Quin transport públic de futur necessita Catalunya?

Dilluns, 16 d'octubre de 2023. A primera hora del matí els usuaris de la línia R3 de Rodalies, que uneix Barcelona amb Vic, es preparen per fer front a les repercussions del tall de la línia entre la Garriga i Mollet, necessari per començar a escometre les obres de l'anhelat desdoblament de la via. Dues hores i trenta-nou minuts per fer el trajecte entre Vic i Barcelona, a l'estació de Sagrera, en un dels autobusos que són l'alternativa per als usuaris de l'R3 afectats pel tall de la línia de Rodalies #MatíCatRàdio https://t.co/ROGOLQRIkk Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) October 16, 2023 Per poder completar el recorregut, els passatgers disposen d'un servei alternatiu d'autobusos habilitat per Renfe, que des de Centelles o des de la Garriga els han de portar fins a Barcelona. Però el destí ha estat capriciós, i la pluja, un accident a la ronda de Dalt de Barcelona, i altres incidències a l'R2 de Rodalies i al Metro, han acabat col·lapsant i provocant el caos als accessos a Barcelona, que ha afectat moltes vies de circulació. De retruc, tots els autobusos de les línies habituals o els alternatius, --com el servei de reforç de l'R3-- s'hi han quedat atrapats. Usuaris de l'R3 esperant a la Garriga el bus alternatiu per baixar a Barcelona (Nati Adell / Catalunya Ràdio) Per fer els trajectes Vic-Barcelona o Granollers-Barcelona, alguns passatgers hi han arribat a esmerçar 3 hores, però els que venien en cotxe privat no han trigat gaire menys. Uns dels autobusos de reforç que Renfe ha posat en servei pel tall a l'R3 (Nati Adell, Catalunya Ràdio) Els autobusos de línia, també sovint col·lapsats La peculiar combinació de factors d'aquest dilluns ha perjudicat tots els usuaris del transport per carretera, tant públic com privat. Però en dies normals, sense aquesta acumulació d'incidències, moltes línies d'autobús que uneixen ciutats de la segona corona metropolitana amb Barcelona ja tenen problemes de saturació. És el cas, per exemple, de la línia entre Vilafranca del Penedès amb Barcelona, que pateix històricament un problema de manca d'oferta a primera hora, que molt sovint obliga a deixar passatgers a l'estació. La Generalitat ha incorporat avui mateix un nou vehicle per reforçar el servei en aquesta franja horària matinal, però a la capital penedesenca la cua d'usuaris que a les 6 del matí esperen poder pujar a l'autobús fa la volta a l'estació. Cua d'usuaris a l'estació de Vilafranca a primera hora del matí (Montse Jené Riba, Catalunya Ràdio) L'aventura diària d'anar de Vilafranca a Barcelona a primera hora del matí, avui amb pluja @cati_bcn @CatalunyaRadio pic.twitter.com/PSMjX9tkd5 Montse Jene Riba (@MontseJene_Riba) October 16, 2023 Aquesta manca d'autobusos no és privativa dels viatges que es fan cap a Barcelona. Les altres capitals catalanes tampoc donen l'abast per equiparar l'oferta amb la demanda en segons quins recorreguts. A Girona, la línia d'autobusos que va fins a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, té un reforç en alguns moments del dia, però sovint els passatgers han d'anar drets, diuen. A Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva, la imatge de les cues de bon matí esperant l'autobús són també el pa de cada dia. Cua a les 6.30 a Sant Hilari per poder pujar a l'autobús que arriba a les 7.00 (Laia Claret, Catalunya Ràdio) Al Camp de Tarragona els problemes afecten sobretot les línies del nord, les que connecten amb el Baix Penedès. Aquí s'ha notat l'efecte de transvasament de viatgers del tren i el cotxe cap als autobusos pel preu de la gasolina i el mal servei de Renfe. L'augment de la demanda i la falta de freqüències, però, fan que es deixi gent a terra en algunes de les últimes parades, com passa sovint a la d'Altafulla. L'empresa concessionària, Autocars Penedès, assegura que a principis de temporada sempre cal ajustar l'oferta i la demanda. L'estació d'autobusos de Tarragona tampoc es deslliura de les cues (Josep Ramon Ruiz, Catalunya Ràdio) A Lleida, les rodalies ferroviàries són molt escasses i per moure's des dels pobles del Segrià fins a la capital, els autobusos, en hora punta, sovint van molt plens. Darrerament s'estan multiplicant les queixes en poblacions com Almacelles, Rosselló o Torrefarrera. Un altre punt conflictiu és el transport fins a l'Institut de la Caparrella, que està a uns tres quilòmetres del centre de Lleida. L'autobús urbà que fa aquest servei s'ha convertit en un maldecap per als estudiants, que sovint viatgen atapeïts. Estudiants de Lleida, esperant pujar al bus cap al complex de la Caparrella (Pere Joan Àlvarez, Catalunya Ràdio) El tren, insubstituïble El Catalunya al Dia de Catalunya Informació ha dedicat aquest migdia un monogràfic a repassar aquests problemes amb el transport públic que afecten diverses ciutats i comarques de Catalunya. El director general de transports de la Generalitat, Oriol Martori, ha assenyalat l'arrel del problema: "Tenim una gran desigualtat entre hores punta i hores vall. El que no podem fer és només posar reforços en hores punta. És una situació complexa que estem intentant redreçar i cada any augmenta el pressupost que hi destinem". Martori ha reconegut que en casos com el de l'R3 el volum de passatgers que pot absorbir el tren és insubstituïble amb l'alternativa dels autobusos, però ha assegurat que el pla alternatiu que ha posat Renfe minimitzarà les afectacions encara que no elimini del tot les molèsties. Martori ha explicat que des del govern s'ha reforçat amb 5 vehicles la línia d'autobusos que uneix Vic amb Barcelona, i ha afirmat que malgrat que la gent s'hagi d'esperar alguns minuts per pujar, no s'ha deixat ningú a les andanes. Oriol Martori, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat (Quim Balaguer / Catalunya Ràdio) També al Catalunya al Dia, el portaveu de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, Daniel Pi, ha demanat reforços que estiguin adaptats a les necessitats reals dels usuaris: "Hem d'aconseguir que algunes connexions es facin d'una altra manera perquè no són viables. La gent no pot multiplicar cada dia per 2 el seu temps de recorregut. I això és el que ens està passant". Més propostes de millora Des de l'Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà, l'AMTU, que aglutina ajuntaments que treballen pel foment del transport col·lectiu reclamen més servei a zones més aïllades. L'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, és la seva presidenta: "Demanen la vertebració del país amb transport públic per carretera, i per això calen més freqüències sobretot a les zones on ara no arriben els autobusos, com ara poblacions petites o urbanitzacions. Nosaltres treballem amb el transport a demanda, que pot ser amb minibusos o també amb taxis. Per tant, és un servei públic adaptat a la demanda del moment i del territori". D'aquest debat tampoc en són alienes les empreses concessionàries del servei d'autobusos. La FECAV, la Federació Empresarial Catalana d'Autotransport de Viatgers, és la patronal que les agrupa. I aquesta és la petició que fa el seu president, José María Chavarría: "Moltes expedicions no tenen compensació econòmica des de l'administració. Demanem que hi hagi una partida pressupostària i que es faci una planificació a llarg termini perquè el servei es pugui donar tot el dia i no només a les hores punta". Un dels busos que fa el servei alternatiu pel tall de l'R3 de Rodalies (Nati Adell, Catalunya Ràdio)

Quin transport públic de futur necessita Catalunya?

Amb els trens de Rodalies penalitzant constantment els seus usuaris, el servei alternatiu d'autobusos tampoc dona sovint l'abast