La gestió de la primera onada ja va ser una prova de foc per a les habilitats dels partits amb responsabilitat de poder. La segona pot suposar l'estocada.    Que la Comunitat de Madrid s'hagi convertit en un polvorí s'explica per la mala gestió del govern autonòmic. Isabel Díaz Ayuso ha actuat tard i arrossegant els peus. L'argument que "no hi ha metges a Espanya" és mesquí. Si no hi ha prou personal sanitari és perquè el Partit Popular hi ha estat aplicant durant els últims anys una política de retallades i privatitzacions que ha escapçat la sanitat pública madrilenya. Però enlloc d'injectar-hi recursos -econòmics i de personal- Díaz Ayuso s'embolcalla amb la bandera: amb les 24 que omplien ahir l'escenari on va comparèixer amb Pedro Sánchez i amb la que pretén explicar per què s'ha descontrolat tant la pandèmia a la seva comunitat quan diu que "Madrid és Espanya".      Però una mica de raó sí que té Díaz Ayuso, en això de "Madrid és Espanya"... i en això de la falta de metges. L'estat espanyol se situa per sota de la mitjana europea en xifres de metges i d'infermeria. Això és especialment punyent a l'atenció primària. Les plantilles estan estressades, sovint mal pagades, i fins i tot amb contractes precaris. Una tensió que amb el coronavirus s'ha disparat i que no té pinta de millorar. Ho saben bé els metges del futur, els MIR, que estan -directament- explotats i per això aquests dies protesten fent vaga.    El grup d'experts a qui el govern ha encarregat un estudi per prendre mides a la crisi sanitària no ha hagut de fer gaires càlculs per arribar al diagnòstic i proposar el tractament: fan falta diners, personal i estratègia. 5.000 milions d'euros en els propers cinc anys. Aquesta és la recepta per recuperar la salut de la sanitat pública. I com tot, és qüestió de prioritats.