"No hi hauria d'haver amnistia per a ningú": per primer cop parla un dels policies investigats per les càrregues de l'1-O

L'amnistia s'ha convertit en el centre de gravetat de la política catalana i espanyola des de fa setmanes. Si Pedro Sánchez vol ser investit, i per això necessita els vots d'Esquerra i Junts, haurà de pactar abans aquesta mesura de gràcia per als encausats del procés independentista. Però qui s'hauria de beneficiar d'aquesta llei? Només els líders polítics? També els encausats per protestes posteriors al primer d'octubre del 2017? S'hi han d'incloure els policies que estan sent investigats per possibles excessos en la repressió del referèndum? Les raons contràries a l'amnistia d'un agent de la PN investigat Per primer cop, un dels 12.000 policies que van venir a Catalunya per participar en el dispositiu per impedir el referèndum de fa sis anys ha acceptat donar la seva opinió sobre una possible amnistia a Catalunya Ràdio. Les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van fer la volta al món l'1 d'octubre del 2017. Sis anys després, no hi ha cap agent condemnat. Hi ha uns 130 policies investigats en diferents jutjats de Catalunya, però la majoria encara estan pendents de judici. Un policia de l'1-O rebutja ser amnistiat: "No hi hauria d'haver amnistia per a ningú, només responsabilitat penal." Escolta l'entrevista completa al #MatíCatRàdiohttps://t.co/zk43q7AJYk pic.twitter.com/MxcJQDJixK Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) October 6, 2023 És el cas de l'agent que s'ha avingut a expressar-nos què en pensa. Ell és un de la quarantena de policies investigats per un jutjat de Barcelona. Encara que té prohibit parlar públicament sobre les seves intervencions en acte de servei, ha acceptat la nostra invitació a parlar amb la condició de mantenir-se en l'anonimat. Una de les qüestions que provoquen més divisió d'opinions és si aquests agents policials també s'haurien de beneficiar d'una eventual amnistia. Alguns líders polítics com Yolanda Díaz, la dirigent de Sumar, o alguns juristes, defensen que els inclogui perquè sostenen que una llei d'aquesta naturalesa ha de respectar l'equitat entre totes les parts. El policia entrevistat manté que van fer un ús proporcional de la forá l'1-O (ACN / Gerard Vilà ) El policia que hem entrevistat no hi està d'acord. De fet, no està d'acord amb cap llei d'amnistia i reclama que cadascú assumeixi la seva responsabilitat: "No n'hi hauria d'haver per a ningú. Amb les conseqüències i responsabilitats penals i polítiques, ja va quedar tot resolt. No és per a uns sí, per a uns altres no, per a tots o per a cap. Aquí el que compta és la responsabilitat penal davant dels jutges i els tribunals. Res més." L'agent també hi veu oportunisme polític en el fet que s'estigui negociant una amnistia en aquest moment, dins de les converses perquè Pedro Sánchez pugui sortir escollit president del govern espanyol: "No crec que la llei d'amnistia es correspongui amb una necessitat real, social o política, sinó a una necessitat momentània del partit que vol governar. Si això hagués estat immediatament després de l'1-O tindria certa lògica." El policia entrevistat considera que en l'anomenada operació Copèrnic els agents van fer un ús proporcional de la força. En canvi, el jutge que investiga les càrregues policials de l'1-O a Barcelona creu que l'actuació dels agents podria ser constitutiva de delictes de tortures, contra la integritat moral i lesions. Són delictes penats amb presó i inhabilitació. Segons el Departament de Salut, durant les votacions es van haver d'atendre un miler de persones per lesions de diferent gravetat. Els delictes contra els drets humans no tenen data de caducitat Les actuacions policials investigades per la justícia estan relacionades amb uns possibles delictes els drets humans. Aquest és l'argument del gruix de l'independentisme per excloure els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil d'una eventual amnistia. El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, n'explica el motiu: "Jo estic convençut que els delictes de lesa humanitat, aquells delictes que són contra els drets humans fonamentals, no poden ser amnistiats, perquè els delictes contra els drets humans no prescriuen." Junqueras ja va ser indultat. Si ara també és amnistiat, s'aixecaria la inhabilitació que l'impedeix ser candidat en unes eleccions, i tindria el camí lliure per presentar-s'hi si ell volgués. Oriol Junqueras vincula l'amnistia a la convocatòria d'un referèndum pactat (ACN / Jordi Bataller) L'amnistia, segons el dirigent republicà, ha d'anar acompanyada d'un referèndum d'autodeterminació, i així hauria de constar en el preàmbul de la llei. Si es fa una llei per resoldre les conseqüències jurídiques d'un conflicte polític, també s'hi ha d'incloure una solució, afegeix Junqueras: "Des del nostre punt de vista, la llei hauria de fer referència al conflicte polític entre la societat catalana i l'estat espanyol que ha originat les conseqüències jurídiques per les quals s'aprova una amnistia, i també hauria de referir-se a la necessitat de resoldre aquest conflicte votant." Els dirigents de Junts que també es podrien veure beneficiats per una amnistia es volen mantenir en silenci aquests dies en plenes negociacions per a la investidura, però també defensen excloure'n els policies. On s'ha de posar el límit temporal de l'amnistia? El suport a l'amnistia és majoritari però no unànime dins de l'independentisme. El conflicte polític a què fa referència Junqueras va més enllà de l'1-O. Al setembre del 2020 hi va haver protestes a Barcelona per la inhabilitació del llavors president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència, per negar-se a retirar uns cartells de la façana del Palau durant una campanya electoral. La inhabilitació de Torra va provocar protestes i posteriors detencions (ACN /Nazaret Romero) Un mes després, els Mossos d'Esquadra van detenir en Pol, un veí del Bruc que havia participat en la concentració. La Fiscalia li demana cinc anys de presó per disturbis i danys, acusat d'haver cremat contenidors. Aquest mes d'octubre s'ha de fer el judici contra ell, el seu germà i tres persones més. En Pol pot acabar a la presó, però recela de l'amnistia. Creu que pot acabar dividint els represalitats: "A nivell polític crec que aquesta llei d'amnistia l'únic que fa és distingir entre represaliats de primera i de segona, perquè, és clar, on es posa el tall? Aquesta amnistia fins on anirà, l'any 2012, el 14, el 18, el 19? I per quins delictes? Això em fa sospitar que només uns pocs se'n beneficiaran." Sánchez ha rebut l'encàrrec de formar govern, però necessita els vots dels independentistes (ACN / La Zarzuela) Des del punt de vista humà, en Pol no està en contra de l'amnistia si pot beneficiar les persones que, com ell, estan sent investigades, però està convençut que només servirà per enterrar el conflicte polític. Per això, creu que hauria d'anar vinculada a un referèndum i no a una investidura: "L'únic que fa és banalitzar els represaliats i el patiment que estan passant. D'aquesta amnistia només se n'ha parlat ara. Fa un any d'això no se'n parlava." Segons entitats com Òmnium, com a mínim unes 1.400 persones es podrien beneficiar d'una eventual amnistia.

"No hi hauria d'haver amnistia per a ningú": per primer cop parla un dels policies investigats per les càrregues de l'1-O

La llei d'amnistia és la condició indispensable de l'independentisme per facilitar la investidura de Pedro Sánchez, però no tothom hi està d'acord, ni entre els represaliats ni entre els cossos de seguretat