La sang a Melilla sota la catifa

L'ombra de la matança de Melilla és tan allargada, que perseguirà Pedro Sánchez la resta dels seus dies. Per ara, l'estratègia del govern espanyol passa per repetir les mateixes consignes amb un vocabulari que firmaria el mateix Santiago Abascal. Que si és culpa de les màfies. Que si ha estat un assalt violent. Que si s'ha de repel·lir no sé quin atac. Ahir mateix, la portaveu del govern, Isabel Rodríguez, negava a Irene Montero la possibilitat de respondre a la premsa sobre la massacre. Només hi pot haver una versió oficial, i és la lloança a les forces policials. El problema, és clar, és que tothom ha vist els vídeos, les puntades de peu, les empentes, els rastres de sang i un balanç oficial de 23 morts que les associacions de drets humans eleven a 37. El diari Público ha demostrat amb proves gràfiques que els agents marroquins van actuar fins i tot en territori espanyol amb la connivència de la Guàrdia Civil. Mentrestant, una ONG local denuncia que les autoritats de Nador estan enterrant els cossos per evitar qualsevol autòpsia o investigació. Espanya i el Marroc miren d'amagar la pols sota la catifa. Però la sang sempre treu el cap.