Miradors de la vanitat

Els miradors, com si fos la plaga de la processionària, estan proliferant a les muntanyes de Lleida. A Bóixols o al port del Cantó, podeu veure unes moles de formigó palplantades en algun revolt de la carretera, justament allà on, tota la vida, la gent ha parat per contemplar el paisatge. L'impacte visual és enorme: una mena de passadís de ciment suspès a l'aire, la il·lusió òptica que alimenta la vanitat d'estar suspesos en el buit. Però la vista és exactament la mateixa, amb mirador o sense. Tenim les nostres muntanyes plenes de ferralla i formigó que encara s'ha de recollir: restes de mineria, estacions d'esquí abandonades, intents immobiliaris que no es van dur a terme... Associacions com Mountain Wilderness, famosa per les seves neteges al femer en què s'ha convertit l'Everest, tenen feina a Catalunya. No m'estranya que hi hagi gent que, entre molts altres motius, tingui por d'uns jocs olímpics d'hivern, encara que només sigui per l'impacte en el paisatge. Bé, hi haurà un referèndum, no? Que guanyi el millor. Espero que aquesta important votació tingui el mateix suport institucional que està tenint la campanya de la Generalitat, clarament partidària dels Jocs. Desitjo, de debò, que uns no facin la festa i els altres, els que pensem que la muntanya sempre l'hem de deixar més bé que com la trobem, no haguem de netejar la merda.