"Protegir, salvar, ajudar" contra la Covid

Us saludem des de l'Hospital Vall d'Hebron. Primera línia, com tants altres hospitals del país, de l'acció per aturar el coronavirus, encara ara, nou mesos després de l'inici d'aquesta pandèmia que ho ha posat tot de cap per avall. Som a l'hospital més gran de Catalunya, la setmana en què el país es torna a abocar amb La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicada a la investigació sobre la Covid-19. Una Marató que aquest any, més que mai, toca a tothom. En donen fe els esforços que s'estan fent per trobar les vacunes que aturin el virus. "Vacunes", en plural, perquè en caldrà més d'una per barrar el pas definitivament a aquest coronavirus. I el Vall d'Hebron serà un dels que participaran, d'aquí a pocs dies, en un assaig clínic per trobar-ne una altra. Finals d'estiu: és el nou horitzó que marca el ministre Illa per aconseguir que una part considerable de la població estigui vacunada i que, per tant, ens acostem a l'anhelada immunitat de grup. Encara queda tot l'hivern, tota la primavera i l'estiu per davant. La fatiga que es comença a notar en la gent, que segurament qualsevol de nosaltres sent, no pot vèncer la consciència que la situació continua sent greu. D'aquí a poc més d'una setmana serem en plenes festes de Nadal. La prioritat ha de ser protegir, no celebrar. Perquè en espais com aquest hospital des d'on us parlem avui, la prioritat no ha deixat de ser ni un sol instant protegir, salvar, ajudar. El personal sanitari -metges, infermers, zeladors, tècnics de laboratori...- va rebre grans mostres de suport de la població durant setmanes, en la primera onada. Pancartes i aplaudiments espontanis que es van repetir dia rere dia als balcons i a les finestres d'arreu del país en reconeixement i agraïment de l'esforç que feien. Segurament no ho esperaven i, en molts casos, no els calia. Més que aplaudiments, en un primer moment, necessitaven recursos: personal, EPIs, material... Després, necessitaven descansar, refer-se de l'esforç de jornades interminables i del xoc de veure morir desenes de persones cada dia. Necessitaven, sobretot, no tornar-hi. No tornar a passar per un pic com el del març i l'abril. Necessitaven, per tant, que aquells aplaudiments espontanis es traduïssin en actituds responsables al carrer, en prudència... I encara ho necessiten. Perquè cada dia ingressen desenes de malalts nous, cada dia hi ha malalts que passen a crítics. El virus continua campant. Això no s'ha acabat. Als hospitals ho saben bé. Tinguem-ho present.