Tornem a ser a Moscou 80 o Los Angeles 84, només que la nova guerra freda ja no va de desertors, sinó que l'espionatge es du a terme gràcies als mòbils, aquest gran notari de la nostra activitat i de les nostres dades que tots portem gustosament a sobre. Ara bé, l'altra cara de l'espionatge és també la guerra pel relat. El director de l'FBI juga a la doctrina de la por quan diu que no hi ha cap país al món que amenaci la innovació, les idees i la seguretat econòmica americanes com la Xina. Però després, amb la boca petita, admet que no té constància de cap operació concreta en marxa i que la recomanació als atletes de dur mòbils descartables és només una prevenció genèrica per evitar el robatori de dades o patents. La Xina està implementant un Estat de Vigilància inquietant, amb la seva estesa de càmeres i els potentíssims programes de reconeixement facial. Ara bé, els Estats Units tampoc no poden passejar-se amb la pell de xai posada. Al capdavall, han impulsat la indústria de les grans tecnològiques, que gestiona també de manera autàrquica i opaca les nostres dades personals. Amb guant de seda, però ho fa.