Les esclaves sexuals d'Estat Islàmic: "Sabaya"

"Daesh en diu matrimoni, però és pura violació" Són voluntaris del Centre d'Acollida Yazidita de Síria, amb Mahmud al capdavant, que fan incursions nocturnes, tenda per tenda, dins el que es considera el campament més perillós de l'Orient Mitjà. Actuen amb rapidesa i amb coneixement del terreny. Disposen de l'ajuda de dones que també havien estat sabayes, que s'infiltren als camps fent-se passar per seguidores de Daesh per aconseguir informació. De vegades, la informació és falsa i no les troben. Hi ha persecucions, trets, llargues esperes, nits inacabables, molta desesperació. Una feina de formigueta i d'un perill extrem fins a localitzar en les profunditats del campament el lloc on amaguen les noies. I el director del documental, el kurdosuec Hogir Hirori, segueix de prop com preparen sistemàticament cadascuna d'aquestes missions impossibles que es converteixen en possibles, i amb la seva càmera els acompanya fins al rescat. El documental "Sabaya" va rebre el premi a la millor direcció a Sundance el 2021. Els yazidites són una minoria ètnica kurda, amb la seva pròpia religió, i considerada infidel per Estat Islàmic. El 2014, a Sinjar, a l'Iraq, combatents de Daesh van matar milers d'homes i van segrestar dones i nenes per convertir-les en esclaves sexuals i revendre-les. Les anomenen "sabaya". Un genocidi oblidat per la comunitat internacional. "Totes les noies yazidites han de ser sabaya. Una sabaya que els netegi la casa i sigui la seva esclava. Que la puguin utilitzar o vendre a d'altres quan vulguin. A mi em va triar l'Abdulrahman. Al cap d'un any, va morir a la guerra. Llavors em van portar a una casa amb dones de Daesh... Per vendre'm a un altre home." Es calcula que més de 70.000 seguidors i familiars d'Estat Islàmic, amb diferents graus de vinculació, continuen vivint al camp Al-Hawl, custodiat per forces kurdes. És una realitat molt volàtil en què Estat Islàmic encara és omnipresent i té el control social. Molts cops són altres dones les que retenen les sabayes, amagades i amenaçades. Aquest impactant documental evidencia que la desfeta militar no ha acabat amb la violència i el terror de Daesh a Síria. Coneixem les noies després del rescat, mortes de por, mentre es recuperen en aquest centre, que és més família que centre, on reben la cura de l'esposa, els fills, la mare del Mahmud. Experimentem el fort contrast entre la calidesa de la vida plàcida a la casa i el terror extrem del món sense sortida on han viscut fins ara. El documental s'endinsa en el dolor insalvable, en les evidents ferides de la seva història. La Leila explica que tota la seva família va ser assassinada: "No suporto el món, tot és foscor. Cinc anys presonera i ara estic aquí sola. Sense la meva família. Tenia mare, pare, germans i germanes. Aviat us diran que m'he suïcidat." També hi ha la Mitra. Té set anys: "Només tenia un any quan se la van endur de Sinjar. Els seus pares encara no han aparegut." En paraules de Hogir Hirori, director, que va créixer al Kurdistan iraquià: "'Sabaya' és una pel·lícula sobre aquells que arrisquen la vida cada dia per salvar els altres. És un documental sobre les conseqüències intolerables i inacceptables de la guerra, sobre els abusos i el sofriment, però també sobre la humanitat i la compassió, les segones oportunitats a la vida i els nous inicis." "Sabaya", efectivament, no és només un documental sobre la crueltat a què s'han vist sotmeses aquestes dones; ho és també sobre la valentia, l'heroïcitat increïble d'aquest grup d'activistes, en un país devastat. El Centre d'Acollida Yazidita de Síria ha salvat 206 noies i dones yazidites. 52 havien tingut fills de combatents de Daesh. Encara hi ha desaparegudes més de 2.000 noies i dones yazidites. Un documental de: Hogir Hirori Una producció de: Lolav Media and Ginestra Film