La literatura ens obre horitzons, ens descobreix idees, històries i mons que ens fan una mica més humans. A les recomanacions d'aquesta setmana del "Ciutat Maragda", tres llibres delicats, valents i imprescindibles que us faran patir i gaudir a parts iguals.Tria de la Tòmiris Llibreria.  "La raíces del romanticismo", d'Isaiah Berlin (Editorial Taurus) "Lo compré porque me interesaba el tema, pero sin saber exactamente lo que estaba comprando. Es como si uno se mete en una iglesia, para refugiarse de un imprevisto chaparrón, y luego descubre que es de Borromini. La iglesia, no el chaparrón." Així descriu Alessandro Baricco a "Una cierta idea de mundo" (per cert, també molt recomanable) el llibre d'Isaiah Berlin i hem de dir que compartim aquestes paraules. Les conferències de Berlin tracen la història del romanticisme des de la reacció a l'esperit de la il·lustració fins als nostres dies. Desmitifica algunes concepcions del moviment alhora que mostra la palla en l'ull propi, de manera subtil provoca profundes reflexions.  Barreja d'idees i sentiments en els quals avui encara -conscientment o inconscientment- argumentem en tota mena de tertúlies. Divulgatiu, amè i comprensible; és l'art de l'autor, reconegut com un dels millors historiadors de les idees.  Aquest és un dels llibres que no ens cansem mai de recomanar. "La plaga blanca", d'Ada Klein Fortuny (L'Altra Editorial) La creació literària pot ser un antídot davant la malaltia entesa com l'avantsala de la pròpia mort? L'Ada Klein ens regala un llibre breu, però intens alhora, polifònic i d'estructura peculiar. Construït a partir d'un collage en què temporalitat i simultaneïtat queden ben definits, es barregen diferents situacions i autors. Justament és el lector qui ha de fer encaixar les peces en aquest relat. Ho escriu i descriu algú que no només es dedica a investigar malalties infeccioses, sinó que també s'interessa per les vides de personatges que les han patit. Fent servir aquesta fórmula, l'autora ens convida a acompanyar autors de la talla de Salvat-Papasseit, Mansfield, Kafka, Éluard, Orwell i Txékhov durant un periple vital marcat per la tirania de la tuberculosi, la que fou malaltia literària per excel·lència. Així doncs   una malaltia pot condicionar o originar processos de creació? "Elogio de la fragilidad", de Gustavo Martín Garzo (Galaxia Gutenberg) Allò que se'n diu una autèntica delícia. Martín Garzo ens regala quaranta -petits i fràgils- assaigs on, amb prosa fluida i delicada, lliure de transicions, rescloses i jerarquies, ens convida a descobrir els tresors amagats al cor de tota obra d'art i comprovar com l'aparent fragilitat de l'emoció estètica és en realitat l'arma més poderosa amb què podem lluitar contra el temps i la mort. Poemes mai oblidats, quadres viscuts, novel·les a què sempre es torna i pel·lícules recordades teixeixen el fil d'Ariadna amb què l'escriptor val·lisoletà ens convida a travessar sense por de perdre'ns i amb un somriure als llavis el fosc laberint de la mediocritat material i moral que volen que ens envolti. Sens dubte, amb llibres com aquest ho tindran més difícil. Creiem que això hauria d'agradar a tothom, no? En tot cas, a nosaltres ens agrada. En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.