Als Països Catalans ho fem rimant i normalment amb versos heptasíl·labs sobre melodies populars. En alguns llocs glosem amb quartetes, en d'altres fan cinc o sis versos, i fins i tot set i vuit a Mallorca. Darrerament es va introduint la dècima. Això ens ve de la tradició canària i llatinoamericana, que ho fa amb estrofes de deu versos i que ens influeix, com la basca, la sarda i la gallega, ja que la glosa, quan la tenim viva com ara, evoluciona. A segons quins llocs en diem "corrandes", en d'altres "nyacres" o "patacades", "cançó de pandero", "cant d'estil", "jota"... A les illes tradicionalment se n'hi diu "glosa" i la tradició és encara molt viva a Menorca i sobretot a Mallorca.   Ferriol Macip entrevistat per Yolanda Sey a "El llenguado" (CCMA)   Aquest darrer terme, "glosa", que permet crear el verb "glosar" i els substantius "glosadora" o "glosador", ha estat el que en els últims anys han adoptat els glosadors del país. Les gloses solen ser diàlegs, controvèrsies, combats.... Se solen fer servir per dir cantant allò que parlant no gosaríem dir. La majoria són picants o en clau d'humor. Però també hi ha gloses tendres, gloses d'homenatge, gloses d'amor...