Nusos que es fan i es desfan, a "Les de l'hoquei"

A casa de la Terrats, el petit Arnau no para de plorar i a la Berta li costa concentrar-se per estudiar. La seva tieta li retreu "el numeret" de deixar l'equip. Terrats: L'equip et necessita. Berta: Però jo no necessito l'equip, he deixat el Minerva. Tot i les companyes, l'excapitana, diu que el club ja no la representa. La Raquel explica al vestidor que la Berta no tornarà i ella li dona suport. L'equip no és el que era , no només per la Janina, com insinua la Laila. La Berta va al pavelló a veure l'entrenament del Lluc. Fora de la pista, rere de la porteria hi troba el Ricard que li retorna el seu ordinador arreglat. Després de la sessió, al parc, la Berta explica al Lluc que té la intenció de vendre els patins. La Berta i el Lluc estan enamoradíssims, però ella troba a faltar l'hoquei (CCMA) Lluc: Ja t'ho has pensat bé això? Berta: Què, si vendre o quedar-me'ls? Lluc: No, deixar l'hoquei. Amb les explicacions que dona, ell li diu que ha plegat només per fotre la Terrats i que qui més i perd és ella, que no pot jugar. Ja de nit, a la pista exterior, la Berta surt patinant i amb l'estic i una bola. Es para al mig de la pista i comença a jugar tota sola, i ho gaudeix. En el mateix lloc, l'endemà, la Berta agafa la mà de la Flor per, de mica en mica, tornar a patinar. L'argentina és tan feliç que plora. La Berta escriu un missatge al grup de l'equip per citar-les allà mateix. Quan arriben, la Laila i l'Emma s'abracen a la Flor eufòriques. Mentrestant, la Berta proposa fer un partidet just en el moment en què també arriba la Raquel i, al cap d'un moment, la Lorena, que flipa veient la seva nòvia patinant altre cop. Per fer el partit, la Flor surt de la pista. Juguen somrients dues contra dues amb la Raquel sota pals. I l'Anna, que passa pel carrer camí de la seva cita, les observa entre sorpresa i satisfeta. "Ghosting" L'Emma se sent culpable. Explica a l'Anna que el Toni li fa "ghosting", no li contesta els missatges. Tem que sigui perquè no va voler fer l'amor amb ell. I, amb confiança, l'hi explica a la seva germana. Anna: Potser s'ha adonat que això no va enlloc. L'Emma se sincera amb la seva germana sobre la seva relació amb l'Alcober (CCMA) És la interpretació que acaba fent l'Anna dels silencis del Toni. A la Berta, aquesta conclusió no l'hi agrada gens. Al cap d'una estona, explica a la Laila que ell l'ha contestat, molt fred, citant-la a casa seva, on ara hi ha la Raquel, per parlar de vestuari, un tema professional. Però allà hi troba el Quique, el seu soci. Ell no hi és. Vol pentinar ràpid el tema del vestuari, però l'Emma està en estat de xoc. Confirma que el Toni passa d'ella. Després del partit, en què ha desconnectat una estona, explica a la Laila que desitjaria tenir les idees tan clares com ella. La seva companya diu que també dubta i es penedeix de la duresa amb què ha tractat el Nil. Quan arriba a casa amb el cotxe, al vespre, el Toni troba l'Emma esperant-lo a la porta. Quan demana explicacions, ell es justifica dient que va de cul. Emma: Què passa? Toni: Emma, això no té cap futur. Emma: Què importa el futur? Potser ens morim demà. Toni: És possible, però no és el més probable. Emma: Tu m'estimes? Toni: M'agrades molt... Però estimar és una paraula molt grossa. Emma: Jo t'estimo i faria qualsevol cosa per a tu. L'Emma sap que, encara que no ho vulgui, la relació amb el Toni ha arribat al punt final (CCMA) I ell això sap que, en última instància, no ho podrà fer, sobretot, per la Raquel. A l'Emma, aquest cop sí que li ha quedat clar. El Toni també s'aparta de la seva carrera artística en què, això sí, pensa que acabarà triomfant. A casa, la Núria intenta consolar l'Emma fent-li entendre que, si ella i el Toni fan servir els mateixos arguments per acabar la relació, és per alguna cosa. Vol connectar-hi, i ho aconsegueix, dient-li que comprèn què és estimar i no sentir-se correspost. Una mala decisió La Terrats torna al pavelló amb el cotxet del nen i, de seguida, se n'adona que ha desaparegut tot el material de patrocini. Al despatx, esbronca el Santi. Terrats: Com penses que acabarem la temporada sense l'únic "sponsor" que teníem? Santi, acabes d'enfonsar el club. Però ell diu que la situació està controlada. Amb les quotes dels socis i els 3.000 euros del torneig poden anar tirant i ha parlat amb la federació per ajornar part del deute a la temporada següent. L'argument no convenç la presidenta que visualitza que la manca de recursos s'arrossegarà fins l'any posterior. Pensa que el Santi ha cancel·lat el patrocini per un tema personal. Ell esclata i diu que plega. Santi: Plego perquè, sobretot, em fas sentir com una puta merda! Enyorança A la masia, La Lorena proposa a la Flor viure-hi soles, ara que l'habitació de la Raquel ha quedat buida. Dins del quarto dels mals endreços, la Lorena troba la guitarra del seu pare, just el dia que fa un any que va morir. De fet, al capvespre, l'Òscar i la Sílvia van al penya-segat on van llençar les cendres del Pela. Ell hi deixa un ram de flors i s'asseuen un instant. Just en el moment en què mare i fill s'abracen, per darrere, sense fer gens de soroll, arriba la Lorena. Els veu i no els diu res, fins que marxen. Sense haver-ne parlat, l'Òscar, la Sílvia i la Lorena van al lloc on van llançar les cendres del Pela (CCMA) Ella, entre les flors del ram, hi deixa una pua que ha trobat amb la guitarra a la masia. Mirant a l'horitzó, plora emocionada. Mentrestant, la mare de la Flor ha arribat a la masia. La filla li explica que l'últim pas per recuperar-se del tot és tornar a jugar a hoquei. I la mare demana calma. Li planteja que, tenint en compte la confessió de l'Òscar, no pot seguir vivint allà. Flor: Lore, no tiene culpa de nada. Mare: Lore, té oculto la verdad todo este tiempo. Flor: Bueno, pero tenía un quilombo bárbaro. Òscar es su hermano y Sílvia, su mamá. Mare: Sílvia... ¡qué decepción! Flor: Mucha, eran como mi familia. Ara que ha tornat, proposa a la Flor de tornar a viure juntes. Però la filla esgrimeix que s'estima la Lorena. Una Lorena que, per sorpresa, es presenta al pis de la seva, de mare. La Sílvia li explica que no sap si podrà tornar al bar del pavelló. La Lorena comenta que el Santi ha dit que hi pot anar, que només depèn d'ella. Però ella pensa que tothom la mirarà malament. Lorena: L'heu cagat molt, però, al final, heu fet el que havíeu de fer... Jo sé com ets de veritat, mama, i la gent també ho sap i et tornaran a mirar a la cara, segur. La Sílvia no se'n veu capaç i la Lorena es compromet a ajudar-la. Ella, agraïda i emocionada, estreny la mà de la seva filla. Al Pipa, la Lorena i la Flor celebren la recuperació amb el Nil, el Putxi, el Ricard i el Lluc, que, sense dir res a ningú, avisa per missatge a l'Òscar que són allà. Però quan hi arriba i veu que està a punt d'interrompre un brindis, gira cua i se'n va. La Lorena el veu i va cap a la porta. Al carrer li ofereix la seva cervesa. Ell, primer, ho refusa, però els germans agafen junts el got i brinden pel seu pare i per poder estar junts. L'Òscar i la Lorena es reconcilien quan fa tot just un any que el seu pare els va deixar (CCMA) La Lorena vol que l'Òscar torni a somriure. Però ell està molt trist i l'abraça enmig del carrer. Des de dins del bar, la Flor contempla l'escena amb enuig. L'endemà, amb l'ajuda de la Lorena, la Sílvia torna a obrir el bar del pavelló. I quan torna a la masia, la Lorena es troba una Flor trista. Li reconeix que va ser molt dolorós veure-la abraçar-se a l'Òscar. Entén el lligam de la Lore amb la família, però que la ferida "segueix oberta". Per això se'n va a viure amb la seva mare. La Flor marxa de la masia, tornarà a viure amb la seva mare (CCMA) L'Anna, feta un embolic Al magatzem de material del poliesportiu, l'Anna proposa al Jordi de sopar plegats. Ell se la mira estranyat, fet pel qual ella repeteix la proposta. El psicòleg vol fer una anàlisi prèvia de la cita: Jordi: Amb quines intencions? Anna: Cal que ho concretem? Em ve molt de gust sopar amb tu. El Jordi promet a l'Anna portar-la al millor restaurant japonès de Barcelona (CCMA) Mentre es prepara pel sopar al bany, l'Anna rep una nota de veu el Germán que ha tornat de Pisa. Li proposa veure's aquella mateixa tarda aprofitant que és al poble. Tot i que dubta, l'Anna grava un missatge excusant-se pel sopar. Però ell insisteix dient que té ganes de parlar. Germán. Fem una cosa ràpida, ni que sigui només una horeta. L'Anna accepta mossegant-se el llavi. Quan encara és de dia, molt guapa, arriba al bar on han quedat. Ell ja l'espera, nerviós. Per trencar el gel l'Anna comenta que ha vist que, amb la Montse, es venen la casa... Però ell de seguida vol canviar de tema i demanar perdó. L'Anna vol girar full de tot el que va passar. Per ella, està tot oblidat i perdonat. Germán: Voldria tornar enrere. Anna: Jo, no. Germán: Al dia que ens vam fer el petó. Hauria d'haver deixat la Montse. Sempre has sigut tu, i no sé com no ho vaig saber veure. Anna: Germán, no m'ho facis això, sisplau. Germán: Te'n pots anar, si vols. Anna: Ja... Germán: Si no, no ho podré evitar. Anna: El què? El Germán li vol fer un petó a l'Anna i ella, per molt que vulgui, no se'n pot estar (CCMA) Malgrat que, d'entrada, si resisteix, l'Anna s'acaba fent un petó amb ell. Un petó cada cop més apassionat mentre el Jordi l'espera pendent del mòbil, a la barra del Pipa. Allà veu com el Ricard rep diners del Lluch per haver-li arreglat el mòbil. Tot i que es pensa el pitjor, ell li explica que arregla coses i li agrada. Això serveix al psicòleg per decidir que ja es pot tornar a entrenar. Rep un missatge de l'Anna. Demana cancel·lar la cita per raons familiars. Però, en realitat, a casa dels Ricou, el Germán i l'Anna fan l'amor apassionadament a la taula del menjador. Males notícies per al Jordi, que sap massa bé perquè l'han plantat (CCMA) Quan ell marxa, evitant que la Núria el trobi allà quan torni, sembla que l'Anna i ell estan junts. Però l'Anna no es queda tranquil·la. En el fons, sap que no ha fet el que calia. I encara més quan, al matí següent, el Jordi va a trobar-la en el punt on fa estiraments per començar a córrer. L'Anna vol continuar amb la mentida dels problemes familiars, però el Jordi, que es va trobar el Germán al pavelló, ja sap que van estar junts. Jordi: Jo he sigut molt honest i tu, no. Anna: Tens raó. Em sap greu... no em puc justificar. Com a Jordi, no pas com a psicòleg, li diu que, encara que no ho reconegui, ella no vol que s'acabi la relació amb el Germán. L'Anna deixa el "running" de banda i entra al Pipa a demanar una cervesa. Hi troba la Montse celebrant que ja té comprador per a la casa. Li desitja sort amb el Germán i això, a l'Anna, no se l'hi posa gens bé. L'Anna sap que, embolicant-se amb el Germán, ha perdut el Jordi (CCMA)

Nusos que es fan i es desfan, a "Les de l'hoquei"

Un partidet improvisat fa que les amigues s'acabin retrobant. Però encara hi ha massa ferides obertes. A l'Anna li ve de gust sopar amb el Jordi, però no pot evitar caure, altre cop, als braços del Germán