Ni pau ni llibertat. Les promeses buides de la guerra a l'Afganistan

El 15 d'agost del 2021, amb l'arribada dels talibans a Kabul, els esdeveniments a l'Afganistan es van precipitar i van commoure el món sencer, agafat "per sorpresa" enmig de l'estiu. Però el cert és que la fugida de les tropes nord-americanes i del mateix president afganès, Ashraf Ghani, l'èxode caòtic de la població i el pànic a la capital afganesa eren fàcilment previsibles. L'agost de 2021 milers d'afganesos intentaven fugir de l'Afganistan a través de l'aeroport internacional Hamid Karzai(Anadolu Agency/Getty Images) Després de 20 anys de guerra, 900.000 morts i 8 bilions de dòlars invertits, "Sortir de l'Afganistan" fa evident com tots els passos fets en els últims vint anys abans d'aquell agost vaticinaven el desastre. Víctimes de les promeses buides Responsables i testimonis del conflicte dels Estats Units, del Regne Unit, dels talibans i del govern afganès ajuden a entendre com es va poder arribar a fer una retirada de tropes tan nefasta i humiliant, així com les seves conseqüències. Per Matin Bek, cap de gabinet del president Ghani, va ser una traïció i una injustícia: "Els Estats Units van venir per venjar-se, i els vam ajudar a perseguir Al-Qaeda. I després ens van deixar sols, perquè ens massacressin (). La guerra no s'ha acabat, per nosaltres, encara continua i ho estem pagant. Tots els afganesos en som víctimes. Som víctimes d'aquelles grans promeses buides." El Regne Unit i els Estats Units van invertir bilions de dòlars en l'operació Llibertat Duradora, un fracàs (Peter Byrne/PA Images/Alamy Stock Photo) Amb el rigor de la BBC, el reportatge narra la història iniciada com un intent de capturar Ossama bin Laden i que es va allargar durant 4 presidències dels Estats Units, deixant 7.000 morts entre els militars de l'exèrcit dels Estats Units i personal del Pentàgon. Sense sortida El primer episodi ("No way out") reconstrueix la tensió entre els esforços del president Barack Obama per imposar una retirada de tropes i els generals nord-americans, convençuts que per posar fi a la guerra era imprescindible reforçar el contingent. En contra de l'opinió del vicepresident nord-americà, l'actual president, Joe Biden, Obama va acabar acceptant enviar més tropes a l'Afganistan. Les ofensives contra els talibans van continuar, però els Estats Units estaven cada vegada més a prop de la retirada total. Obama amb alguns dels cadets de l'Acadèmia Militar dels Estats Units que van reforçar el contingent a l'Afganistan (Pete Souza/Public Domain) Final de joc En la segona part ("End game") "Sortir de l'Afganistan" ens aproxima pas a pas al 15 d'agost del 2021, amb la retirada caòtica i total de les tropes nord-americanes i la fugida del president Ghani, vista com una traïció imperdonable, també pel seu equip. El president Biden no es va diferenciar de Trump sobre la retirada i és qui la va segellar: "He arribat a la conclusió que és hora que Amèrica acabi la seva guerra més llarga. És hora que les tropes americanes tornin a casa." Ni pau ni llibertat Per Fatima Gailani, negociadora afganesa, que va formar part de les infructuoses converses de pau amb els talibans, la fugida dels Estats Units, sense haver assegurat la pau estable, era un abandonament del govern afganès, indefens: "El poble afganès ha fet un sacrifici enorme. No tenim exèrcit, no tenim policia, les institucions s'enfonsen. No hauríem de parlar del bàndol de la república o del bàndol talibà, sinó del que convé al poble de l'Afganistan." Arribada en helicòpter de les primeres tropes britàniques a Helmand(John Moore/Getty Images) "Sortir de l'Afganistan" deixa clar el fracàs polític i que precisament això, el que més convenia al poble afganès, no es va tenir en compte. Washington i Londres es van gastar bilions de dòlars en l'anomenada operació Llibertat Duradora, que no va ser ni duradora ni, en cap cas, va deixar una societat lliure. "Sortir de l'Afganistan" és una producció de Brook Lapping per a la BBC dirigida per Jack MacInnes.