La sèrie dels atemptats de l'11M, una herència perillosa i una comèdia boja

"The Gentlemen" Semàfor verd Plataforma: Netflix (8 episodis d'entre 60 i 50 minuts) De què va? És una sèrie creada per Guy Ritchie que està inspirada en la seva pròpia pel·lícula, amb el mateix títol. El protagonista és el fill d'un aristòcrata britànic que, contra tot pronòstic, rep en herència la majoria de propietats de la família i el títol de duc. Però aviat descobreix que el seu pare havia fet negocis amb una organització criminal que produeix marihuana en els terrenys de la família. Sense haver-ho volgut, es troba involucrat en una activitat criminal molt perillosa a la qual, a més, se li han d'afegir els deutes milionaris que el seu germà gran ha contret amb un mafiós. El millor: "L'estil de Guy Ritchie està molt definit, a aquestes alçades, i la sèrie n'és fidel: hi trobareu escenes d'acció i violència amb una estètica estilitzada, personatges excèntrics i sovint molt agressius i també un contrast, i això crec que és el millor de la sèrie, entre el món pretesament refinat de l'aristòcrata i el món dels criminals de baixa estofa. També hi ha elements de Succession en tenir de protagonistes una família que gestiona el llegat d'un pare que no era precisament perfecte els va deixar un regal enverinat. L'actor Theo James (The White Lotus) com a protagonista aporta una sensatesa que funciona bé amb la bogeria que l'envolta. El pitjor: A banda d'això, no hi trobareu res més. En aquest sentit, la sèrie és buida. Té clar que és un entreteniment que segueix unes pautes molt clares marcades pel segell de Guy Ritchie. La recomanes? Sí. Si us agrada l'estil us farà xalar força. Té la virtut d'aconseguir anar sorprenent episodi a episodi, malgrat que el punt de partida tanca la sèrie en un territori molt definit. "Nos vemos en otra vida" Semàfor verd Plataforma: Disney+ (6 episodis de 40 minuts) De què va? És una minisèrie que explica la història de Gabriel Montoya, que era menor d'edat quan va participar en l'atemptat formant part de l'entramat que va subministrar els explosius als terroristes. La sèrie exposa el seu punt de vista de manera que obliga l'espectador a comprendre les seves circumstàncies i està basada en una entrevista que li fa ver el periodista Manuel Jabois. Els guionistes, els germans Sánchez-Cabezudo (Crematorio) han convertit l'entrevista en una ficció basada en fets reals. El millor: La sèrie és molt intensa. Malgrat que l'origen és una entrevista i no una novel·la, hi ha hagut una molt bona feina a l'hora d'articular el relat de Gabriel Montoya a través d'una història que combina tensió i retrat social. Es posa especial èmfasi en el context del personatge, no per justificar-lo, però sí per explicar-lo. Aquesta voluntat d'entendre és un dels punts forts de la sèrie. L'altre és el repartiment, on brillen especialment Roberto Gutiérrez com a protagonista, i Pol López, en el paper del narcotraficant. El pitjor: Tot i que la sèrie fa un ús molt intel·ligent dels salts temporals entre l'abans i el després de l'atemptat per guanyar ritme en una història que ja sabem com acaba, en alguns moments no pot evitar fer-se una mica feixuga. De vegades, el personatge se sobreexplica. De seguida s'entén el seu context i personal. La recomanes? Sí. És intensa, valenta pel tema que tracta i com el tracta, i interessant en la radiografia del protagonista. De moment, la millor sèrie espanyola estrenada aquest any. "Extraordinary&#8203;" Semàfor groc Plataforma: Disney+ (2 temporades de 8 episodis de 30 minuts) De què va? És una comèdia que imagina un món on tothom té un superpoder, el qual li arriba en un moment concret de la seva vida. Descobrir quin és el teu superpoder és una gran cosa i representa que implica el pas a la vida adulta. La protagonista és una noia a la qual encara no li ha arribat aquest moment i se sent molt pressionada per aconseguir-ho, sigui com sigui. Però no se'n surt. El millor: Barrejar comèdia i superherois s'ha fet moltes vegades. Parlant només de sèries em venen al cap Misfits i The Boys. I, de fet, aquesta sèrie comparteix elements de totes dues. Però, malgrat això, ha anat guanyant una personalitat pròpia, sobretot a la segona temporada, que deriva del fet de desmuntar el discurs de ficcions similars i d'un to que barreja la desesperació juvenil i un humor esbojarrat. El grup de protagonistes, que podria pertànyer perfectament a una sèrie com Derry Girls, funciona. El pitjor: La sensació inevitable que ja has vist aquesta idea treballada altres vegades i amb resultats millors. La recomanes? Si us és igual que no estigui inventant res nou i l'únic que voleu és passar una bona estona, pot ser la vostra sèrie.

La sèrie dels atemptats de l'11M, una herència perillosa i una comèdia boja

"Nos vemos en otra vida", amb Pol López entre els protagonistes, és l'estrena més destacada. Mentrestant, a Netflix triomfa una sèrie sobre l'hereu d'una família aristòcrata