"Plàstics a la deriva" i "Rebost de tardor", al Quèquicom

"Plàstics a la deriva" El mar és un dels llocs on van a parar part dels residus que es consumeixen a terra. Samantha Vall puja a bord del vaixell d'arrossegament Basibina, de Palamós. Quan fan la tria apareixen pilotes de golf, compreses, ampolles, bosses... Al final, resulta que s'han pescat més plàstics que peixos. Mercè Masó, biòloga marina de l'Institut de Ciències del Mar, qualifica de "drama" que els plàstics estiguin canviant l'ecosistema marí: com que el plàstic es desplaça fàcilment, van a parar a llocs on abans només hi havia sorra. Els animals el confonen, pensant-se que són roques, i inicien un vida en un ecosistema que no els pertoca. "Rebost de tardor" A casa nostra la tardor és l'època de l'any més popular per anar a la muntanya. Els boscos d'arreu del país s'omplen de boletaires. Però a banda dels bolets també es poden recollir un munt de fruits silvestres apreciats ja des de temps immemorials. El més típic és la castanya, una veritable icona de la tardor, però n'hi molts d'altres: cirera d'arboç, lledó, gla, pinyó, gavarró, gínjol, nespla o serva. Per nosaltres aquests fruits són avui un aliment de gurmet, però per molts animals són un recurs imprescindible per sobreviure a l'hivern. Biòlegs del Museu de Ciències Naturals de Granollers estudien des de fa més de vint anys les poblacions d'alguns micromamífers del Vallès. Treballen en diverses parcel·les on tenen instal·lades caixes niu que revisen periòdicament. El reporter Pere Renom acompanya la biòloga Lídia Freixas al Montnegre per revisar aquestes caixes. L'animaló més emblemàtic que hi troben és el liró gris; quan no hiverna fa servir les caixes de niu o de rebost.

"Plàstics a la deriva" i "Rebost de tardor", al Quèquicom

"Quèquicom" surt a la mar amb un vaixell de pesca i torna amb tants plàstics com peixos. I les castanyes fan tardor, però ¿coneixeu el lledó, el gavarró, el gínjol o la nespla?