Aquesta setmana es presenta La Marató de 3Cat, que es farà diumenge. Anirà dedicada a la salut sexual i reproductiva, una qüestió que afecta i preocupa moltíssima gent però de la qual encara se'n parla poc i hi ha molt desconeixement. Per això n'hem volgut amb l'actriu Diana Gómez i el presentador d'"El suplement", Roger Escapa, pares d'una criatura que va néixer de forma prematura. L'any passat, a Catalunya, van néixer 3.081 nadons prematurs. I al món, es calcula que 1 de cada 10 parts és prematur, és a dir, quan la gestació acaba abans de la setmana 37. El període gestació normal és d'unes 40 setmanes, però la Diana va trencar aigües molt abans: "Vaig trencar aigües i em van ingressar. Recordo que em van donar antibiòtics perquè no tingués cap infecció i em van donar corticoides per fer madurar els pulmons de la criatura. Va ser llavors quan em van dir que segurament el meu fill seria prematur." La situació sobrevinguda els va agafar desprevinguts i lluny de casa, a Madrid, relata el periodista: "Era la setmana 33. Teòricament estàvem en una fase que no tocava. A la nit a l'hotel, vam veure que alguna cosa no anava bé i vam anar a urgències." Malgrat haver trencat aigües, els van informar que no estava de part. Hi va entrar uns dies després, recorda la Diana, que explica que tot i que va tenir un part natural i tot va anar bé, de seguida es van adonar que "no seria un part normal": "El primer que em van fer va ser posar-me en Gael a sobre. Però un cop li tallen el cordó umbilical, de seguida se'l van endur. Li van posar oxigen i va anar directe a la incubadora. S'hi va estar dues setmanes." Quan el nadó va arribar als 2 quilos de pes els van donar l'alta: "Va ser relativament ràpid i molt intens", recorda el Roger. Tots dos asseguren, però, que al principi va ser estrany i dolorós haver d'abandonar l'hospital sense la criatura. "El pitjor moment és quan després de parir et donen l'alta i al cap de 48 hores t'envien a casa. Havia de deixar l'hospital i vaig haver de sortir sense el meu nen. Era molt estrany." Roger Escapa i Diana Gómez (CCMA) Durant uns dies van haver de conviure amb la incertesa. A la unitat de cures intensives neonatals van coincidir amb altres famílies en situacions similars, algunes feia dos mesos que tenien la criatura a la incubadora. El Roger descriu els nervis d'aquell període: "Hi havia moments que semblava que tot millorava. Uns dies ens deien que li havien tret l'oxigen, que ja respirava sense. Però llavors arribaves l'endemà i et deien que havia fet apnea i li havien de tornar a posar." Amb tot, després d'anar "fent passos endavant i passos enrere", finalment els van donar l'alta definitiva: "El millor moment de tots", recorda la Diana, que considera que han estat "molt afortunats": "Al final, ens vam passar un primer any ben bo fent més visites a metges de les que potser li tocarien a un nadó nascut sense complicacions, i fent més controls dels habituals." Per acabar, explica que aquesta experiència també la va fer coneixedora de la importància del banc de llet per a nadons prematurs i recorda que a Catalunya hi ha dèficit de llet: "Totes les mares lactants que es vulguin animar a donar llet, que sàpiguen que és supervaluosa!"