Jordi Fàbregas, el prestigi de la música folk

Cantant, intèrpret, compositor, folklorista, director musical, director de festivals, dinamitzador, gestor cultural, ideòleg, comunicador... Líder, en tots els sentits. I bona persona. Aquest mes de gener ens ha deixat una de les grans figures de la música d'arrel, no només a Catalunya, arreu dels Països Catalans. Jordi Fàbregas, ànima del Tradicionàrius, és una persona imprescindible per entendre la (re-)evolució del folk del final del segle XX i primers del XXI. Jordi Fàbregas Nascut a Sallent (el Bages), l'abril de 1951, ja de ben jove, per influència familiar, es va vincular al món de la cultura i, sobretot a la cultura d'arrel. Va començar la seva trajectòria musical com a cantautor amb peces pròpies i adaptacions de Jaques Brel, més tard seria membre actiu i fundador de grups com Coses, L'harmònica Brava, La Murga, Primera Nota i El Pont d'Arcalís. A més, va participar en grans produccions com van ser "Mar Mur" i "Pau i treva" amb altres figures referents del folk mediterrani com són Maurizzio Martinotti, Toni Torregrossa i Renat Sette. Com a gestor, Fàbregas destaca com un dels fundadors de l'Associació Cultural TRAM i del Centre Artesà de la Vila de Gràcia, on naixeria el Festival Internacional folk Tradicionàrius. Un espai de trobada, promoció i difusió del folk on a més de concerts també s'hi fan classes i tallers d'instruments i dansa. Per tot plegat, va rebre aquest 2020 la Creu de Sant Jordi i també la Medalla d'Honor de Barcelona (2006) i els Premis Nacionals de Cultura Popular (1995) i de Música (1991). Jordi Fàbregas, al concert "Folk per la llibertat" al Tradicionàrius el 2017 (ACN/Pere Francesch) A l'antena de les emissores de Catalunya Ràdio, va estar sis temporades al capdavant del programa "Línia folk", d'iCat, compartint direcció amb la nostra companya Núria Balaguer. Volem recordar, amb especial emoció el darrer episodi d'aquest espai en què ens va acompanyar, el programa número 300. I a la sintonia del "Mans" hi vam poder comptar infinitat de vegades. No només per parlar del Tradicionàrius, sinó de tots els projectes que encapçalava, amb un equip envejable: per una banda amb l'activitat de l'entitat Tram (gestió del CAT, colònies, tallers, cursos, festivals d'estiu la Festa Major de Gràcia...) i, de l'altra, en la seva vessant d'artista i la infinitat de projectes musicals que encapçalava des del Pont d'Arcalís, els Coses o bé propostes més personals. Jordi Fàbregas, ànima del Tradicionàrius Ens va quedar pendent, i ho teníem emparaulat des de l'inici de la pandèmia, seure un dia a l'estudi i parlar llargament d'ell, del seu llegat, i sobretot dels seus projectes, un cop s'havia alliberat de la tasca de gestor. Però no hi hem sigut a temps. Quan vam preparar els programes d'homenatge que hem emès aquest cap de setmana del 23 i 24 de gener, vam voler plantejar-nos un espai coral. Volíem recollir molts punts de vista per sentir en primera persona els múltiples papers de l'auca que ha representat en Jordi. És a dir, fer des de la ràdio pública un homenatge a una de les figures cabdals de la música folk contemporània. A nivell personal i emocional, ha estat una tasca complicada per l'estima i admiració que li teníem. "Encapçalava molts projectes amb un equip envejable: d'una banda amb l'activitat de l'entitat Tram i, de l'altra, en la seva vessant d'artista i la infinitat de projectes musicals que encapçalava des del Pont d'Arcalís, els Coses o bé propostes més personals." Hem dedicat dues hores a conèixer la seva obra i la seva tasca, escoltant el testimonis de persones amb qui va treballar, conèixer i compartir afanys i anhels. I a qui va encomanar l'estima per la música del país, i sobretot, l'estima al país. A tots ells, moltes gràcies per parlar i compartir la seva vivència. Ens deixa un referent imprescindible i bona persona. Algú necessari a qui li haurem d'agrair durant molts anys la seva tasca.

Jordi Fàbregas, el prestigi de la música folk

Homenatgem la personalitat i la trajectòria d'un dels herois de la nostra cultura, que posen de relleu la necessitat de reivindicar-la