Als seus noranta-vuit anys, l'escriptor de Balaguer, autor de clàssics com "Rovelló o "Roc drapaire", està en plena forma. Publica nou llibre, "El vuitè nan", editat per La Galera, i amb il·lustracions de Sònia González, Cuchu. Hi fa una revisió del conte de la Blancaneu i els set nans, el clàssic dels germans Grimm. I si la història de la Blancaneu no fos exactament com sempre ens l'han explicat? Aquest és el punt de partida de la novel·la que presenta una Blancaneu amb caràcter. Una obra situada en un temps imprecís i que va escriure en poc temps. Està dirigida al públic infantil però també juvenil: "Tota novel·la juvenil és, en principi, una obra iniciàtica. I en la literatura infantil hi entra la fantasia. A la quitxalla li has d'explicar coses meravelloses. Aquesta novel·la està escrita amb aparença de literatura juvenil però té molts tocs de literatura infantil." Coberta del nou llibre que publica La Galera    Diu, sorneguer, que la literatura infantil rejoveneix i que escriu cada dia. Recorda que ha cultivat diferents gèneres i que les novel·les infantils representen el 40 per cent de tota la seva obra. Ara està immers en l'última part de la seva autobiografia, que arrenca als anys 70. "Jo soc una persona que s'ha explicat, erròniament o no. A còpia de fer llibres sobre les experiències viscudes amb la màxima honestedat possible, és probable que quedi de mi un retrat prou bo."   El pes de la memòria Una biografia que obliga a fer un exercici memorístic: "En una vida tan llarga com la meva és terrible el pes de la memòria. Aquesta llarga etapa m'ha fet viure la República, recordo la veu del president Companys, recordo la mort del president Macià. La guerra, que ens va aixafar. I la postguerra, que no s'ha explicat prou, tothom estava arrupit." Home compromès, afirma que té consciència de la continuïtat de la cultura catalana: "Tinc consciència que vinc després d'altres. He conegut Gaziel. I ell m'explicava coses de Prat de la Riba. Els joves d'ara no tenen tanta consciència de la continuïtat, dels referents. Em van presentar Quim Monzó i jo a ell no li interessava gens, no teníem res en comú. Això és una pena." Josep Vallverdú feia 8 anys que no visitava Barcelona perquè assegura que es troba incòmode fora de casa. Ho fa perquè rep un homenatge a l'Institut d'Estudis Catalans.