"M'han preguntat si em dedico a la robòtica per manar més sobre els homes"

La presència de dones en el món científic disminueix a mesura que avancen en la seva carrera. De fet, les dones representen només el 36% de l'alumnat de carreres de ciència i tecnologia. I aquest percentatge baixa en estudis TIC, és a dir, de tecnologies de la informació i la comunicació. Se situa en un 14%, un 5,5 per sota de la mitjana de la UE. Falta de referents Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència es posa en relleu que un dels molts problemes perquè les nenes escullin carreres científiques és la falta de referents. Alícia Casals Gelpí és catedràtica de la UPC especialitzada en robòtica (UPC) Alícia Casals Gelpí es va llicenciar en enginyeria industrial el 1977. És doctora en informàtica i catedràtica de la UPC, coordinadora de la divisió de Robòtica i Visió del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica. Ha destacat en investigacions sobre l'aplicació de la robòtica i la visió per computador a l'àmbit mèdic i assistencial, en aspectes com ara la cirurgia robotitzada o l'atenció a la discapacitat. Les carreres tecnològiques encara estan molt vinculades als homes (Wikimedia) Reconeix que va dubtar en el seu moment a l'hora de dedicar-se a l'enginyeria perquè era una professió vinculada als homes i que al llarg de la seva carrera ha hagut de viure situacions incòmodes només pel fet de ser dona. "Queda molt per fer a causa dels condicionants que portem tots a dintre i també cal canviar alguns processos de selecció per evitar aquesta mirada que guanya un home només perquè és home." "T'arribaven comentaris com que això no és de nenes. Per exemple, "què fa una noia tan maca fent robòtica?" o "per què fas robòtica, per poder manar més sobre els homes?" Aquests són alguns comentaris que m'han fet." Zaida Álvarez és bioenginyera especialista en reparació de danys cerebrals i medul·lars (IBEC) Treballar el doble pel fet de ser dona En aquesta línia també, Zaida Álvarez, bioenginyera a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, IBEC, especialitzada en l'ús de biomaterials i nanopartícules en la reparació de danys cerebrals i medul·lars i representant d'una nova generació de científiques, explica que es va veure frenada pel fet de ser l'única dona en el seu camp quan estudiava. Denuncia que moltes vegades ha hagut de treballar el doble per demostrar que es mereixia haver rebut una promoció per sobre dels seus companys masculins. "Quan vaig començar enginyeria biomèdica em vaig frenar una mica, perquè érem la primera promoció i a més jo era l'única dona. Vaig pensar que potser allò no era per mi perquè les enginyeries estaven molt associades als nois." "Moltes vegades he hagut de fer el doble de feina, el doble d'experiments, el doble d'hores per demostrar que soc igual de capaç que molts homes. Com a professora a la Universitat de Northwestern vaig veure que havia de treballar el doble per demostrar que em mereixia aquesta posició." Les dones científiques sovint han de treballar més per demostrar que es mereixen ser on són (Jacobs School of Engineering) Canviar la perspectiva en escoles i en centres de recerca Alícia Casals i Zaida Álvarez pertanyen a dues generacions diferents de científiques. Reconeixen que s'ha avançat molt cap a la igualtat de les dones en carreres científiques, però també que queda molt camí per recórrer, sobretot perquè hi ha unes concepcions socials que han identificat sempre la ciència i la tecnologia amb els homes. Encara falten millores de tota mena per facilitar la presència de les dones en l'àmbit científic, com ara d'organització i selecció als mateixos centres de recerca. I, segons aquestes investigadores, el canvi fonamental passa per mostrar una situació d'igualtat a les nenes des dels primers anys d'escola, com explica Zaida Álvarez. "Hauria de canviar tot el sistema des de l'inici. Jo tinc una filla de 3 anys i si em diu que vol ser princesa en lloc d'enginyera o astronauta és que els estem condicionant des de ben petits. Tant a les escoles com a les famílies tot això ha de començar a canviar." Calen professors més conscienciats sobre el paper de la dona i especialitzats en matèries científiques (Wikimedia) I per Alícia Casals també cal tenir professors més especialitzats i més conscienciats sobre el paper de la dona en la ciència. "Hem d'influir en les alumnes, però també en el professorat, perquè encara ara se senten alguns comentaris d'algun professor desmotivadors cap al fet que una nena faci un camí científic. Els professors també ho han de tenir molt clar." Ser mare i científica, una odissea On s'ha avançat una mica els últims anys ha estat a facilitar que les dones científiques puguin ser mares, ja que ara es tenen en compte els mesos d'embaràs i lactància i es dona a les investigadores un any més de marge per accedir a un determinat projecte científic. Tot i això, la maternitat encara els comporta importants sacrificis professionals i personals, com manifesta Zaida Álvarez. " És una odissea. Has d'ajustar el teu projecte al teu estat. En el meu cas, l'estrès em va provocar un part prematur i després vaig estar 10 mesos que treballava i també cuidava la meva filla." La maternitat encara suposa sacrificis personals i professionals a les científiques (Pexels) Per Alícia Casals, un fet que ha ajudat a canviar la mentalitat sobre que és possible ser científica i mare ha estat la baixa paternal. "Molts homes han vist que també és important per a ells cuidar els seus fills i ha estat una política que ha ajudat a crear consciència." En definitiva, la fórmula per avançar en la igualtat de la dona en la ciència barreja molts factors, també que les mateixes dones i les nenes i noies que s'hi vulguin dedicar no s'autolimitin i pensin que poden arribar allà on es proposin.

"M'han preguntat si em dedico a la robòtica per manar més sobre els homes"

La catedràtica Alícia Casals i la bioenginyera Zaida Álvarez són referents en unes carreres, les científiques, encara marcades pels biaixos de gènere