El dia que presentaven la pel·li del Tarantino, nosaltres ho vam aprofitar per parlar de la seva mare, la Carme Macià, de 92 anys. "Ara es menja el món, la meva mare!" I tenia tota la raó. Mare meva, quina dona! Viu a la Garriga, prop de la seva filla, però amb una vida activa que ja m'agradaria tenir jo quan tingui la seva edat. Ens vam conèixer a la seva classe setmanal de taitxí, i vam tornar cap a casa en bicicleta. Li havia d'anar dient que no corregués tant, perquè em costava atrapar-la, i després vaig tenir dos dies de cruiximent, però ella estava tan fresca. L'Àlex Gorina ve d'una família adinerada que vivia a la plaça Francesc Macià de Barcelona. La mare explica que tot va ser com un conte de fades, fins que un episodi va trencar la família. El pare va deixar la mare per una altra dona. La Carme es va quedar sola amb quatre fills per tirar endavant, amb una sèrie de mentides i vides paral·leles que li van fer molt de mal, però que segurament li van forjar el caràcter fort que té ara. "Ells dos s'han escrit el guió de la seva vida, sense preocupar-se del que diran", em deia la filla de l'Àlex al dinar que vam fer a Cantonigròs. I és veritat que segurament els anys donen una perspectiva diferent, i ara la Carme fa de veritat el que li agrada, diu el que pensa i s'ho passa bé amb els fills i nets com potser no ho va poder fer quan era jove.