Macron guanya, però no ho tindrà fàcil

Ha guanyat Macron. Però això ja se sabia. La clau era veure quin suport tindria Marine Le Pen per saber quina França haurà de governar el president en el seu segon i últim mandat. Doncs bé, serà una França on 4 de cada 10 electors haurien volgut que guanyés l'extrema dreta i dels altres 6 com a mínim la meitat van votar Macron amb una pinça al nas només perquè no sortís Le Pen. El mateix Macron va dir la paraula que millor defineix la votació d'ahir: la ràbia. Segons ell és la ràbia el que ha portat tanta gent a votar l'extrema dreta. Segurament és així. Però potser també hauria de fixar-se en la ràbia de molts dels que l'han votat a ell, que respecte a fa 5 anys, són uns quants milions menys. I la ràbia dels que no han anat a votar perquè la participació ha sigut la més baixa dels últims cinquanta anys. Després d'aquesta segona volta ara falta la tercera, les legislatives del pròxim mes de juny. Llavors tindrem un retrat més acurat de la realitat política francesa i es podrà veure si aquesta caldera que fa temps que bull a alta temperatura es refreda... o esclata. Ahir just després de saber-se els resultats ja hi va haver aldarulls a les principals ciutats del país. A Macron no li esperen cinc anys plàcids a l'Elisi. Segurament ahir els únics que respiraven tranquils de veritat no eren a França, eren a Brussel·les.