Israel i Palestina, enfrontats pel control del jaciment arqueològic de Jericó

Controlar el relat històric sovint comporta carregar-se d'arguments per un discurs determinat. Per això, l'arqueologia, que explica trossos d'història, s'ha convertit en un dels cavalls de batalla entre israelians i palestins. La recent decisió de la Unesco d'incloure a la llista del patrimoni mundial de la humanitat l'assentament de Tel es-Sultan, sota domini de l'Autoritat Palestina, ha provocat la ira del govern d'Israel. Una mica de context Jericó està considerada la ciutat més antiga del món. Situada a la vall del Jordà, cap als mil·lennis vuitè i novè aC ja hi havia un assentament humà permanent de la cultura natufiana. El jaciment de Tel es-Sultan, a dos quilòmetres de Jericó, és un turó de forma ovalada on hi ha restes arqueològiques de milers d'anys que en el seu temps va estar envoltat per una gran muralla. S'hi han trobat 29 nivells de civilització des del neolític. La presència humana està documentada des de fa 11.000 anys (Catalunya Ràdio / Roser Oliver) L'arqueologia ha demostrat, ens explica Iyad Hamdan, director del Ministeri d'Antiguitats de Jericó, que els humans que s'hi van assentar van deixar de ser caçadors i recol·lectors nòmades, i es van convertir en agricultors sedentaris: "Si tens una planta i pots cultivar aliments per a demà, per a una setmana, durant un mes o durant un any, vol dir que pots viure aquí sense necessitat de perseguir animals per caçar." Jericó també ocupa un lloc clau a la Bíblia, que l'assenyala com la ciutat per on els israelites van entrar a la Terra Promesa, dirigits per Josuè, el successor de Moisès. En realitat, no hi ha evidències arqueològiques d'aquest episodi, almenys per ara. El poblat estava envoltat per una immensa muralla (Catalunya Ràdio / Roser Oliver) Les ruïnes de Tel es-Sultan, a Cisjordània, són l'últim lloc de Palestina que ha rebut el reconeixement de la Unesco, després de l'església de la Nativitat i la ruta de pelegrinació a Betlem, els paisatges d'oliveres i vinyes de Battir, i la Ciutat Vella d'Hebron. Per què s'ha indignat Israel? Palestina és membre de ple dret de la Unesco des del 2011. Israel, en canvi, en va marxar el 2018 perquè considera que la institució té un biaix antiisraelià. El ministre d'Afers Exteriors ha traslladat la indignació del govern israelià (Europa Press / Bernd von Jutrczenka) Tot i així, el govern hebreu no ha parat de pressionar la Unesco per evitar que les ruïnes formin part del catàleg patrimonial mundial sota bandera palestina. Segons el Ministeri d'Exteriors israelià, la decisió de l'organisme internacional és "un senyal més de l'ús cínic de la Unesco per part dels palestins" i demostra "la politització de l'organització". Com respon Palestina? La declaració de patrimoni mundial de la humanitat ha estat rebuda pels palestins com una victòria diplomàtica. Per Palestina, la decisió de la Unesco és un èxit diplomàtic (Europa Press / Arxiu) Relacionen la indignació del govern d'Israel amb la seva política expansiva. Això és el que ens ha dit el director del Ministeri d'Antiguitats de Jericó, responsable del jaciment: "Estan enfadats. Per què? Perquè pensen que qualsevol jaciment arqueològic ha d'estar inscrit sota l'estat israelià, no sota l'estat palestí." Per Iyad Hamdan, Israel utilitza l'arqueologia per reforçar el discurs segons el qual els jueus històricament ocupaven tot el territori i, per tant, tenen drets sobre Cisjordània i, en conseqüència, sobre el jaciment de Tel es-Sultan. I aquesta és la raó, assegura, per la qual volen tenir el control de tots els llocs arqueològics, ja convertits en un nou camp de batalla entre israelians i palestins.

Israel i Palestina, enfrontats pel control del jaciment arqueològic de Jericó

El govern hebreu està indignat per la inclusió d'aquestes ruïnes, en territori palestí, a la llista del patrimoni mundial de la humanitat de la Unesco