Ruta cap a les Amèriques: el viatge dels indians de Begur

Begur va ser terra d'indians. Hi ha una relació intensa entre Cuba i aquest poble del Baix Empordà, marcada per l'emigració de molts begurencs a l'illa al llarg del segle XIX. Quan tornaven al poble, els que havien prosperat en els negocis construïen cases ostentoses que encara avui decoren els carrers del municipi: pretenien recrear-hi l'estil de vida de Cuba, deixar-nos un llegat cultural ric i divers. Entrada del centre d'interpretació dels indians, al bell mig del municipi (Catalunya Ràdio/Laia Claret) Aquest 2023, a Begur s'hi ha construït el Centre d'Interpretació dels Indians. L'Anna Castellví n'és la comissària, i és coordinadora de la Xarxa de Municipis Indians: "Al llarg del segle XIX van ser més de 500 els nois que van marxar, d'una població de 1.500 persones. Ho van fer per motius econòmics. La fil·loxera va arrasar les vinyes de Begur i a més, el preu del corall va baixar en picat." Per tant, feien el viatge per trobar alternatives per guanyar-se la vida. Explicació de com era el retorn dels indians cap a Begur (Catalunya Ràdio/Laia Claret) Viatges planificats Els indians no marxaven a l'aventura, sabien on anaven. Gairebé sempre hi havia algú que els esperava, feien una migració en xarxa. Sortien de Begur amb nocions de llegir, escriure i matemàtiques. Al museu hi ha la reproducció de la coberta d'un vaixell per posar el visitant en situació del que suposava pels indians fer la travessa cap a Cuba. Moment en què, des d'una sala fosca, el capità et porta a fer la ruta per creuar l'Antàrtic (Catalunya Ràdio/Laia Claret) "No tots eren negrers" Hi ha una part audiovisual on s'explica com era el viatge, quant de temps durava, quins productes portaven cap a Amèrica i què tornaven cap aquí. Sovint obrien botigues per vendre farina o roba militar: "L'ideal per a un indià era obrir una botiga, després dues o tres a la mateixa ciutat, posteriorment alguna altra en un altre municipi i així aconseguir que el govern et donés un monopoli, després ja començaven a fer diners. Cal dir que ni molt menys tots els indians eren negrers ni tots els negrers eren indians." Com tots els qui es veuen obligats a emigrar, els indians catalans tenien un sentiment d'enyor, que al centre d'interpretació queda retratat en un vídeo que recrea un dels joves escrivint cartes, com feien molts dels que marxaven. Els indians escrivien cartes durant la seva travessia i quan havien arribat a Amèrica (Catalunya Ràdio/Laia Claret) Hi ha, també, una zona pensada per a la interacció: et situes en una marca a terra, davant d'una pantalla, prems un botó i sobre el teu cos s'hi sobreposa un vestit típic dels indians quan havien tornat. Tot plegat acompanyat de l'aroma dels productes que els indians portaven cap aquí, com el cafè, la xocolata o la magnòlia. Productes que portaven els indians i que els visitants poden olorar (Catalunya Ràdio/Laia Claret) A més, des del centre mateix es pot començar la ruta dels indians: un recorregut per 16 cases d'indians, amb panells informatius que n'expliquen la història. Podeu sentir els protagonistes d'aquest reportatge a la web del programa de turisme de Catalunya Informació "Un país per voltar"

Ruta cap a les Amèriques: el viatge dels indians de Begur

Al poble és ben visible la petjada dels qui, durant el segle XIX, van marxar per fer fortuna a l'altra banda de l'Atlàntic