Les inversions en energia nuclear i gas es consideraran verdes durant la transició ecològica per arribar a les emissions zero l'any 2050. La decisió de Brussel·les de mantenir la seva proposta ha provocat una gran controvèrsia a diferents nivells. S'hi oposen els mateixos experts que assessoren la Comissió Europea i els activistes contra el canvi climàtic, que ja han fet diverses accions de protesta a les portes de la institució. També ha provocat insatisfacció entre els governs europeus, que es mostren dividits. França, amb una gran dependència de l'energia atòmica, és favorable a la proposta de Brussel·les. Alemanya ha començat a desmatellar totes les centrals nuclears, però ho fia tot al gas i la mesura l'afavoreix. Espanya, en canvi, s'oposa a considerar les inversions en les dues energies com a sostenibles. També Dinamarca, Luxemburg i Àustria, que està considerant emprendre accions legals contra la proposta de la Comissió Europea. Per la ministra austríaca de Medi Ambient, Leonore Gewessler, "energia nuclear no és ni verda ni sostenible." Protesta ecologista del 13 de gener a Brussel·les (ACN / Imatge cedida per Fridays for Future) La proposta de la Comissió Europea encara es podria tombar, però és difícil. Caldria que ho fessin els estats amb una majoria d'almenys vint països que representessin el 65% de la població. També podria decaure amb una majoria de vots al Parlament Europeu. Una proposta interessant o interessada? La Comissió Europea sosté que el gas i l'energia nuclear pràcticament no emeten carboni i que per això es mereixen el qualificatiu de verdes. Però hi ha un altre motiu: sense aquestes dues fonts energètiques, Europa no podrà complir l'objectiu de zero emissions al 2050. Arguments a favor i en contra de l'etiqueta verda per a les nuclears, com la d'Ascó (ACN/ Núria Torres) Cada país posa sobre la taula els seus interessos econòmics en el debat i eludeix els criteris purament científics. França lidera el grup que aposta per l'energia nuclear. Alemanya encapçala els països favorables al gas. La proposta de la Comissió Europea és una solució salomònica: etiquetar com a sostenibles les dues fonts d'energia i tenir contents a francesos i alemanys. Però són de debò verdes aquestes energies? Espanya és un dels països que han mostrat clarament la seva oposició al canvi. Teresa Ribera, la ministra de Transició Ecològica, admet que el gas i l'energia nuclear hauran de jugar un paper en la transició energètica perquè no tenim temps per fer totes les renovables que necessitem, però discuteix que se'ls doni l'etiqueta de verdes. "Aquesta proposta no té sentit i envia senyals errònies per a la transició energètica al conjunt de la Unió Europea. Amb independència que es puguin continuar fent inversions en una i altra, considerem que no són energies verdes ni tampoc sostenibles." En una carta conjunta amb els governs Àustria, Dinamarca i Luxemburg, el govern espanyol afirma que ni el gas natural ni l'energia nuclear compleixen els requisits legals i científics perquè se les pugui considerar com a sostenibles. I assegura que la proposta de Brussel.les suposa un pas enrere.   Què hi diuen els experts? De tot, com els polítics. Un grups d'antics membres de comissions reguladores de l'energia nuclear a França, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units han reaccionat a la proposta de la Comissió Europea amb una carta duríssima on afirmen que l'energia nuclear és econòmicament insostenible, inviable com a solució al canvi climàtic i intrínsecament perillosa. En aquest sentit, subratllen el fet que encara no s'hagi trobat solució per als residus radioactius que genera i el risc que suposa qualsevol accident a les centrals, ja sigui per errors humans, falles tècniques o impactes externs, com ara els derivats d'innundacions o terratrèmols. El gas podria tenir l'etiqueta verda (Unsplash / Patrick Federi) La seva posició contrasta amb la de Jordi Freixa, investigador del Grup de Recerca de Tecnologies Nuclears de la UPC, que sosté que és una energia sostenible mediambientalment que pot contribuir, i molt, a la reducció d'emissions. "Les emissions de CO2 de tota la vida, de tot el procés de generació elèctrica a una nuclear des que comencem a extraure urani de les mines fins que arriba a les nostres cases, genera 18 grams de CO2 per quilowatt/hora. Aquesta xifra és similar a les emissions que genera un molí de vent i dues vegades inferior a la generació via fotovoltaica." Freixa està convençut que sense energia nuclear serà impossible arribar a l'objectiu de zero emissions el 2050, però no creu que calgui construir gaires centrals noves: aposta per allargar la vida de les que ja funcionen. "Només amb energies renovables que depenguin del clima no serem capaços de cobrir la demanda elèctrica tenint en compte que també hem de transformar el parc automobilístic en elèctric. L'energia nuclear tindrà un paper molt important en aquest procés entre d'altres motius perquè es capaç de produir fonts de calor molt altes que ens permetran la generació d'hidrogen." Un dels arguments dels contraris al canvi és l'econòmic. L'Aliança pel Clima, formada per diferents organitzacions ecologistes, ha emès un comunicat on adverteix que, amb la proposta de la comissió, milers de milions d'euros que havien de destinar-se a parcs eòlics i fotovoltaics aniran a parar a les nuclears. Els parcs eòlics, com aquest de la Terra Alta, es podrien quedar sense finançament (ACN / Mar Rovira) Mar Reguant, especialista en Economia de l'Energia i professora de la Universitat de Northwestern, als Estats Units, els dona la raó: "És una excusa perfecta per prometre que solucionaràs el problema i no fer res. La Comissió està utilitzant aquesta proposta per no emprendre accions que són molt fàcils, barates i segures." Pep Puig, vicepresident d'Eurosolar, l'Associació Europea d'Energies Renovables, considera un error que es plantegi com la fórmula per arribar a l'objectiu de zero emissions el 2050. "Per començar no és cert que la nuclear no emeti emissions. Ni tan sols és cert que els reactors no n'emetin perquè cada un té al costat una central de gasoil per quan falla la tensió de la xarxa; per tant, també cremen petroli a les nuclears. A més, ni que volguéssim fer que tot el món anés amb nuclears per lluitar contra el canvi climàtic, no tenim temps. S'haurien de construir milers de reactors i abans de deu anys no els tindríem en funcionament." La proposta aprovada per la Comissió Europea no tanca el debat sobre la idoneïtat de penjar l'etiqueta verda a les energies atòmica i gasística. Segons el calendari previst, fins d'aquí mínim quatre mesos no es prendrà una decisió definitiva.