio) Bé, això de tocar els ossos, li responem, potser no seria molt prudent. Però ens tranquil·litza: "Sí, s'ha d'anar amb compte, perquè són pedres i amb un cop fort es poden trencar... però tots els nens ho respecten molt, i ja vaig vigilant. A més a més, si aquestes restes han aguantat 66 milions d'anys, mai tant!" El director del museu, Àngel Galobard, i el nostre guia durant la visita, amb el Pararhabdodon (Pau Rovira/Catalunya Ràdio) Comencem la visita. Ens farà de guia l'investigador de l'institut català de paleontologia i el director del museu, Àngel Galobart, que destaca la importància d'aquest espai: "És apassionant perquè hi ha dues temàtiques molt interessants: per una banda, la ciutat romana d'Aeso, i per l'altra, els dinosaures, els darrers que van viure a Europa. Tot és patrimoni, s'han trobat molt a la vora d'on estem, i aquí no només exposem, també es fa molta recerca: per això podem saber-ne tants detalls. Per tant, patrimoni i recerca, tant de romans com de dinosaures!" El director del museu, Àngel Galobard, explicant com funciona el panell interactiu a dues nenes (Pau Rovira/Catalunya Ràdio) Cretacic Park Comencem per la primera planta, amb l'atracció principal: els dinosaures. Aquesta és la joia de la corona, el Parc Cretaci. En diverses sales hi ha videos explicatius, però el que impacta més són les figures de mida real, com per exemple la de Pararhabdodon isonensis (Isonensis perquè es va descobrir aquí), que va inspirar el personatge de Star Wars anomenat Jar Jar Binks). Hi ha el titanosaure, el qual només el coll ja fa 5 metres, i es creu que podia arribar e medir més de 20 metres de llarg. També observem restes de petjades, ossos, dents i altres fòssils d'espècies que vivien a la zona. Reproducció del cap del titanosaure (Pau Rovira/Catalunya Ràdio) Uns fòssils que, gràcies a l'exhaustiva recerca, han aportat molta informació: "Podem saber quants anys tenia aquest dinosaure, quan va morir, si vivia sol o en grup, com de com de ràpid creixia i quin eren els seus depredadors, i fins i tot quines mides podien assolir perquè n'hi havia de gegants però també, com es pot veure aquí, de mida de butxaca, ja que es van haver de fer xics per poder sobreviure." Coll del titanosaure, una espècie que podria arribar als 20 metres de llargada (Pau Rovira/Catalunya Ràdio) Petits, però no inofensius, l'esquelet de velociraptor, és de la mida d'un paó, però les dents són esmoladíssimes. Pero aquí no només hi trobem sauris, ja que no vivien sols en aquest entorn: "De fet aquí s'han trobat 10 espècies noves de vertebrats n'hem trobat sis de dinosaures, dos de Tortugues, dos de cocodrils... La troballa més recent és l'Abditosaure, aquest titanosaure gegant... però també hi havia un petit carnívor emplomallat, el tamarro, que també és l'hem pogut d'escriure partir del fòssils trobats aquí al país." Tot un viatge de 65 milions d'anys enrere. Esquelet de velocirraptor, amb unes dents serrades i molt esmolades que els servien per atacar la presa (Pau Rovira/Catalunya Ràdio) La força d'un Imperi Fem ara un salt endavant, i pugem a la segona planta... Allà hi trobem restes de la vila romana d'Aeso. L'antiga Isona, que va ser un municipium clau per a l'Imperi Romà aquí al territori, i per això s'han pogut recuperar tantes peces d'arquelogia. La primera planta està dedicada a la vila romana d'Aeso, on en destaquen les làpides (Pau Rovira/Catalunya Ràdio) Més de 400 anys de pax romana van permetre construir cases senyorials, temples, places i carrers. Aeso va ser un nucli comercial i militar molt apreciada per l'Imperi Romà. Una civilització que va deixar mostres de la seva arquitectura, cultura, costums del dia a dia... Tot això es pot veure a través dels molts objectes quotidians que s'hi han pogut trobar, com ara eines, joies, columnes de pedra, etc. Crida l'atenció la funció "propagandística" que tenien les làpides: "No només deien el nom, sino tots els fets, gestes i heroiciats (reals o no) que havia fet el finat en vida. És molt interessant veure com després les reaprofitaven per construir, però conservant-ne el text." Sorprèn la quantitat i qualitat d'objectes que s'han trobat en les excavacions (Pau Rovira / Catalunya Ràdio) Per fer visites guiades cal trucar abans i reservar lloc. Trobareu més informació a les xarxes socials: a Facebook i a Instagram. L'àudio amb aquesta proposta i totes les que, cada setmana, fem a Catalunya Informació, les teniu a la web del programa "Un país per voltar".

Ruta pel museu de Conca Dellà: un viatge al passat, dels dinosaures als romans

L'espai torna a obrir portes després de dos anys i mig tancat per obres: s'ha ampliat l'espai, i s'han renovat els continguts exposats