No passa el temps per als Tamagotxis. 27 anys després de la seva creació i 26 anys després que triomfessin a Catalunya, aquestes populars mascotes virtuals creades l'any 1996 al Japó tornen a ser entre nosaltres, i demostren que el temps no els ha restat capacitat de guanyar-se el públic infantil i no tan infantil.  I és que han estat una de les joguines més sol·licitades durant aquestes festes nadalenques. Prova d'això és que diverses versions d'aquests dispositius electrònics ocupen les posicions 4, 6 i 9 de les 10 joguines més venudes a les dades d'Amazon a nivell de tot l'estat espanyol.  El Tamagotxi, una joguina electrònica de butxaca (Flickr) A Catalunya, també es confirma el retorn del Tamagotxi amb tota la seva força comercial. Pau Salvador, responsable de Joguines Somnis de Reus, ha explicat a "La tarda de Catalunya Ràdio" que el Tamagotxi ha estat una de les joguines més venudes per a la franja de 0 a 6 anys: "El públic de joguineria ha arrasat amb el Tamagotxi de tota la vida. Una versió nova una miqueta millorada. Hem fet net absolut d'existències".   Per a la franja d'edat d'entre 7 i 15 anys, el Tamagotxi també ha estat una de les joguines més reclamades. Ens ho ha confirmat Ricard Tenor, soci de Joguines Tio Sam: "Aquest any ha despuntat moltíssim el Tamagotxi. Ha tornat amb molta força i se'ns ha acabat".   Per què el Tamagotxi torna a triomfar a Catalunya 25 anys després? Oriol Estrada, divulgador de la cultura japonesa especialitzat en Manga i Anime, veu en la nostàlgia i la comercialització de noves edicions dos dels possibles motius per entendre el retorn de la febre pels Tamagotxis a Catalunya. Recorda que molts adults que ara són pares ja coneixen la joguina perquè hi van jugar en el primer boom del producte, a finals dels 90. Per Estrada, el fet que sigui una joguina pensada perquè els infants s'hagin de responsabilitzar d'un ens, en aquest cas virtual, pot haver fet que molts pares ho hagin vist com una opció interessant per regalar als seus fills.   Però què és exactament un Tamagotxi? Es tracta d'un dispositiu electrònic petit, que es pot dur a la butxaca com si fos un clauer. Té una forma semblant a un ou, amb una pantalla al centre i uns botonets a la part de sota. I la gràcia és cuidar aquest dispositiu i donar resposta a les seves necessitats. Això vol dir, donar-li menjar quan té gana, netejar-lo quan fa les seves necessitats, guarir-lo si es posa malalt, jugar amb ell perquè augmenti la seva felicitat o renyar-lo si no es porta bé. Tot això a través dels tres botonets inferiors que dèiem. És a dir, consisteix a estar pendent del Tamagotxi i mantenir-lo amb vida i amb la felicitat pels núvols.  El Tamagotxi torna a ser una de les joguines més venudes (Wikimedia)   Quin és l'origen dels Tamagotxis? Els Tamagotxis van ser creats a mitjans dels anys 90 per l'empresa japonesa Bandai. La seva creadora va ser Aki Maita, una inventora i pedagoga japonesa que portava anys buscant la manera de crear una joguina que ensenyés als més joves a responsabilitzar-se d'una mascota. De fet, Maita sempre havia volgut tenir un animal domèstic però no podia i, un cop graduada a la universitat, va buscar la manera de desenvolupar aquest vincle especial que podem tenir amb un animal. Amb el prototip proposat i dissenyat per Maita, l'empresa va decidir fer un test d'aquesta nova mascota virtual. Per fer-ho van regalar prototips de Tamagotxi a 200 nois i noies de 15 anys del barri de Shibuya de Tòquio a canvi que passessin un dia amb la mascota i, posteriorment, responguessin unes preguntes sobre el producte. Els resultats van convèncer la companyia, que el 23 de novembre del 1996 comercialitzava la mascota al Japó, i el maig del 1997 l'exportava als Estats Units i a Europa. Des de la seva creació, l'any 1996, se n'han venut 83 milions d'unitats arreu del món.    D'on ve el nom de Tamagotxi? Oriol Estrada explica l'origen del nom d'aquesta mascota virtual creada al Japó: "Tamagotxi ve de "Tamago" que vol dir "ou" i de "uotxi" que seria la pronúncia japonesa de la paraula anglesa "watch". És la idea que és un ou d'on surt una criatura i que a més és portable com un rellotge".    Un model de Tamagotxi (Flickr) Per què enganxen els Tamagotxis? Per Estrada, els Tamagotxis tenen punts en comú amb els jocs de mòbil que es juguen avui en dia:  "Ara està de moda que els jocs de mòbil et premiïn per estar cada dia enganxat a aquest joc. Des dels seus inicis, el Tamagotxi explota aquesta petita recompensa que et donen dia a dia. 25 anys abans va descobrir aquesta mecànica de tenir la gent enganxada a un joc".   Oriol Estrada també explica que una de les coses que poden ajudar a entendre el fenomen Tamagotxi és que al Japó hi ha un gran culte a les mascotes. Aquest fet pot haver contribuït a l'èxit del Tamagotxi al país nipó, tenint en compte que en la majoria dels edificis d'aquest país no s'hi poden tenir gats o gossos. Des d'un punt de vista més antropològic, Estrada explica que el fenomen dels Tamagotxis al Japó també pot estar relacionat amb el xintoisme, una religió tradicional del país, que encara avui és vigent:  "El xintoisme és animista i, per tant, considera que tot té ànima, incloent-hi els objectes.  Per això al Japó pot ser que vegin que un Tamagotxi té més vida de la que li veiem nosaltres. Perquè segurament per alguns dels japonesos fins i tot té ànima".   Però segons l'expert en cultura japonesa, en el món occidental "cada cop tenim una relació més estreta amb la tecnologia". Per Estrada, un exemple d'això és com ens relacionem amb el mòbil. Per aquest motiu, veu aquest canvi cultural pel que fa a la tecnologia com un dels possibles motius que poden explicar el nou èxit d'aquesta mascota virtual en països com Catalunya.    L'univers Tamagotxi Estrada explica que tot i que durant les dues primeres dècades del segle XXI la popularitat d'aquestes mascotes virtuals havia caigut, "de Tamagotxis n'hi ha hagut sempre" i que "des del 2009 se n'ha fet gairebé un de nou cada any".  També ha recordat que la marca "Tamagotxi" ha tingut la capacitat d'exportar-se a altres formats i productes. Se n'han fet videojocs, pel·lícules, dibuixos animats o, fins i tot, edicions especials basades en altres marques de personatges infantils.