A pocs metres del refugi Niu de l'Àliga a Tosa d'Alp se senten a l'estiu pocs elements sonors. Les vaques pasturant, els insectes i el vent. És el que s'aconsegueix a l'enregistrar so des de 2.500 metres d'altitud.
Aquest so em fascina. Sentim grills. En comencen a cantar un parell i a poc a poc s'hi sumen uns quants més. De fons, se sent una guitarra i uns cants d'un casal d'estiu que aquells dies estava als prats de Meranges, a la Cerdanya. En un moment donat, se senten ocells i sempre de fons un rierol.
Sempre m'ha fascinat el so dels estornells. Com criden i com sobrevolen els nostres caps en els pobles de Catalunya i sobretot com, en un moment donat, tots callen. Al moment d'enregistrar-los em trobo una persona que em comenta que ahir n'hi havia molts més.
Quan s'acaba l'any, la cotorreta de pit gris menja el fruit en forma de llegum de l'arbre de l'amor, també conegut com l'arbre de Judea, que ens trobem en alguns jardins de casa nostra. Ni l'ocell ni l'arbre són autòctons, però el so ja comença a ser-ho.