Mataró perd l'últim forjador, l'artesà del ferro

A punt de complir els 120 anys d&#39;hist&ograve;ria, la Serralleria March ha tancat el taller del Cam&iacute; Ral 301 de Matar&oacute;. &Eacute;s un edifici emblem&agrave;tic, amb un drac de ferro forjat a la fa&ccedil;ana que sost&eacute; una clau gegant. Una casa de cos, amb encant, on la nissaga de forjadors ha fet cr&eacute;ixer el negoci que ara porta la darrera generaci&oacute;, en Pol Codina. L&#39;antic taller, al Cam&iacute; Ral de Matar&oacute;, avui desmantellat (Marta Bell&eacute;s Catalunya R&agrave;dio ) Conviv&egrave;ncia impossible Una activitat com aquesta ara no s&#39;instal&middot;laria enmig de la ciutat, per&ograve; el negoci va obrir fa m&eacute;s de 100 anys. Els darrers temps, alguns ve&iuml;ns havien denunciat mol&egrave;sties causades pel soroll i el fum provinent del taller. Arran d&#39;aix&ograve;, l&#39;Ajuntament els va exigir diversos canvis que s&#39;havien de fer en un mes, com explica Pol Codina. &quot;Aquestes modificacions eren impossibles d&#39;aplicar en el temps que ens van donar, que considerem rid&iacute;cul, i tamb&eacute; tenien un costos molt elevats. Hi ha hagut molt poca sensibilitat amb la nostra empresa. Es reclamen permisos i llic&egrave;ncies a un petit taller artes&agrave; com si fos una gran ind&uacute;stria.&quot; Malgrat tot, reconeix que ja feia temps que veien que havien de canviar d&#39;ubicaci&oacute;, per cr&eacute;ixer i perqu&egrave; el taller els havia quedat antic. &quot;El que &eacute;s trist &eacute;s que no h&agrave;gim pogut quedar-nos a la ciutat, ens hem vist for&ccedil;ats a marxar fora.&quot; La quarta i la tercera generaci&oacute;: Pol Codina i el seu pare, en Rafel (Marta Bell&eacute;s Catalunya R&agrave;dio ) M&eacute;s de 100 anys a Matar&oacute; La serralleria March va obrir l&#39;any 1903, en ple ressorgiment de la forja a Catalunya gr&agrave;cies al modernisme. El negoci l&#39;obre Antoni March Volart, besavi d&#39;en Pol Codina. Amb nom&eacute;s 11 anys va comen&ccedil;ar d&#39;aprenent en un taller de ferro forjat i als 14 anys marxa a aprendre l&#39;ofici al taller Ballar&iacute;n de Barcelona, un dels m&eacute;s importants de l&#39;&egrave;poca. Un dels socis era l&#39;arquitecte Puig i Cadafalch. La segona generaci&oacute; dels March arriba amb en Joaquim March i Banqu&eacute;. Amb 13 anys comen&ccedil;a a aprendre l&#39;ofici amb l&#39;arquitecte Llu&iacute;s Bonet i Gar&iacute;, amic del seu pare. &Eacute;s l&#39;autor del drac que presideix la fa&ccedil;ana de l&#39;antic taller, al cam&iacute; Ral. Durant els anys 30 hi ha una gran demanda de peces en ferro forjat i el taller t&eacute; clients arreu del m&oacute;n, reben enc&agrave;rrecs de Fran&ccedil;a, Alemanya o els Estats Units. El 1986, a en Joaquim se&#39;l reconeix amb la Carta de Mestre Forjador, atorgada pel Gremi de Serrallers i Ferrers de Catalunya. La tercera generaci&oacute; arriba amb en Rafel Codina March, que, el 1962, entra a treballar al taller amb nom&eacute;s 15 anys aprenent del mestratge del seu avi i el seu tiet. Va estudiar dibuix art&iacute;stic amb en Jordi Arenas, reconegut dibuixant, pintor i escultor mataron&iacute;. L&#39;any 1983 es fa c&agrave;rrec del taller i m&eacute;s tard entra a formar part del Centre Permanent d&#39;Artesania de la Generalitat de Catalunya. Al llarg de la seva traject&ograve;ria obt&eacute; diversos reconeixements: el 2004 guanya el Premi Puig i Cadafalch d&#39;Arquitectura; el 2006, la Generalitat li atorga la Carta de Mestre Artes&agrave; i el 2008 rep el Premi de la Fundaci&oacute; Pelfort i Xinxo de Barcelona d&#39;Amics del Pa&iacute;s al Mestre Forjador. La quarta generaci&oacute; arriba ara que en Rafel Codina s&#39;ha jubilat i li agafa el relleu el seu fill Pol Codina, forjador i escultor. Amb estudis de Disseny Industrial a l&#39;escola Massana de Barcelona, apr&egrave;n l&#39;ofici del seu pare. Fora del taller es dedica plenament a l&#39;escultura i realitza diverses exposicions individuals i col&middot;lectives. A la serralleria fan grans estructures, com portes, tanques, escales o baranes, i molts altres objectes (Marta Bell&eacute;s Catalunya R&agrave;dio ) Un ofici artes&agrave; en perill La forja viu una situaci&oacute; complicada perqu&egrave;, sent petits negocis artesanals, han de complir les mateixes obligacions i normativa que grans ind&uacute;stries que fabriquen cotxes, vaixells o trens. En Pol defensa que la feina d&#39;un artes&agrave; s&#39;hauria de valorar millor: &quot;El forjador fa les peces a mida, crea exactament all&ograve; que demana el client. No hi ha dues obres iguals, &eacute;s com si vas a fer-te un vestit o encarregues una joia especial per a alg&uacute;&quot;. Sovint, per&ograve;, &quot;els petits tallers de forja tradicionals han de competir amb la serralleria met&agrave;l&middot;lica, els objectes fets en s&egrave;rie per reduir-ne els costos, i la forja industrial que cadasc&uacute; pot comprar i muntar.&quot; En Rafel Codina ens detalla m&eacute;s aspectes de la producci&oacute;: &quot;La gent pensa que les flors en forma d&#39;escarola de Puig i Cadafalch eren fetes a m&agrave;, per&ograve; no, ell mateix va finan&ccedil;ar unes premses i aquelles flors que es veien per tot arreu estaven fetes amb estampaci&oacute;, als Tallers Ballar&iacute;n. Era l&#39;inici de la fabricaci&oacute; en s&egrave;rie. Per aix&ograve; en va fer tantes, s&#39;havia d&#39;amortitzar la inversi&oacute;!&quot; Actualment a Catalunya hi pot haver entre quaranta i seixanta forjadors. Es fan tres grans trobades i fires de forja: la Fira del Ferro Pirinenc a Alins, la Fira de la Forja a Alpens i la Fira de Forja i Artistes del Ferro de Besal&uacute;. La feina &eacute;s diferent en funci&oacute; del lloc on es treballa. A la Serralleria March hi tenen sobretot enc&agrave;rrecs de portes, baranes, poms o llums, tota mena d&#39;elements per a persones que s&#39;arreglen una casa. En canvi, els artesans que viuen m&eacute;s a l&#39;interior sovint treballen amb objectes relacionats amb les feines del camp. El forn del nou taller, situat a Argentona (Marta Bell&eacute;s Catalunya R&agrave;dio ) Com s&#39;apr&egrave;n avui l&#39;ofici? La base d&#39;un forjador &eacute;s dominar la t&egrave;cnica del dibuix per copsar de seguida all&ograve; que demana el client. &Eacute;s el primer pas de la creaci&oacute; d&#39;una pe&ccedil;a que despr&eacute;s agafar&agrave; forma al taller, on s&#39;ha de treballar el ferro, com explica en Pol: &quot;En l&#39;&agrave;mbit educatiu, tot all&ograve; que &eacute;s perill&oacute;s s&#39;ha anat tancant per una q&uuml;esti&oacute; de seguretat: ferros que cremen, elements que tallen, que punxen, manipular un bufador, olis calents, &agrave;cids o eines que escampen encenalls de metall... La suposada perillositat d&#39;aquest ofici l&#39;ha apartat dels ensenyaments reglats, al marge d&#39;algunes iniciatives comptades.&quot; Tamb&eacute; es queixen que la figura de l&#39;aprenent ha desaparegut: &quot;Ara arriben grans, quan acaben els estudis, amb molt poc coneixement del mijt&agrave; i de com emprar les eines. Hem de fer-los contracte des del primer dia, hem de fer de mestres i, mentrestant, he de deixar de fer la meva feina per formar aquestes persones.&quot; Interior de la botiga ubicada al Cam&iacute; Ral de Matar&oacute; (Marta Bell&eacute;s Catalunya R&agrave;dio ) Un llegat hist&ograve;ric La nissaga Codina-March considera que &eacute;s &quot;trist&quot; que l&#39;Ajuntament de Matar&oacute; no els ofereixi una alternativa per mantenir l&#39;antic taller i els documents --dibuixos i projectes-- que s&oacute;n &quot;hist&ograve;ria viva de la professi&oacute; i d&#39;una &egrave;poca&quot;. Critiquen que &quot;altres pa&iuml;sos tenen sensibilitat per mantenir aquest tipus de llegat, fer-los visitables, recon&egrave;ixer el valor que tenen&quot;, i afegeix que quan van anar a plantejar-ho, els van dir que busquessin un promotor privat per fer un museu. &quot;[De moment], la fa&ccedil;ana de l&#39;antic taller quedar&agrave; igual perqu&egrave; &eacute;s propietat de la fam&iacute;lia, per&ograve; no sabem fins quan. S&iacute; que est&agrave; inclosa en un projecte municipal per a la protecci&oacute; de fa&ccedil;anes emblem&agrave;tiques, per&ograve; desconeixem com est&agrave; el proc&eacute;s&quot;. Pol Codina Ara, la serralleria March enceta una nova etapa a Argentona, a l&#39;avinguda de l&#39;Aixernador, en una nau industrial on pot complir amb els permisos necessaris. Aqu&iacute; deixem en Pol clavant cops de martell a un ferro rogent... En Pol Codina treballant el ferro al nou local d&#39;Argentona (Marta Bell&eacute;s Catalunya R&agrave;dio )

Mataró perd l'últim forjador, l'artesà del ferro

Els propietaris lamenten que l'Ajuntament no els ajudi a protegir el llegat centenari de l'empresa familiar