L'odissea d'estudiar i viure en zona rural

A la comarca del Ripollès només hi ha un institut públic on es pot estudiar batxillerat: l'Abat Oliba, a Ripoll. Això suposa que l'alumnat que viu a zones rurals i vol continuar estudiant després del postobligatori no té transport escolar ni bona combinació del públic. La Laia Hervás estudia primer de batxillerat. Viu a Dòrria, un dels nuclis de població més elevats de Catalunya, que pertany al municipi de Toses, a uns 30 quilòmetres de carretera de l'institut. Per baixar-hi la porta l'avi -viuen junts- i s'aturen a esmorzar a Ribes de Freser. Cada dilluns, la Laia va carregada amb una maleta. Hi porta la roba per poder passar uns quants dies. I és que la Laia també té problemes de transport per poder tornar a casa, després de les classes. "Tinc els altres avis a Campdevànol i els dilluns abans d'entrar a l'institut passo per casa seva a deixar-hi la maleta. No tinc cap transport per pujar a Dòrria i la mare treballa. Per tant, si la mare o l'altre avi no em poden venir a buscar, em quedo a dormir a Campdevànol." A Dòrria hi neva sovint a l'hivern i aquest és un dels problemes afegits de viure-hi i poder baixar a l'institut. "Les nevades són fortes. L'ajuntament treu la neu però a vegades no dona l'abast. Per tant, si la nevada és forta, no vaig a classe. Em passen el que han fet." Anar i venir de la parada d'autobús de línia al poble del costat És el cas de dues alumnes de segon de batxillerat. Marta Colomer, que viu a Espinalba, un veïnat de Camprodon, i Marta Plujà, que viu a Rocabruna, una altra entitat de població també de Camprodon. A totes dues les han d'acompanyar a la parada de l'autobús de línia, al matí, i les han d'anar a recollir a la tarda. Ho explica la Marta Colomer "Com que sovint a l'hora de tornar els meus pares i el meu germà treballen, quan arribo amb l'autobús a Camprodon em ve a buscar el meu avi i, si no, alguna companya em puja fins a Espinalba i acabo d'anar a peu fins a casa." La Laia Hervás i el seu avi, Pere, esmorzant a Ribes de Freser, baixant cap a l'institut (Laia Claret) La Marta Plujà explica el seu cas. "Quan arribo a Camprodon són més o menys les 15.15. Els meus pares tenen un restaurant a Rocabruna i a vegades han d'esperar que els clients marxin o a vegades em porta el meu tiet." Joan Maria Roig, director de l'Institut Abat Oliba, que té més de 800 alumnes, assegura que els joves que volen seguir estudiant després de 4t d'ESO es troben sovint amb problemes de transport "Som una comarca molt extensa, amb llocs relativament petits, on hi ha pocs alumnes de les edats de poder estudiar. Això fa que molts d'ells, moltes vegades, tinguin dificultats per poder arribar aquí a les 08h." Les tres són conscients que si volen fer una carrera universitària hauran de marxar temporalment del poble perquè viure en una zona rural i estudiar fora és una veritable odissea.

L'odissea d'estudiar i viure en zona rural

Sense transport escolar, l'organització familiar és l'única alternativa per a 3 alumnes de batxillerat de l'Institut Abat Oliba de Ripoll